2n PREMI INTERNACIONAL DE CÒMIC CIUTAT DE BADALONA-CAIXA LAIETANA.
El proper 23 de novembre se celebrarà al Teatre Principal de Badalona a les 19.30h, la segona edició de la NIT DEL CÒMIC, per donar a conèixer el guanyador del 2n PREMI INTERNACIONAL DE CÒMIC CIUTAT DE BADALONA-CAIXA LAIETANA.
Un premi que neix l’any 2010 amb l’objectiu de recuperar el format d’expressió més primigeni del còmic: la tira de còmic. Un format, que per les seves condicions ha anat adquirint, gràcies a les tecnologies digitals, renovades formes de creació i difusió.
A més a més, enguany la NIT DEL CÒMIC retrà un homenatge al dibuixant, il·lustrador, fotògraf i publicista badaloní Enric Sió (Badalona, 1942 - Barcelona, 1998), destacant-ne la seva singularitat artística amb la voluntat de restituir el seu llegat al còmic i la cultura en general.
I un any més,la NIT DEL CÒMIC premiarà a una personalitat de l’àmbit de la comunicació i la cultura pel seu compromís i aportació al món del còmic. En aquesta nova edició, la NIT DEL CÒMIC vol fer una menció especial a la tasca del periodista Vicent Sanchis (València, 1961), pels seus estudis sobre la censura franquista aplicada a la historieta, ben exemplificats en l’assaig Franco contra Flash Gordon (2009, Tres i Quatre Ed.). I en el llibre recentment publicat Tebeos Mutilados (2010, Ediciones B.), una recerca que s’endinsa en l’estricte control i despreci del règim franquista pels productes de la cultura de masses, prenent com a cas d’estudi l’editorial Bruguera.
I acabarem amb una “il·lustració dolça” per a tots els assistents, obsequi de la Pastisseria Comas.
La trucada va ser un autèntic cop de puny a la panxa; més ben dit, a l'ànima. “L'Oriol és mort.” Era la seva dona. No hi pot haver paraules de consol, només un silenci que no saps com trencar.
Fa anys que vaig conèixer l'Oriol Rius, quan ell era el gerent del Badalona Centre Internacional de Negocis, i allò era un bolet enmig d'un bosc sense arbres ni pinassa. En vam parlar molt, del BCIN, fins i tot anys després, quan el BCIN ja no restava sol tot i no tenir ànima.
El càncer el va tenir, en dues ocasions, apartat del dia a dia. Va estar a punt d'emportar-se'l, però ell es va aferrar al clau roent de la vida. Recordo haver-lo trobat més d'un cop passades les sessions de quimio, se'l veia cansat però no defallit.
Sortosament se'n va sortir i vam mantenir la relació, ara ja a més distància. Ens llegíem mútuament, sobretot les seves xinxetes, que penjava al seu bloc i que ens comunicava per mail als que el seguíem.
Ens vam retrobar ara fa un any més o menys. Amb motiu de la Nit del Còmic, la gent de Nautilus li vam demanar que ens fes l'escultura guardó, que entreguem a una persona coneguda que s'ha distingit per la seva tasca en favor del còmic. Li va fer una il·lusió tremenda i de seguida s'hi va posar. Recordo les trobades al seu estudi del Poblenou comentant el sentit de l'escultura: parlant de la proporció àuria, que ell volgudament trencava per demostrar que la mà de l'home desfà la perfecció de la natura.
No gaires mesos després li vam editar el seu primer llibre: Llums que en altre temps m'enlluernàreu. El llibre ens mostrava un artista polifacètic: poeta, escultor, pintor i dissenyador; uns oficis als quals hem d'afegir el de compositor i instrumentista, com va demostrar en les presentacions a l'Espai Betúlia i a la llibreria La Central, a Barcelona. L'Oriol era un home del Renaixement. Un artista polièdric.
En les presentacions vaig expressar l'admiració que sentia ja no per la seva obra, que també, sinó per la seva personalitat, una força vital que l'havia empès a superar les adversitats de la vida i a continuar treballant malgrat el dolor. Tant de bo Badalona li agraeixi tot el que va donar per aquesta ciutat.
Fa quinze dies, en aquest mateix espai, escrivia sobre el desolat Centre Cívic de Torre Mena, buit d'entitats –excepte uns avis–. Fa pocs dies el nostre diari publicava que l'Ajuntament, fins ara, es gastava 840.000 euros a pagar lloguers a entitats. Dues cares d'una mateixa moneda: espais buits i lloguers espectaculars. Si les crisis serveixen perquè les administracions racionalitzin recursos, benvingudes siguin, dins d'un ordre, perquè hi ha molta gent que ho està passant malament i no voldria frivolitzar.
La política que el consistori badaloní, com molts altres, ha seguit en matèria d'entitats és la pròpia de la recuperació de la democràcia, quan semblava que tothom tenia dret a disposar d'un espai propi, quan el poble havia de recuperar allò que durant tants anys li havien segrestat. La política del segle XX era adequada per a aquell moment històric, però ara ha caducat.
