Aquest és el contingut de l'anomenat Bloc parlat que quinzenalment escric i locuto per al programa matinal de Ràdio Ciutat de Badalona i que ha emès aquest matí l'emissora. Aquest cop l'he volgut dedicar a la pèrdua d'una persona important per a la ciutat, el pedagog i amic Mateu Rotger.
En pocs dies han vist la llum pública dues males notícies relacionades amb el patrimoni cultural de Badalona. La primera, la constatació que les Termes Romanes porten ja tancades cinc mesos per culpa d'unes filtracions d'aigua de l'edifici que està a sobre de les restes. La segona, el tancament del Teatre Principal perquè s'ha caigut una part del sostre. Poden semblar dues coincidències fortuïtes, provocades per la mala sort, però parlen per si soles de com tenim el patrimoni cultural de la ciutat.
Aquest és el post parlat que aquest dimecres al matí, a tres quarts de nou, ha emès Ràdio Ciutat de Badalona. El comentari lloa la feina dels editors i lamenta que la cultura de la ciutat es quedi sense un altre referent.
Avui he encetat una col·laboració quinzenal amb Ràdio Ciutat de Badalona. Cada quinze dies faré un post parlat. Aquest dedicat a Pompeu Fabra ha estat el primer. Comença així:
Persones. Això és el que fa gran un poble, una nació, una ciutat. La seva gent. I els seus referents. Gent sortida de la pròpia gent, que amb el seu treball constant fan que la ciutat funcioni. Alguns restaran sempre més en l’anonimat; altres tindran l’oportunitat del reconeixement públic i de les lloances. No sempre, però, té un reconeixement públic qui el mereix. El mestre Pompeu Fabra n’és un exemple. Dubto que molts badalonins sàpiguen que el pare de la gramàtica catalana va estar íntimament relacionat amb la ciutat. El seu record ha anat caient cíclicament en l’oblit. Quan ens oblidem de Pompeu Fabra renunciem al nostre patrimoni cultural. Cal felicitar-se perquè el govern de la ciutat ha tornat al seu lloc el monòlit que va haver de treure en motiu de la construcció del nou edifici municipal d’oficines. Un monòlit que el 1985 es va posar a la ciutat gràcies a l’esforç de la junta d’Òmnium Cultural . Ara, l’alcaldessa anuncia un seguit d’actes l’any vinent per recuperar la figura de l’il·lustre filòleg aprofitant que el 2008 farà setanta cinc anys que Badalona va lliurar la Medalla d’Or de la ciutat a qui durant anys va residir al carrer de la Mercè i va participar activament de la vida social del municipi.
Torno a estar en actiu (a la xarxa, només). No he escrit a la bitàcola no pas per falta de temps sinó per falta de mitjans. Dilluns al vespre un tro descomunal seguit d'un llamp em va fregir el mòdem. He trigat 84 hores a saber-ho gràcies a la rapidesa de Telefònica. Com a mínim en tornar-me a connectar he rebut una agradable notícia: des que vaig emprendre aquesta aventura personal a la xarxa El bloc d'Andreu Mas ha rebut més de 35.000 visites. Gràcies a tots.
Avui Badalona bitàcola fa quatre anys. Cal felicitar a l'impulsor d'aquesta iniciativa a la xarxa, que compte amb la col·laboració de diverses persones. Badalona bitàcola és alguna cosa més que un bloc personal; és un bloc coral -no tant com voldria el seu autor, ens confessa- i a més sempre ha tingut l'exquisidesa de fer referència a altres blocaires que fem de les nostres a la xarxa.
Fa pocs dies que us comentava que Cinesa tancava les sales del complex de Montigalà. La setmana passada vaig anar a quarts d'onze als Picarol a veure la tercera i prescindible entrega de Piratas delCaribe. La sala era un desert. En total hi érem uns deu persones. Aquest, ja es veu, és un negoci que no s'aguanta per enlloc.
A mitjans del més d'abril publicava al bloc un post titulat "Òmnium demana més i millors polítiques culturals", que recollia un extens document que la secció badalonina d'Òmnium va elaborar per demanar a l'Ajuntament més decisió i millor gestió en l'aplicació de polítiques culturals a Badalona. El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Badalona, Josep Duran, va replicar els meus arguments i els d'Òmnium al mateix post i després va contestar durament l'entitat al seu bloc: l'Estació de França. A Òmnium s'han sorprès per l'airada resposta de Duran i m'han fet arribar una nota de rèplica que reprodueixo tot seguit.
És temps de Festa Major a Badalona. Ni aquest és motiu de treva pels polítics en campanya, més aviat al contrari. Demà en parlarem. Avui afegeixo, amb cert retard per motius de salut, una categoria d'enllaços dedicats a les Festes de Maig i a la seva alternativa. També podeu trobar coses sobre la festa i aspectes particulars com la Cremada del Dimoni si remeneu pels altres directoris. En l'apartat de Blocs de badalonins/nines i he afegit un enllaç amb el bloc de suport a la Núria Pórtulas, la badalonina detinguda pels Mossos d'Esquadra per la seva presumpta pertinença a banda armada.
L'agrupació de Badalona d'Òmnium Cultural està enllestint un document en què reclama a l'Ajuntament de Badalona que faci una aposta decidida per la cultura a la ciutat. L'entitat badalonina, que va reescollir com a president Oriol Lladó fa uns dies, s'ha decidit per fer el document després de comprovar que la discussió sobre el Pla Estratègic de Cultura no va enlloc.
El Museu de Badalona ha fet un nou pas endavant en la reconstrucció de la història de la ciutat amb la edició dels dos volums dels dietaris de la guerra civil de l'historiador, ja desaparegut, Josep Maria Cuyàs i Tolosa. Una obra que és un retrat apassionant i a voltes aterridor de com es va viure el conflicte a Badalona.
Decobreixo amb sorpresa, després d'uns dies d'estar despenjat de la informació a la xarxa, a l'edició de Badalona de Vilaweb que el dia 15 un desacord entre els responsables del telecentre de Llefi@net i l'associació de Veïns de Sant Joan Alt de Llefià ha comportat el tancament d'aquest espai amb l'equipament tècnic al seu interior. Llefi@net és la xarxa cívica d'internautes més important de la ciutat i un exemple de bones pràctiques per a Badalona.
Des de fa uns quants dies, els informatius van plens sobre la polèmica autoria del desagradable vídeo de l'execució de Saddam Hussein. Pel to de les informacions sembla que els mitjans reprovin que s'hagi filmat la mort del rais iraquià, però la pseudocrítica s'exerceix mentre una i altra vegada es repeteixen les imatges del condemnat amb la corda al coll. I és aquí on com a periodista em pregunto: un cop més no estem excedint la ratlla del que és informació per convertir-la en morbós espectacle? És que un home, fins i tot un genocida, no té dret a un darrer instant de dignitat humana, tot i que ell l'hagués negat als seus?
Sempre és bo encetar un nou any sabent coses noves. L'historietista badaloní Miquel Rof és una d'aquestes persones inquietes que sempre cerca noves expressions i històries. Remenant remenant ha trobat els orígens d'una cultura que ens ha passat totalment desapercebuda, la cultura abúrica, però que sembla ser molt coneguda fora d'aquí. En Miquel, està donant sortida a aquest coneixement recuperat del túnel del temps mitjançant la publicació digital l'Etapa Groga, de lliure circulació.