BALANCES OKTOBERFEST

El dijous 4 de gener de 1973 va ser un dia on la veritat sigui dita no van passar gaire coses. Una botiga de joguines a L’Hospitalet es va cremar; hi va haver un intent de segrest d’una avió a Detroit, Estats Units, el qual es va solucionar gràcies a l’ajuda d’un reverend; un fortíssim temporal havia arrassat el passeig marítim de Mataró i a la capital del Maresme s’obria un debat sobre com prevenir aquestes catàstrofes, a part de reclamar d’una vegada per totes la construcció d’un port marítim; a Naranjo de Bulnes van trobar els cossos congelats dels alpinistes desapareguts feia dies: una allau se’ls havia endut per sempre; uns nens trobaven un cadàver mentre jugaven i es presentava un llibre sinistre titulat Falange hoy. Aquell 4 de gener les notícies més destacades i curioses les trobem en l’apartat cultural.
A la ciutat de Mallorca el cèlebre pintor Joan Miró rebia, de mans de l’ambaixador xilè a Espanya, les insignies de Comendador de la Orden de Bernardo de O’Higgins, la condecortació més alta que dóna el govern de Xile. El president de Xile, Salvador Allende, retia aquest homenatge a Miró per la donació que el pintor havia fet d’un quadre seu al Museo de la Solidaridad.

L’aspecte cultural de la ciutat de Barcelona venia farcida de novetats en quant al teatre i el cinema. L’any anterior s’havia estrenat “El último tango en Paris” i els diaris d’aquí en feien la crítica i la destacaven com la novetat més recomanable per a l’any 1973. El que no sabien, de moment, és que no es podria estrenar a casa nostra, fent cèlebres les escapades dels catalans i espanyols a Perpinyà per veure-la.

Al Tívoli de Barcelona, que aleshores no era un teatre sinó un cinema, s’estrenava la pel·lícula XY ZEE, traduïda com Salvatge i perillosa, del director Brian G. Hutton i protagonitzada, entre d’altres, per Elizabeth Taylor i Michael Caine. En desconec si és un bona pel·lícula o és un trunyo total. Si algú ho sap que ens ho digui.

Pel que fa al teatre, al Teatro Moratín de Barcelona, ara desaparegut, s’hi representava l’obra Les alegres casades de Windsor de William Shakespeare, representada per la companyia Àngel Guimerà. El director era Antoni Chic i entre d’altres actors hi apareixia el mític Rafael Anglada.