L'il.lustre Pilar Rahola a la seva columna de La Vanguardia del 30 de juny tornava a lloar l'Estat d'Israel. Ara perquè ha tinguts tants premis Nobel.

Efectivament l'Estat d'Irael, des de la seva declaració d'independència el 1948 ha tingut 8 Nobels.

Si ens atenem al mateix indicador, hi van haver 5+1 Nobels alemanys durant els onze anys (1934-1945) que va durar el Tercer Reich.

(Dic 5 +1 perquè l'un va ser per a un pacifista, client dels camps de concentració. Aquest, al Führer no li va agradar gens)

Val la pena llegir el pla anticrisi elaborat pels economistes Felip Artalejo i Fernando Trias de Bes:

> http://triasdebes.net/artalejo/

> Resulta sagnant comparar quines quantitats de diners esmerça el govern d'Espanya i a quins destinataris, amb el que proposen Trias de Bes i Artalejo, des d'uns paràmetres ortodoxos però independents... Et porta a demanar-te en mans de qui collons estem!
 
"El Banc d’Espanya decidí ahir intervenir Caja Castilla-la Mancha (CCM), segons informaren fonts properes a la caixa, amb una aportació de 9.000 milions d’euros, en la que suposa la primera intervenció d’una gran entitat financera des de la de Banesto, que tingué lloc el 1993."

Segons el pla de desendeutament presentat l'abril passat per Trias de Bes i Artalejo:

Si l'àntic règim sudafricà va haver de viure sota l'aillament internacional, ara hi han motius més evidents i tot per aplicar mesures anàlogues sobre Israel.

Gaza segueix sent una gran presó a cel obert. El seu proveïment depèn de les entrades il.legals a través dels túnels esquifits oberts precàriament per sota de la ratlla fronterera amb Egipte.

El Comissionat de la ONU assenyalava adés que a les presons almenys els reus tenen garantits tres àpats al dia, a diferència dels innocents palestins.

És una vergonya que els esportistes, per exemple, es prestin a celebrar competicions internacionals a Israel, com si no hi passés res. Això és complicitat amb el nazisme, que no és altre el nom que mereix la política d'Israel.

Costa molt d'entendre aquells que es diuen defensors dels valors republicans i democràtics i que encara defensen Israel contra totes les evidències. Tots tenim les nostres fílies i fòbies però la negació de la realitat no porta mai res de bo. No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure.

Donem suport a Reagrupament, una aposta de futur que combina la lluita per la independència nacional amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim

S'especula que persones excepcionals i excèntriques que han aportat molt a l'avenç de la civilització possiblement eren autistes o Aspergers. Els exemples més esmentats són els d'Isaac Newton i Albert Einstein. En cada cas es donen raonaments controvertits basats en les biografies d'aquests personatges. En el cas d'Einstein, per exemple, es diu que no parlava fins als 3 o 4 anys, i no ho feia fluidament fins als 9. Fou un nen amb enrabiades violentes, que repetia cada oració que deia i, àdhuc, els seus pares el consideraven retardat. En el cas de Newton, se sap que sofria d'epilèpsia i que quequejava.

La crítica principal a aquestes especulacions és que és impossible diagnosticar els morts o sols basant-se en biografies.

També existeixen algunes persones famoses que se sap que han sigut diagnosticades Asperger. Tal es el cas del premi Nobel Vernon Smith, la Dra. Temple Grandin, l'actor-comediant Dan Aykroyd i el cantant de The Vines Craig Nicholls. El creador de la franquícia Pokémon, Satoshi Tajiri, també pateix de la síndrome i el creador mort de Pink Floyd, Syd Barrett, en fou diagnosticat igualment. Un altre músic britànic que pateix aquesta malaltia és Gary Numan. Bram Cohen, creador del programa informàtic Bittorrent, també sofreix síndrome d'Asperger.

(de http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_d%27Asperger)

 

... i el ruc és qui munta el cavall.

Acudit d'en Ferreres a El Periódico de Catalunya.

Acudit d'en Ferreres al Periódico de Catalunya.

