Òmnium Cultural de Badalona fa saber mitjançant el Facebook que han editat un vídeo on els tres exalcaldes de Badalona donen suport a la manifestació d'aquest dissabte, així com ja ho va fer l'alcalde Serra en una declaració institucional. Bona feina la d'Òmnium també a Badalona.
L'afectació del carrer Francesc Macià no és resol i això deixa els veïns de la zona en una situació d'indefensió patrimonial. Ja fa massa temps que aquests badalonins estan en un limbe urbanístic que hauria d'haver estat corregit perquè l'operació dissenyada fa alguns anys per l'Ajuntament ha quedat invalidada per la crisi econòmica. El projecte està fallit. D'això n'he parlat avui a la contraportada d'El Punt. A continuació reprodueixo l'article.
Badalona ha perdut un altre dels seus músics il·lustres. La setmana passada moria als 47 anys Enric Nota Parés, un dels millors bateries de la ciutat. Parés era un músic consagrat, molt conegut a l'escena barcelonina per les seves actuacions en directe. Havia acompanyat músics i bandes com Marc Parrot, Los Rebeles, Fuego, La Fura dels Baus o Dani Nel·lo y la Banda del Zoco, entre altres. Possiblement les paraules que millor serveixen per definir-lo les manifesta un altre baterista i percussionista, en Martí Perramón al Facebook, que diu: «Ens ha deixat el Nota!! tots aquells que l'hem conegut el trobarem a faltar, i molt. El seu optimisme, la seva enorme amistat, el seu "savoir faire" etc. Ell era un autèntic amic dels seus amics i també dels que no ho eren. Una persona meravellosa que ens ho ha donat tot. Sempre ha estat per el que ha calgut, a qualse...vol moment, a qualsevol hora. Ens ha impregnant de vida, de música, d’amistat a canvi de res!!!! Valgui un record profund per ell, que no deixarà mai d’estar amb nosaltres». El millor tribut es recordar-lo tocant la bateria, com en aquest vídeo on toca entre d'altres amb Joan Vinyals. No és important perquè o com ha mort, sinó el fet que ja no hi és.
Aquesta setmana la gent del programa Divendres de TV3 han estat a Badalona. La ciutat ha pogut mostrar algunes de les seves potencialitats, malgrat les lògiques servituds a les que sempre sotmet el temps limitat que disposa la televisió. En aquest vídeo podeu veure quatre dibuixants de Badalona, entre ells en Miquel Rof, una de les ànimes de Nautilus Comunicació i Cultura i un dels promotors de la Plataforma pro-Museu del Còmic a Badalona. El vídeo demostra que els periodistes ignorem més coses de les que sabem. L'Espartac Peran parla amb en Rubén Pellejero desconeixent totalment la transcendència professional del creador de Dieter Lumpen. Una llàstima.
Arran de l'article que vaig publicar a El Punt que portava per títol Badalona no decideix, i que també vaig recollir en aquest bloc, he rebut diverses trucades i n'ha fet referència en el seu bloc el reconegut blocaire badaloní i amic Oriol Lladó. Voldria recollir algunes consideracions que han fet uns i altres i fer petites matisacions a les seves aportacions al debat.
El Tribunal Constitucional ha fallat. Potser seria més correcte dir que
l’ha encertat de ple. S’ha carregat els principis nuclears de l’Estatut,
diguin el que diguin el President Montilla i la vicepresidenta
espanyola. No és que hagi guanyat el PP. És que ha perdut Espanya.Pot
semblar una contradicció, però no ho és. L’Espanya autonòmica ha
fracassat com a projecte comú. I això obre una oportunitat a Catalunya:
clara i diàfana. Un camí que no hauria de tenir retorn. Ja no són
possibles més peixos al cove. Ni és materialitzarà el somni d’un estat
federal. Ni Espanya es transformarà, contràriament al que va predir
erròniament el President Maragall. Això s’ha acabat i s’ha acabat perquè
Espanya ho ha volgut; perquè els dos partits majoritaris espanyols han
decidit que calia donar cop de carpeta a la qüestió catalana. Ells
consideren que la partida ha acabat en taules, i per això tant els uns
com els altres han dit que han guanyat. L’opi del futbol, la duresa de
la crisi i la incapacitat dels partits catalans per posar-se d’acord per
la proximitat de les eleccions catalanes haurien de fer la resta de la
feina bruta. Ara és el torn del poble català. Ara mateix hi ha un intens
debat al Facebook entre els partidaris de manifestar-se i els de no
fer-ho. Uns perquè consideren que s’ha de defensar l’Estatut, altres
perquè pensen que toca reclamar el dret a decidir i que anar a una
manifestació en defensa d’un cadàver legal no té ni solta ni volta.
