BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Vint-i-vuit mesos sense Josep Palau i Fabre

Publicat el 23 de juny de 2010 per aniol

Enguany se celebra a Catalunya l’Any Maragall que commemora el 150è aniversari del naixement del poeta i el centenari de la seva mort.

Avui, 23 de juny de 2010, 28 mesos després de la mort de Josep Palau i Fabre, us mostrem què en pensava i com analitzava la seva obra el mestre Palau de Joan Maragall i Gorina.

Dos poetes un dels nexes d’unió dels quals és llur “Cant espritual”: el de Maragall i el d’en Palau i Fabre.

El primer que diu Palau i Fabre, tot parlant del gènere de la tragèdia a Catalunya, és que només hi ha tres obres que es poden prendre en consideració com a tals: Mar i cel, d’Àngel Guimerà, Antígona de Salvador Espriu i Nausica de Joan Maragall. Afirma Palau que Nausicaés una obra pulcra, acurada, escrupolosament escrita, neta“, però acaba per afirmar que “no és una tragèdia” perquè hi trobem “aburgesament”. Diu Palau: “El que resulta interessant per a nosaltres és que aquestes dues obresMar i cel i Nausicaens poden fer veure, a causa de llurs defectes, el que és una veritable tràgèdia“. De Guimerà lloa la seva embranzida, però la falta de sentit artístic — que la fa barroera–; de Maragall li fa nosa el seu aburgesament, però en canvi apunta un motiu que ja mai més abandonarà tota l’obra maragalliana: la paraula. Diu Palau: “Que l’obra s’infli com un fruit madur i no com un pneumàtic. Maragall es va preocupar per aquest aspecte, per aquest pes substancial de l’obra, per la qualitat de la paraula, de cada paraula“. Més endavant Palau i Fabre revelaria que aquestes consideracions sobre aquestes tres obres van ser escrites a París “una mica a les palpentes” i que si bé hi continuava estant d’acord amb l’essència del text, de bon grat l’enriquiria amb matisacions i contextualitzacions.

Per a Palau i Fabre un poeta es fa transparent , el descobrim, per dos camins: pel to –per l’accent, per la veu– i pel contingut. Diu que admira i prefereix els poetes de to divers, de diversos accents. I cita a Joan Maragall i Carles Riba. De Maragall diu que el de Vistes al mar és serè i objectiu, molt diferent de El comte Arnau, que per a Palau és arravatat i romàntic. El Maragall de Cant Espiritual és místic i reflexiu.

(continuarà)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.