El producte interior brut (PIB) d'Alemanya va caure un 3,8% en el primer trimestre de l'any i va registrar la seva quarta caiguda trimestral consecutiva, segons l'oficina nacional d'estadística, Destatis.
Si es miren les xifres anuals, però, la recessió encara es fa més evident, ja que en els últims dotze mesos el descens ha estat del 6,7%, un percentatge que augmenta fins al 6,9%, si s'eliminen factors estacionals, com el nombre més gran de dies laborables al començament del 2009.
(www.avui.cat/cat/notices/2009/05)

 

Vet aquí com li va a l’economia que sempre ha estat posada com a paradigma a imitar. Exemple de productivitat, valor afegit, economia del coneixement, etc (el mantra de “com sortir de la crisi”)

 

Des de la meva ignorància de la ciència econòmica, em dóna la impressió que sense trencar el quadro del sistema imperant de globalització, l’únic que fem és allò que se’n diu fugir endavant.

_{Posted Gener 7th, 2008 by re-voltes in}

• Sistema financer

El 1971 es va fer desaparèixer el patró or, és a dir, que es va deixar d'usar l'or com a base real del diner. Tot i canviar aquest aspecte fonamental del sistema monetari, els bancs centrals i privats van continuar creant diners, però amb unes reserves que només són anotacions bancàries que signifiquen diners, però que no estan garantides per cap diner que poguem considerar real. És un pur contracte que només té valor perquè tothom n'hi donem.

_{Dicen que las penas con pan son menos. Y algo parecido ocurre con los consejos de administración de la mayores compañías de España -que cerraron en 2008 el peor ejercicio de la última década- con una más que considerable subida de sus retribuciones del 13,3%, a pesar de que las empresas que dirigen se desplomaron, de media, un 14,7%.}

_{Pecata minuta, deben pensar las cúpulas del Ibex 35, que han repartido entre los 507 miembros de sus órganos de administración 344,8 millones de euros. Con estas dos cifras y una sencilla regla de tres se podría afirmar que el sueldo medio fue de 736.293 euros.}

_{Aunque tampoco es cierto. Porque en esta cantidad se incluyen las retribuciones de los consejeros ejecutivos por su condición de directivos, no por su labor como administradores; y porque existen abismales diferencias entre unas empresas y otras.}

(elEconomista.es, 1/5/09, “Retribuciones de oro: los consejeros no entienden de crisis” de Ruth Ugalde)

(segueix...)

Les companyies elèctriques que es gasten millonades en publicitat, companyies dirigides per personatges que s’embutxaquen fortunes cada mes, com el senyor Pizarro que quan va voler anar a la política va endur-se d’Endesa un finiquito de 15 milions d’euros.

Les electriques aconsegueixen un compromís del govern socialisto espanyol per pagar-los el deute històric (bonica paraula per aconseguir calés per la patilla) a canvi de no apujar la tarifa durant quatre anys a una part de les famílies (primeres residències fins a 3 kW).

El manifest d'en Carretero constata la desafecció ciutadana envers la classe política i la situa en dos nivells:

1) La situació més que compromesa de Catalunya com a comunitat per causa del càstic econòmic sostingut a què ens sotmet un Estat que lluny d'apuntar algun propòsit d'esmena, fa del menysteniment de Catalunya un signe de patriotisme.
+ El sentiment d'humiliació i dimissió que s'apodera de molts de nosaltres. Vegeu el trasvassament (de la majoria?) de vots d'ERC cap a l'abstenció.

2) La poca autoexigència ètica de la classe política:
a) En plena crisi no hi ha qui posi ordre als supersous i privilegis varis (targes de crèdit a dojo, beneficis vitalicis, nepotisme,...), tot plegat autoadjudicat i sense cap regulació.
b) Cap concessió que pugui suposar pèrdua de poder dels "aparells" de partit.

He sentit a la tele que no sé on han muntat o estan muntant un servei de lloguer públic de cotxes. Com el bicing però amb cotxes.

A Barcelona, podrien aprofitar els parkings subterranis que han fet per molts barris com a bases del nou servei. A més, com a estímul, els usuaris podrien tenir preus especials en l'aparcament.

Podria ser la palanca per un canvi cultural. De la cultura de tenir cotxe propi a la de utilitzar el cotxe.