Aquest serà el problema: no serem capaços de posar-nos d’acord. O potser
sí. Convindria pactar uns mínims que permetessin una manifestació
massiva del poble català: pel dret a decidir i contra els abusos del
poder espanyol. No podem oblidar que un tribunal sense cap legitimitat
moral -i convindria dir que tampoc legal- ha violentat la decisió dels
catalans expressada a les urnes. Ha violentat, doncs, el dret a decidir
del poble sobirà en el marc de la mateixa Constitució espanyola. Han
abusat de la seva posició dominant per enviar aquest país a una situació
predemocràtica, anul·lant certs preceptes relacionats amb la llengua, a
banda de negar-nos el dret de definir-nos com a nació. Tenen por. Només
això explica que s’hagin fet un fart de repetir allò de «la indisoluble
unidad de la nación española» en la resolució. D’això l’Estatut no en
parlava. Res pot aturar la voluntat de llibertat del poble català si
aquest actua unit. No serà un camí fàcil, ni serà una realitat a curt
termini, però és una evidència que aquest futur és més possible avui que
ahir. Al davant, però, han de posar-s’hi els partits catalans. No n’hi
ha prou amb les forces independentistes. És fonamental que Convergència,
que ha estat la referència d’aquest país durant més de dues dècades,
faci una aposta pel dret a decidir. I que els sectors sobiranistes del
PSC perdin la por. Aquest país els necessita a tots plegats. S’ha acabat
el tacticisme. És l’hora de la veritat. Estaran a l’altura…?
Badalona és incapaç d'articular un moviment civil que convoqui una consulta per a la independència de Catalunya. La ciutat s'ho haurà de fer mirar si no pot mobilitzar una mínima estructura per convocar la consulta. Aquest és el contingut de l'article que avui he publicat a la contraportada d'El Punt i que reprodueixo en aquest post.
Nautilus Comunicació i Cultura, editorial i empresa de comunicació de la qual en sóc un dels fundadors, va presentar fa algunes setmanes la guia Badalona Cultura. Guia de la cultura la ciutat. Com el seu nom indica, és una guia on es pot trobar un recull del
patrimoni cultural de la ciutat amb l'objectiu de donar-lo a conèixer
als visitants i també perquè els mateixos badalonins puguin redescobrir
la riquesa cultural i les potencialitats de Badalona. La guia en paper, de la qual se n'han fet més de 20.000 exemplars, té una versió digital: www.guiabadalona.com que us animo a visitar. Tot i que inicialment neix com una guia vinculada a la cultura, el nostre objectiu és anar-hi introduint elements turístics i convertir l'espai web en un punt de trobada de la cultura a la ciutat i de transmissió de cara enfora del potencial turístic de Badalona. De moment, el web està només en català, però ja estem treballant en les versions en castellà i anglès. Tanmateix, aviat s'hi incorporaran nous continguts, entre ells un seguit de visites virtuals a espais patrimonials de la ciutat.
Aquest és el post que he publicat avui al bloc d'El tercer home. Tracta de la Consulta sobiranista i la necessitat que l'independentisme s'uneixi i treballi d'una manera més professional per aconseguir una majoria social a favor de la secessió del país. D'altra banda, i fent-me ressó del que explica al seu bloc en Jaume Lleal, faig referència a la incapacitat de la societat civil badalonina per activar la plataforma Badalona decideix, que avui no és res més que un grup inactiu al Facebook.
Clicant l'enllaç accediu al meu nou post del bloc El tercer home. Un apunt sobre la patologia que porta personatges com Jiménez Losantos a dir que Companys va fer afusellar més gent que Franco.
Aquests darrers dies, coincidint amb el canvi al web d'El Punt/Avui, he actualitzat el meu bloc d'El tercer home, que tenia un xic oblidat. Hi ha tres posts nous que reflexionen sobre l'actualitat del país: en el primer, que es titula Distraccions, parlo sobre com els polítics han creat la polèmica artificial del burca i el nicab per distreure'ns del problema real: la crisi econòmica. A Carnets de maduresa recrimino a Artur Mas que afirmi que ara no és moment de parlar de la independència de Catalunya i qüestiono qui ens ha de donar com a poble el carnet que certifiqui que ja estem madurs per emprendre aquest camí. Finalment, a l'entrada d'avui, Tot esperant Laporta, comento aquesta obsessió, que trobo malaltissa, de la gent de Reagrupament de voler tant sí com no que l'encara president del Barça encapçali la seva candidatura a les pròximes eleccions al Parlament. També he actualitzat les frases del filòsof de butxaca.
Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada d'El Punt del Barcelonès Nord. Arran de l'aparició de l'informe anual de l'Observatori del Mercat de Treball i de Desenvolupament Local del
Barcelonès Nord, reflexiono sobre la necessitat que Badalona canviï el model productiu per captar empreses de valor afegit i així poder superar la crisi, sobretot tenint en compte que el model industrial vinculat a Badalona està obsolet i, en molts casos, ja ha desaparegut.
Avui he dedicat a la reivindicació de la memòria de l'afusellat alcalde Xifré la contraportada d'El Punt del Barcelonès Nord, que reprodueixo en aquest post. En l'article insto el consistori a homenatjar com es mereix un alcalde badaloní que va morir per la seva condició de figura institucional, representant de la legitimitat democràtica i critico el fet que hi hagués molt poca representació política i institucional en l'acte de presentació del llibre del consell de guerra de l'exalcalde.
En aquest post podeu llegir completa l'entrevista que avui he publicat a El Punt amb Joan Blanch, exalcalde de Badalona entre 1983 i 1999 i un dels promotors de la convocatòria d'una conferència unitària de l'independentisme català. A l'entrevista, Blanch carrega amb duresa contra el PSC i no té cap mena de mania a qualificar el president Montilla de «neoestalisnista». Assegura que la independència és possible i malgrat que advoca per la unió de l'independentisme critica Reagrupament perquè no té arguments i assegura que la seva proposta no s'ha fet perquè l'encapçali Jan Laporta. Sobre Badalona, afirma que hi havia persones a ERC que el volien de número dos a la candidatura de Badalona i deixa la porta oberta a futurs moviments polítics, tot i que diu que no és la seva prioritat, que l'únic que l'interessa és «dir les veritats». Pel que fa a la polèmica amb la immigració generada pel PP a Badalona manté que la ciutat ha d'assumir que hi ha problemes amb la immigració.
Durant els anys que Joan Blanch va ser alcalde de Badalona vaig acabar especialitzant-me en fer-li entrevistes. Avui dilluns, picant l'entrevista que demà publiquen el conjunt d'edicions d'El Punt he tingut un déjà vu. L'entrevista li he fet per parlar sobre la independència de Catalunya, però ell no ha pogut estar de carregar molt fort contra el PSC català i el tripartit. També hem parlat de Badalona: de la immigració i del discurs del PP, de la seva suposada incursió a les llistes d'ERC a la ciutat i de la Coalició Socialista de Progrés i del seu futur polític. Continua oferint titulars a pràcticament cada resposta. Tot i que el seu discurs l'ha anat repetint periódicament a qui l'ha volgut sentir, i l'ha verbalitzat explícitament a les tertúlies de Ràdio Ciutat, us asseguro que l'entrevista val la pena: demà la podreu llegir al diari, en una versió extensa a la web d'El Punt i també completa en aquest bloc.
Al meu bloc de política nacional, El tercer home, podreu llegir l'entrevista que he fet a Anna Arqué, responsable de la comissió d’internacional de la Consulta sobre la
independència. Arqué afirma a l’entrevista que el camí cap a la
independència del país ha començat i que no té aturador.
Joan Blanch, exalcalde de Badalona, no ha perdut la seva capacitat de sorprendre al personal. El 16 de desembre de 2009 ja va donar suport a les Consultes sobre
la independència de Catalunya en un acte de la Candidatura d'Unitat Popular de
Badalona,
i es va mostrar disposat a col·laborar amb la plataforma Badalona
Decideix. L'11 de gener concedia una entrevista al canal de televisió de Vilaweb, que reprodueixo en aquest post, en la qual advocava per la independència del país. Avui, Blanch ha participat en l'acte de presentació d'un manifest a favor d'una conferència nacional del
sobiranisme, firmat per una seixanta de personalitats de tots els àmbits de la societat
catalana. Em el document es mostren partidaris d'una candidatura unitària que
aglutini tot l'independentisme emergent. A un quart de vuit d'avui dilluns el manifest es presenta de nou a la seu de Barcelona d'Òmnium Cultural (C/Diputació, 276, pral).
Un amiga penja al Facebook un monòleg que el passat 26 d'abril Andreu Buenafuente va dedicar al PP de Badalona i a tot el merder dels gitanos rumanesos. Francament bo.
Aquest és l'article que vaig publicar ahir a la contraportada d'El Punt del Barcelonès Nord. Alerto de la situació econòmica de la Penya, que és crítica i avanço que el club podria desparèixer de l'elit esportiva perquè s'ha quedat sense totes les fonts de recursos previstes, si més no de moment. Arribats a aquest punt la pregunta que un es fa és: l'Ajuntament ha de fer alguna cosa, més enllà de les ajudes puntuals, per salvar el principal club de la ciutat?