9 de gener de 1973
A la matinada d’aquest 9 de gener hi va haver un atemptat a l’oficina jueva de París. Fou perpetrat pel grup propalestí “Setembre Negre”. No hi va haver morts, però sí molts desperfectes materials.
La frontera entre Andorra i Catalunya quedava oficialment oberta durant…tota la nit!!! Fins aleshores, fins a aquella data, la frontera tancava a les deu de la nit i els caps de setmana a les onze. Increïble!
Curiosa història la d’un advocat valencià, el senyor Sanchez Cutillas, que va denunciar el diari Levante. El senyor jutge de l’època, però, va determinar que a qui estava demandant realment no era al diari sinó a tot el Movimiento Nacional, i per tant havia d’anar a judici el ministre secretari general del Movimiento. El senyor advocat Sanchez Cutillas va retirar prudentment la demanda. Qui no ho faria?!?!?! Aquest embolic va ser aixi perquè l’advocat denuciava el diari Levante (la font no diu per què) i per tant, segons la llei de premsa, qui havia de representar el diari era el seu director. En canvi, el director del diari afirmava que a causa d’una llei orgànica el representant legal del diari era el Movimiento perquè el diari pertanyia a la seva cadena.
Al riu Paranà, entre Argentina i Paraguai, la llanxa Pirizai es convertia en una bola de foc flotant i matava 40 persones. La causa? Una burilla mal apagda havia anat a raure a la bodega de l’embarcació on hi havia molts bidons de…benzina.
A Sabadell es va produir un robatori ben curiós: van robar 80 canaris d’una casa. Es valorava el botí amb 30.000 pessetes. Hores després el veí del senyor dels canaris també denunciava un robatori: li havien fotut 4.000 pessetes i un equip de cinema valorat en 40.000 pessetes.
El barri del Raval de Barcelona era l’autèntic barri de llegendes i històries de terror. Un nano de 24 anys moria al carrer de l’Arc del Teatre com a conseqüència de les navallades que va rebre per part d’un grup d’atracadors que el volien robar. Va ser portat al centre mèdic de Perecamps (encara existeix!), però no van poder salvar-li la vida. Deu n’hi do!
A Xicago (USA) un senyor va rebre una notíca impactant: seria pare de quintigèmins, o sia, 5 fills de cop. L’home va declarar que al conèixer la notícia va sentir un pessigolleig a les cames. Es veu que el metge anava traient nens com qui treu xurros i per tant no en sabien res de res. És per això que el pare al principi pensava que li prenien el pèl.
El ministre de Justícia del Brasil, el senyor Alfredo Buzaid, prohibia la venda de reproduccions i gravats considerats eròtics del cèlebre artista Pablo Picasso a tot l’estat brasiler. Aquest molt recatat ministre considerava que aitals obres representaven un atemptat a la moral i els bons costums del poble brasiler. És per llogar-hi cadires.
I sabeu quin era el tema estrella de conversa aquell llunyà 9 de gener? Doncs, la grip. Així, a seques, sense cap lletra. La grip estacional portava de bòlit les autoritats sanitàries del moment que havien anunciat aquell dia quins grups de risc devien vacunar-se obligatòriament: la gent gran, els ancians, i els malalts que patissin del cor. Sembla ser que en aquelles èpoques la grip era (i encara és) especialment virulenta.
Aquell llunyà 9 de gener de 1973 el president nord-americà Richard Nixon complia 60 anys, però ho celebrava en la més estricta intimitat i allunyat dels focus públics. Fins i tot havia demanat que no li fessin regals, encara que va haver d’acceptar a contracor un pom de 60 roses vermelles. No hem d’oblidar que ens trobàvem de ple en un dels escàndols més majúsculs de la història ianqui: el watergate.
sergi borges