A La Vanguardia d’avui 22 de març, la secció Temas de Debate es titula La bolsa del súper i es dedica a la polèmica de si els súpers han de donar les bosses de plàstic gratuïtes donat que esdevé un residu no degradable.

Manuel Ludevid en el seu article ens diu que parlem de 10 milions i mig de bosses de plàstic a l’any a Espanya, de les quals només se’n reciclen un 11 % per mitjà dels contenidors grocs.

<<Les llengües no avancen a base de bon rotllo sinó quan un marc legal les imposa, les fa necessàries, i ho fa, a més, en detriment de la llengua fins llavors dominant. El castellà no va avançar a Catalunya perquè els castellanoparlants fessin ballarugues i ens seduïssin amb el seu salero, sinó perquè va ser durant 40 anys l’única llengua a l’escola i als mèdia, l’única llengua oficial i l’única que parlaven els milions d’immigrants que vam rebre als anys 60 en les pitjors condicions per poder-los integrar. Aquest va ser el seu salero.>>

Article d'Albert Pla Nualart a l'AVUI...

La invasión militar de la Franja de Gaza por el ejército de Israel tiene relación directa con el control y la posesión de las reservas estratégicas de gas en la costa.

Esta es una guerra de conquista. Descubiertos en 2000, existen amplias reservas de gas frente a la costa de Gaza.

A la British Gas (BG Group) y a su socio, la Athens based Consolidated
Contractors International Company (CCC), de propiedad del libanés Sabbagh Koury y su familia, se les concedió los derechos de exploración del petróleo y el gas por 25 años en un acuerdo firmado en noviembre de 1999 con la Autoridad Nacional Palestina.   (continua...-->)

...I el Blair com a delegat de l'UE per l'Orient Mitjà. Casualitat?

Carles Bonaventura, Secretari General del Partit Republicà Català, ha denunciat els 7 M€ que el Govern Zapatero es gastarà a Catalunya en rètols propagandístics, quan a Catalunya podem arribar aquest any als 800.000 aturats.

(Dins la campanya “Contra l’espoli fiscal, tancament de Caixes”...-->)

<<Los políticos son meros empleados de los grandes capitales, que invierten lo necesario para que salgan elegidos sus chicos, y si no salen, compran a los que son elegidos.

- De todo habrá.

- Al capital sólo le interesa multiplicarse. Casi todos los políticos - y sé de lo que hablo- dependen descaradamente de esas multinacionales farmacéuticas que financian sus campañas. Lo demás son palabras…>>

(Richard J. Roberts. Premi Nobel de medicina)

A sota l'entrevista sencera (de La Contra de La Vanguardia)

El final tot és qüestió desensibilitat democràtica. De respectar l'altre com a persona i com a poble.
Fa 60 anys els palestins van pagar els plats trencats per l'holocaust nazi. Els va tocar la loteria, la negra.
Des de llavors els jueus, amb "Occident" darrera, els han anat reduint a la misèria a base de xenofòbia i fets consumats, passant-se pels darreres les resolucions de l'ONU tot sabent que tenien el "primo Zumosol" americà.

<<Casi dos de cada tres estadounidenses apoyan límites estrictos sobre la remuneración de ejecutivos después de tres décadas de creciente desigualdad que han llevado el salario del consejero delegado medio hasta casi 400 veces el de un trabajador medio. En 1980 el múltiplo era sólo de 40.>>

(de La crisis que puede cambiar la historia d'Andy Robinson, Magazine de La Vanguardia, 28des08)

Un problema és que la classe política, els que haurien de canviar el rumb, formen una altra èlit amb moltes connexions amb la del capitalisme financer global (informació i contactes privilegiats), i amb la mateixa mentalitat desvergonyida.

Fins ara no hi ha ningú, per molt esquerrós que pugui fer veure que sigui, que sigui capaç de denunciar l'ús i abús de dietes i targes de crèdit amb càrrec a la institució. I si això passa en el món de la política municipal (com el cas destapat de l'Hospitalet), extenguem-ho en horitzontal i en vertical...

Cada cop es fa més evident que l'actual sistema polític no en deixa més opció que no votar o votar a la contra quan convingui.