41 anys sense John Steinbeck
Sembla que les entrades sobre literatura siguin terreny exclusiu del Sergi, així que ja va essent hora d’aportar-hi el meu granet de sorra. I, evidentment, en el meu camp, que és la literatura anglosaxona. I he trobat un bon motiu per homenatjar un dels meus escriptors de capçalera.
Aquest 2009 commemorem els 70 anys de la publicació de The Grapes of Wrath, Els raïms de la ira, l’obra mestra de John Steinbeck i una meravella absoluta de la literatura universal.
Aquesta novel·la retrata l’època de la Gran Depressió als EE UU, un temps funest en que famílies senceres es veien obligades a emigrar a la recerca de feina i a viure en campaments com refugiats. Curiosament, i per desgràcia, aquesta situació no està tan allunyada de la realitat americana avui, on, als afores de ciutats californianes, tornem a trobar famílies senceres vivint en campaments improvisats.
Però aquest post no tracta de política nord-americana sinó de
literatura (aquest gènere en extinció perquè avui el que compta per als
editors són els guanys per damunt de la qualitat literària). I Els
raïms de la ira és literatura en estat pur. La novel·la alterna
passatges descriptius amb les desventures de la família Joad en la seva
migració cap a Califòrnia. I aquests passatges descriptius són, al meu
parer, el que eleven la novel·la a un nivell superior. Són pura poesia
en prosa, un èxtasi absolut –com a mínim, en la seva versió original.
No diré gaire cosa més, no faré cap anàlisi dels personatges, dels
simbolismes ni res semblant; això ho vaig deixar de fer quan vaig
acabar la carrera. L’únic que vull fer és recomanar-la a tots aquells
que no us l’hagueu llegida i que sentiu una esgarrifança quan sentiu el
noms de Zafón, Brown, Follet o altres fills del món editorial de
masses. I per què no? També a aquells que gaudiu llegint best-sellers.
Si parlem de xifres, Els raïms de la ira ha venut més de 14 milions de
còpies en els darrers 50 anys i continua venent 100.000 còpies l’any.
Està traduïda a gairebé totes les llengües de la Terra i es va endur el
Pulitzer l’any 1940.
John Steinbeck (1902-1968) va guanyar el Nobel de Literatura el 1962.
Ens va deixar perles com East of Eden (A l’Est de l’Eden), Of Mice and
Men (De ratolins i homes) i Tortilla Flat o Cannery Row entre moltes
d’altres.
Us deixo amb el paràgraf inicial de The Grapes of Wrath:
TO THE RED COUNTRY and part of the gray country of Oklahoma, the last
rains came gently, and they did not cut the scarred earth. The plows
crossed and recrossed the rivulet marks. The last rains lifted the corn
quickly and scattered weed colonies and grass along the sides of the
roads so that the gray country and the dark red country began to
disappear under a green cover. In the last part of May the sky grew
pale and the clouds that had hung in high puffs for so long in the
spring were dissipated. The sun flared down on the growing corn day
after day until a line of brown spread along the edge of each green
bayonet. The clouds appeared, and went away, and in a while they did
not try any more. The weeds grew darker green to protect themselves,
and they did not spread any more. The surface of the earth crusted, a
thin hard crust, and as the sky became pale, so the earth became pale,
pink in the red country and white in the gray country.