‘Fades veniu amb mi, fades veniu amb mi…’ cantava a “La roca del rei”…
‘Tot és de plàstik i et vas, vas, vas consumint, i tot és de plàstik, i vas, vas, vas consumint, mentres les teves neurones s’estan morint!’ (“Plàstik”)… Si no he escoltat mil cops el disc Stat jònic (Temps Record, 2009), no l’he escoltat cap… però és que ara amb Farrera Can·Sons D.O. em passarà tres quarts del mateix, i això que va en una altra direcció ( si no oposada, potser sí més profunda). ‘Vull volar com el vent per entre els arbres com quan s’eixampla sota el meu vestit/ inventar un món com quan érem petits, camuflar-me en les serres de Farrera on ningú m’espera’ (“Farrera”) / ‘Sóc tan lliure, tinc tantes opcions, que no sé cap a on tirar. A vegades necessitem un impuls’ (“Sortint del triangle”) …
Deia Vicky de Clascà (Barcelona, 1976), de nom artístic Bikimel, al primer número d’Enderrock on va aparèixer (núm.142, agost 2007): “Hi ha un buit de punts de vista femenins en la música en català, i això ens ofereix a les cantautores un rebost més ple de ‘coses a dir’. Concretament amb Bikimel vull fer una posta pel soul i el blues en català, on penso que encara no s’ha acabat d’exprimir la taronja”. I i tant que l’ha espremut! En aquest començament com a Bikimel va guanyar el premi Èxit del concurs Sona 9, va fer un primer disc Stat jònic amb la producció de Ricky Falkner però amb força arranjaments propis, un espectacle (entre disc i disc) anomenat Racons, on va posar vestir les seves cançons per a instruments de corda, i un segon disc que ha begut d’un viatge a Tuva (Rússia) i una estada a Farrera (el Pallars).
A més, Bikimel ha tingut temps de col·laborar a discs col·lectius com el dedicat al grup Sau on va versionar “Envia’m un àngel”, musicar poemes com els de Maria Cabrera (“Jonàs”, finalista al Premi Miquel Martí i Pol del III Certamen Terra i Cultura), Joan Brossa (“Sonet mig tapat amb un llençol”) o Josefa Contijoch (“Llaurant la llera del riu vermell”), i col·laborar en diverses ocasions amb Mazoni ha coincidit a diversos esdeveniments, des de tocar en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2008, fins a ser una de les tres cantants que el van acompanyar a l’espectacle Mazoni i les Mazoni (amb Helena Miquel), passant per versionar-li “Eufòria” per a Paracetamol Music.
Bikimel ha fet una evolució tant en la música com en les lletres de les seves cançons. I una evolució personal com a dona i com a artista que té quelcom d’universal. En Roger Mas al teaser de promoció del nostre documental crea l’expectativa, perquè és el que volem transmetre en aquest document, que rodarem aquest proper cap de setmana del 31 de maig al 2 de juny. I si l’ajuda a Goteo ho permet, en podríem fer còpies en DVD (altres anys la Bonnemaison ho havia pogut finançar amb subvencions però les retallades dels últims dos anys han fet un forat tant gran que la seva activitat perilla, ja ara i aquí, però sobretot de cara a l’any vinent malauradament). Si aneu a Goteo, els que us interessi, fins i tot, qui sap, podrem fer viatjar el documental i la veu de Bikimel per festivals arreu del món…
Perquè les veus amb denominació d’origen, amb coses a dir, també mereixen grans oportunitats, i no només les que segueixen la lògica de la indústria de l’oci i l’entreteniment. Bikimel és un exemple, extret d’altres que trobareu aquests dies en una exposició fotogràfica de Juan Miguel Morales, que també gira aquests dies. No us la perdeu tampoc i coneixereu més cantants i intèrprets de nivell! Potser el que diferencia Bikimel d’altres és un gran talent compositiu i la seva creativitat inesgotable, que és el que esperem saber reflectir en el documental i s’hi puguin sentir connectades sobretot les veus femenines d’avui i demà.
Salut i sort per tothom!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!