La balança i la ploma
Aquest any he buscat en llistes de famosos balances tots els escriptors i me n’han sortit força. Entre ells aquests:
Arthur Miller, dramaturg nord-americà, nascut precisament el 17 d’octubre de 1915 (ho sento Sergi, però no n’hi havia cap del 6. Però hi tens, per exemple Le Corbusier, arquitecte de meravelles com aquesta: http://www.culturageneral.net/arquitectura/htm/notre_dame_du_haut.htm)
Tornant a l’Arthur, probablement la seva obra més coneguda és Mort d’un viatjant (Death of a Salesman) i com a anècdota vital, va estar casat amb Marilyn Monroe.
F. Scott Fitzgerald, americà també i autor d’El Gran Gatsby.
Frank Herbert, també nord-americà. És el pare de la saga Dune, el primer volum de la qual considero una obra imprescindible de la ciència ficció.
John Le Carre, pseudònim de David John Moore Cornwell, escriptor prolífic. Moltes de les seves novel·les s’han adaptat al cinema, com per exemple El jardiner constant.
T S Elliot, poeta americà, autor de The Waste Land i d’això:
Ford Coppola. Qui no ha vist la pel·lícula i qui s’ha llegit el llibre?
Michael Crichton, fàbrica de best-sellers, molts d’ells coneguts per les
seves adaptacions cinematogràfiques: Parc Juràssic, n’és l’exemple.
Miguel de Cervantes: “En un lugar de la mancha de cuyo nombre no quiero acordarme”.
John Perry Barlow, poeta i assagista americà.
Miguel De Unamuno, filòsof, escriptor i poeta.
Oscar Wilde, l’irlandès que va fer una contribució inestimable a
l’enriquiment de la llengua anglesa i va ser jutjat per homosexual. El
retrat de Dorian Gray i algunes magnífiques comèdies teatrals com La
importància de ser franc (The importance of being Ernest)
http://www.youtube.com/watch?v=c7pLvAltQFI
P G Wodehouse, escriptor anglès conegut, entre altres per la sèrie de novel·les protagonitzades pel majordom Jeeves.
Samuel Taylor Coleridge, el poeta que ens va ensenyar que no hem de
matar mai un albatros que s’acosti al nostre vaixell a The Rime of the
ancient mariner
Thomas Love Peacock, va ser un autor satíric anglès de novel·la, poesia i teatre.
Thomas Wolfe, un dels principals novel·listes nord-americans de principis del segle XX, amb obres com Look Homeward, Angel.
Truman Capote, va reinventar la narrativa americana amb la impressionant
A sang freda (In Cold Blood) i el seu best-seller Esmorzar a Tiffany’s
és molt famós gràcies a la pel·lícula.
Wallace Stevens era un poeta modernista americà.
William Faulkner, la seva extensa obra que inclou El So i la fúria o Mentre agonitzo, li va valer el Nobel.
Gore Vidal, assagista, novel·lista i dramaturg americà, demòcrata i activista polític.
Arthur Schlesinger, historiador nord-americà que ha rebut un parell de Pulitzers.
Eugene O’Neill, Més enllà de l’horitzó o El llarg viatge dins la nit són
dues de les seves obres de teatre per les quals va obtenir un Nobel el
1936.
Arthur Rimbaud, poeta francès.
Segur que ens en sortirien molts més si continuéssim buscant.
La nena del pou
Glòria,
També n’he trobat de catalans. I alguns de molt grans.
Mercè Rodoreda, novel·lista. Va néixer el 10 d’octubre. Escriu obres bestials com Mirall trencat, Jardí vora el mar o Quanta, quanta guerra…, a part de l’arxiconeguda La plaça del diamant.
Pere Calders, contista i novel·lista. Va néixer el 29 de setembre. El millor contista de la literatura catalana, sense cap mena de dubte. Un llibre imprescindible és Cròniques de la veritat oculta.
Carles Riba, poeta. No calen gaires presentacions. Va néixer el mateix dia que Pere Calders.
Tomàs Garcés, poeta. Va néixer el 9 d’octubre. Gran amic de Joan Salvat-Papasseit, va col·laborar en les grans revistes de l’època com Ariel o Serra d’or.
Frederic Soler “Pitarra”, poeta i dramatug de referència. També va néixer el 9 d’octubre. Les seves obres cabdals són L’esquella de la torratxa i Les joies de la Roser.
Jordi Coca, narrador i assagista. Va néixer el 20 d’octubre. Una de les seves millors obres és L’emperador –algun dia en aquest bloc explicaré la història personal que tinc amb aquest llibre–.
I per últim:
Josep Marià Murià i Romaní, escriptor exiliat a Mèxic. Nasqué el 17 d’octubre. Com la nena del pou.