Pluja d’idees a l’entorn de les eines TiC 2.0: una revolució o una bogeria?
Ara per reis vull que em portin un ipad, un iphone i un lector de llibres electrònics. Vaig bé, cirerer, oi?
Durant el 2010 s’han obert 100 milions de comptes a Twitter.
Facebook té més de 583 milions de registrats.
Hi ha qui creu que Facebook és la revista Hola d’internet…
I a d’altres que pensen –entre els quals m’incloc — que Twitter és la més gran xarxa “professional” mai vista.
I tenim una pila de noms: Google Chrome, Dropbox, Moodle, Netvibes, Delicious (RIP?), Slideshare, Skype, Spotify, Posterous, Yfrog, Flickr, Google Docs, Wikis, Issuu, TweetDeck, blogs…i encara molts, moltíssims més. Us sonen?
‘Usuari’ i ‘contrasenya’ són les dues paraules que més llegim a les pantalles dels ordinadors o telèfons mòbils. És a dir, username o password.
Connectats… connectats… connectats…
Connectats a què? Encara existeixen llocs com aquest (merci, Oriol Ibars).
Migdia de dissabte de l’octubre passat, dos nois dinen en una terrassa cadascú amb el seu iphone, cadascú xatejant sorollosament –pip pip, pip pip — i flipant, i gemegant i rient i…menjant, és clar. No es van dirigir la paraula ni una sola vegada.
Un dia de twitter de La Tdp –marca de la Transmissió d’en Puyal — : sabem totes les estadístiques del Barça, quins canals de televisió i quantes vegades han retransmès els seus partits, a quines hores ha jugat el FC Barcelona els seus partits i quantes vegades han repetit hora… Minut a minut sabem els aspectes més inversemblants del Barça. Passat el xàfec, pressento que m’agrada aquest devessall de dades (del Barça).
Em penjo uns auriculars, clico una pestanya de l’ordinador i ja puc parlar amb el meu amic Agustín Wydler de Buenos Aires durant una, dues, tres hores com si el tingués al costat, tot això enviant-nos fotos recents, afegint missatges de text escrit i fins i tot compartint vídeos. Això gràcies a l’Skype.
Però l’Skype no serveix només per ‘boludear’ o fer el ximple. Compte perquè mitjançant l’Skype s’estan començant a fer classes de llengües, no només orals sinó també amb suport escrit. Ara de moment la tecnologia només permet la simultaneïtat de quatre persones –el professor i tres alumnes–, però de segur que aixó anirà a més. La fi de les classes presencials?
Aplicacions per a webs, pluggins de tot tipus, eines al capdavall, xorres o no tant, tot depèn del que necessitis, com per exemple, eines per usar el facebook com un portal per a vendre el teu negoci on els ‘amics’ ja no són amics, sinó possibles clients.
Aquest blog mateix, Balances Oktoberfest, com a paradigma de la nostra llibertat creativa, la de na Glòria Barrobés i un servidor, és parit gràcies a les eines TiC. I un motiu d’orgull: seguim recordant Josep Palau i Fabre.
M’he fet un addicte del twitter de serracasals i wwwhatsnew.
Més noms: TripAdvisor, GeocoEarth, About.me, Wirify, GoogleBuzz, FourSquare, HTC Magic, Nexus S, Android 2.3 Gingerbread…
I quins verbs podem fer servir amb les eines 2.0? Multitud. A veure si m’ajudeu perquè a mi me’n surten alguns com comprar, vendre, escriure, debatre, opinar, insultar, desfogar-se, poetitzar, sintetitzar, jugar, pensar, dibuixar, emmagatzemar…i aprendre.
Atenció! Preguntes:
– Allò que avui és una novetat, serà vigent la setmana vinent?
– Allò que avui descobrim, ens en recordarem d’aquí un mes? I d’aquí tres?
– Les eines 2.0 són un espai de llibertat o ans al contrari són un globus de fantasia per mantindre’ns a tots embaucats?
Apareixen noves formes de comunicació i transmissió de dades que fan tremolar els ciments i la seguretat dels països com és el cas emblemàtic ja de wikileaks. La nova comunicació ens fa més lliures?
