Anhel Enorme

Bloc d'Helena Morén Alegret

28 de maig de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Bikimel: ?Sóc tan lliure, tinc tantes opcions… a vegades necessitem un impuls?

A l’anterior post feia referència al número d’Enderrock de gener, on s’incloïa un disc Dones i cançons (Enderrock Discos, 2012) en què hi havia un avançament del nou disc de Bikimel, concretament la cançó “Llaurant la llera del riu vermell” sobre el poema de Josefa Contijoch. Del més recent disc Farrera Can·Sons D.O. (Carrera Continua/Temps Record, 2013), ja he tingut temps de parlar-ne bé a l’Enderrock (núm. 209, març 2013), recomanar-lo a la ràdio al programa Catalunya Exprés conduït per en Joan Arenyes i ara, a més, coses a les que et porta la vida en clau de sorpreses agradabilíssimes, per aquells meandres que fa, estic preparant un documental sobre la cantautora i la seva trajectòria, a Bikimel D.O. Una veu en construcció, al costat de les companyes Txell Llorens, Patricia Garcia Lepetit i Nina Valls, i produït pel Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
I parlo de meandres, perquè jo de petita volia ser cineasta, per mi la Bonnemaison era un referent mític des que estava treballant en sortir de la facultat a la revista Illacrua, actualitat i alternatives (quan tenia la seu al carrer Mare Déu del Pilar, ben a prop del carrer Sant Pere més baix), i perquè la Bikimel és de les artistes que he escoltat més per plaer i per feina en els últims anys.

‘Fades veniu amb mi, fades veniu amb mi…’ cantava a “La roca del rei”…

‘Tot és de plàstik i et vas, vas, vas consumint, i tot és de plàstik, i vas, vas, vas consumint, mentres les teves neurones s’estan morint!’ (“Plàstik”)… Si no he escoltat mil cops el disc Stat jònic (Temps Record, 2009), no l’he escoltat cap… però és que ara amb Farrera Can·Sons D.O. em passarà tres quarts del mateix, i això que va en una altra direcció ( si no oposada, potser sí més profunda). ‘Vull volar com el vent per entre els arbres com quan s’eixampla sota el meu vestit/ inventar un món com quan érem petits, camuflar-me en les serres de Farrera on ningú m’espera’ (“Farrera”) / ‘Sóc tan lliure, tinc tantes opcions, que no sé cap a on tirar. A vegades necessitem un impuls’ (“Sortint del triangle”) …

Deia Vicky de Clascà (Barcelona, 1976), de nom artístic Bikimel, al primer número d’Enderrock on va aparèixer (núm.142, agost 2007): “Hi ha un buit de punts de vista femenins en la música en català, i això ens ofereix a les cantautores un rebost més ple de ‘coses a dir’. Concretament amb Bikimel vull fer una posta pel soul i el blues en català, on penso que encara no s’ha acabat d’exprimir la taronja”. I i tant que l’ha espremut! En aquest començament com a Bikimel va guanyar el premi Èxit del concurs Sona 9, va fer un primer disc Stat jònic amb la producció de Ricky Falkner però amb força arranjaments propis, un espectacle (entre disc i disc) anomenat Racons, on va posar vestir les seves cançons per a instruments de corda, i un segon disc que ha begut d’un viatge a Tuva (Rússia) i una estada a Farrera (el Pallars).
A més, Bikimel ha tingut temps de col·laborar a discs col·lectius com el dedicat al grup Sau on va versionar “Envia’m un àngel”, musicar poemes com els de Maria Cabrera (“Jonàs”, finalista al Premi Miquel Martí i Pol del III Certamen Terra i Cultura), Joan Brossa (“Sonet mig tapat amb un llençol”) o Josefa Contijoch (“Llaurant la llera del riu vermell”), i col·laborar en diverses ocasions amb Mazoni ha coincidit a diversos esdeveniments, des de tocar en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2008, fins a ser una de les tres cantants que el van acompanyar a l’espectacle Mazoni i les Mazoni (amb Helena Miquel), passant per versionar-li “Eufòria” per a Paracetamol Music.

Bikimel ha fet una evolució tant en la música com en les lletres de les seves cançons. I una evolució personal com a dona i com a artista que té quelcom d’universal. En Roger Mas al teaser de promoció del nostre documental crea l’expectativa, perquè és el que volem transmetre en aquest document, que rodarem aquest proper cap de setmana del 31 de maig al 2 de juny. I si l’ajuda a Goteo ho permet, en podríem fer còpies en DVD (altres anys la Bonnemaison ho havia pogut finançar amb subvencions però les retallades dels últims dos anys han fet un forat tant gran que la seva activitat perilla, ja ara i aquí, però sobretot de cara a l’any vinent malauradament). Si aneu a Goteo, els que us interessi, fins i tot, qui sap, podrem fer viatjar el documental i la veu de Bikimel per festivals arreu del món…
Perquè les veus amb denominació d’origen, amb coses a dir, també mereixen grans oportunitats, i no només les que segueixen la lògica de la indústria de l’oci i l’entreteniment. Bikimel és un exemple, extret d’altres que trobareu aquests dies en una exposició fotogràfica de Juan Miguel Morales, que també gira aquests dies. No us la perdeu tampoc i coneixereu més cantants i intèrprets de nivell! Potser el que diferencia Bikimel d’altres és un gran talent compositiu i la seva creativitat inesgotable, que és el que esperem saber reflectir en el documental i s’hi puguin sentir connectades sobretot les veus femenines d’avui i demà. 
Salut i sort per tothom!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!