Sextina, poema de i recitat per Enric Casasses + Manel Pugés (teclats) + Stella Hagemann (pintura)
Publicat el 16 de juliol de 2009 per aniol
Demolidor.
Put[u]s cracks!!!
Sextina
Dóna’m dóna’m
dóna’m aire
dóna’m cerca
dóna’m corda
dóna’m quasi
dóna’m mata’m
Mata’m mata’m
mata’m dóna’m
mata’m quasi
mata’m aire
mata’m corda
mata’m cerca
Cerca cerca
cerca mata’m
cerca corda
cerca dóna’m
cerca aire
cerca quasi
Quasi quasi
quasi cerca
quasi aire
quasi mata’m
quasi dóna’m
quasi corda
Corda corda
corda quasi
corda dóna’m
corda cerca
corca mata’m
corda aire
Aire aire
aire corda
aire mata’m
aire quasi
aire cerca
aire dóna’m
Dóna’m aire
cerca corda
quasi mata’m
Publicat dins de Literatura: gènere en extinció | Deixa un comentari
Home, des del punt de vista lingüístic has d’admetre que aquesta poesia no destaca per la seva riquesa… o potser m’ho sembla perquè precisament aquests dies estic llegint la versió de l’Odissea de Carles Riba del 1953.
En tot cas, haig de confessar que, tot i que no sóc gaire afeccionat a la poesia, he vist en directe recitals del Casasses amb el Pascal Comelade i m’han agradat força. Trobo que musicalment la combinació funciona millor que no pas la del clip que ens has posat. Potser perquè la veu greu fa un contrast interessant amb els sons aguts dels pianets de joguina.