Apareix el costat fosc del 2.0: pederàstia, mobbing, esclavatge sexual, amenaces de mort, difusió de la xenofòbia, el racisme i el feixisme…
Milions de persones connectades a la xarxa. Ens en recordem de totes aquelles que no poden ni saben ni tenen ni en tenen consciència de l’existència de les eines TiC?
Tot ho podem fer mitjançant la xarxa i en tenim multitud d’eines en multitud de formats. Quedarem atrapats a l’iphone, a l’ipad, al netbook? Deixarem d’abraçar-nos, estimar-nos, besar-nos, acariciar-nos, en definitiva, deixarem de socialitzar-nos?
Tot allò positiu que podem aprofitar per als nostres beneficis personals o professionals, ho podem abastar tot realment?
Diuen –qui?No ho sé– que el 2.0 ja és història i entrem de ple al 3.0. Ai mare! On és? Què és? L’atraparem el 3.0?
Per a mi, les eines 2.0 són:
Paraula, vídeos i fotografia combinats enmig d’una tempesta
cibernètica inabastable, incapaços d’assumir-la ni copsar-la en la seva
totalitat.
Aposta personal: l’any 2011 serà l’any d’explosió i adhesió massiva al twitter.
A tots els lectors de Balances Oktoberfest, a tots els lectors de la catosfera en general i a tots els internautes del món, que tingueu una immillorable entrada de 2011.
sergi borges
Massa tecnologhia … moltes connexions … vaig a llegir una mica … pot ser Palau i Fabre !!
Bon any Balances …
Sí, aquest és el nostre món, el món virtual que ens hem creat i en el quals els fills de la nostra generació es submergiran desde ben petits… Ara, anem realment per bon camí? Què passarà quan marxi la llum? Què passarà quan la tempesta solar prevista per d’aquí a dos anys faci malbé tots els aparells electrònics del planeta? Serà el caos total, la “fi” del món?
Crec que serà bastant divertit de veure tota la població occidental esmaperduda sense el món artificial “matrix” que ens hem creat i del qual ja no podem prescindir. Divertit i irònic alhora. Digne de qualsevol novel·la de ciència ficció.
I mentrestant, al Serengueti, els masai continuen fent la seva, al delta del Mekong els arrossars creixen i moren i a Samoa la gent surt a pescar. La Terra continua girant sobre el seu eix i occident s’enfonsa perquè milers de persones no poden accedir al seu Twitter a través del seu I-phone per veure què ha menjat Gerard Piqué per dinar…
La intoxicació cibernetica es igual de perillosa que la etílica. Recomano un ús responsable i moderat per poder-ne gaudir tota la vida.
Bon any 2011
Les novetats de les comunicacions ens aclaparen perquè vénen tan de pressa que ens angoixa quedar-nos enrere. Fent un paral·lelisme amb la cançó de Mazoni, “no n’hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria”.
Els meus alumnes de segon d’ESO estan emocionats amb els portàtils del pla 1×1 perquè tot just els estrenen, però abans d’ahir parlava amb una nena de primer d’un altre institut que em deia que, al cap d’un trimestre, ja els avorreix com un llibre de text normal.
Fa pocs anys la televisió era, per als educadors, com “el gran Satan”. Ara els adolescents ja no miren la tele, i als pares els preocupa que estiguin tantes hores enganxats al Messenger i al Facebook.
Quan dic als meus alumnes que no tinc cotxe, ni mòbil, ni Facebook, em miren com si fos extraterrestre… però m’ho perdonen quan descobreixen que dissenyo pàgines web i els ensenyo a fer animació amb Flash. Encara que no ho sembli, dins l’univers de les tecnologies 2.0, NO CAL tenir-ho tot! Encara es pot triar què interessa i què no.
I jo no em molestaria gaire a fer previsions, i encara menys, catastròfiques. Als anys setanta deien que el petroli s’acabava, i ara diuen que hi ha reserves perquè els preus es mantiguin, com a mínim, un altre quart de segle.
Bon Any a tothom!
No sé si hem de témer per la tempesta solar o bé per la crisi energètica que també esdevindrà dintre de poc.
bon any!