Una administració no es pot gastar aquesta barbaritat en lloguers quan hi ha edificis municipals morint-se de riure. No és eficaç ni sostenible ni racional. Pagar, per exemple, un lloguer de 3.000 euros a la Fundació Olof Palme, que per cert fa una part de la seva activitat al seu local de Barcelona, no té sentit.
Ara bé, el que no es pot fer, com ha passat a Llefià, és posar un cadenat a la porta de l'entitat i apa, que s'espavilin! La política s'ha de practicar amb rigor i això demana un cert temps, un mètode i un ordre.
Potser el primer que caldria fer és un cens del nombre d'associacions que estan de lloguer i veure quants socis tenen i quines activitats fan durant l'any; ens emportaríem més d'una sorpresa.
A partir d'aquí caldria consensuar amb els grups municipals un criteri d'adjudicació d'espais, fer-lo públic i exposar els criteris que fan que una entitat o una altra necessiti més o menys metres o potser cap, perquè la seva activitat o no necessita espai –les noves tecnologies han canviat moltes coses– o la seva activitat s'ha extingit. Fet això, i seguint el criteri de compartir al màxim, s'hauria de tendir a agrupar les entitats per criteris temàtics o territorials, en funció del que s'acordi dialogant amb elles. Toca ajustar-se el cinturó, però s'ha de fer amb diàleg.
La crònica que vaig publicar ara fa quinze dies a El Punt. Vaig amb més retard que Renfe!!!
A vegades, escrivint, un té una sensació de deja vú. Aquest és el cas. Em veig uns anys més jove assegut davant l'ordinador fent una diatriba sobre els centres cívics i sobre la incapacitat que en 30 anys l'Ajuntament de Badalona ha tingut per saber què fer-ne. Segur que em repeteixo, però espero que els lectors tinguin una memòria com la meva, amb el disc dur saturat.
La fotografia del company Navarro és d'una eloqüència, si se'm permet l'expressió, brutal. És un disbarat en forma de poema visual. La cadira, sola, abandonada, amb un cartell d'aquells dels, deixeu-m'ho dir en castellà, “vuelva usted mañana”. Quina tristor i quina incompetència.
La reforma de Torre Mena, que per cert no és la primera, ha costat prop de dos milions i mig d'euros. Diners llargs, i més en temps de crisi. El socialistes acusen el PP de no fer-hi res i els conservadors diuen que l'espai té goteres i el terra s'aixeca. La reforma, qui l'ha feta? Pepe Gotera y Otilio? Ha cobrat, l'empresa que ha fet les reformes?
De moment, hi han posat el que anomenen un casal d'avis. Què entenen per un casal? Un aparcament d'avis? Els socialistes diuen que van col·locar-los-hi per anar-li donant vida i que no importa que no hi hagi telèfon. Que Déu els doni salut...
Finalment, el problema de tanta mala gestió acumulada és que cap dels governs que hi ha hagut a la ciutat –i ara sí que es pot dir que tots hi han passat– ha tingut clar què s'havia de fer amb els centres cívics. Primer havien de ser un espai de descentralització administrativa –per això les regidories de districte–, però no ho van ser. Després, espais culturals, i es van convertir en ludoteques per a majors de 45 anys. Posteriorment, centres especialitzats en diferents àrees de la cultura i així s'aconseguia recosir la ciutat, inspirats per la romàntica idea que la gent de Badalona es mou d'un barri a l'altre. Ai, el romanticisme!
I com que tot ha fracassat, ara no sabem què fer. Ningú va pensar que la gestió descentralitzada és cara i es van fer invents com ara convertir els conserges en directors i la cultura en festes de quatre veïns amics. Una idea: que entitats específiques gestionin els espais amb un projecte de finançament mixt públic i privat.
Revista de Badalona fa un pas més endavant obrint en fase de proves la seva edició digital coincidint amb dues qüestions informatives de primer ordre: les eleccions municipals i el play-off d’ascens a Segona A del CF Badalona. Dos esdeveniments que poden ser històrics en funció dels resultats. Després d’aquestes eleccions res possiblement tornarà a ser igual a Badalona. Esperem que els nostres polítics estiguin a l’altura del que el moment històric requereix i no es deixin portar, segons quin sigui el resultat, pel partidisme i esperem que el Bada faci història i torni a jugar contra equips històrics de lliga espanyola a Segona A. Les adreces dels dos webs són: http://eleccions.revistadebadalona.com i http://futbol.revistadebadalona.com/. També hem obert un canal a Facebook i un altre a Twitter: http://twitter.com/#!/RevistaBadalona . Demà farem un seguiment complet de les eleccions i el play-off en temps real gràcies a un important equip de gent. Esperem que ens seguiu!!!!
Cadascú es deu a la seva pròpia història i a allò que ha viscut. Em sembla recordar que fins a tres vegades m'havia arribat a passejar per l'Escorxador acompanyat d'un regidor de Cultura o un tècnic de l'Ajuntament de Badalona tot dibuixant castells en l'aire: aquelles naus malferides havien de ser l'espai per a la música i la creació a Badalona. I dèiem: en aquesta hi posarem una sala d'actuacions amb un bar, allà hi farem els boxs d'assaig i en aquella altra nau hi podríem posar els pintors de grans formats. Eren els anys que Sarruga i els inflables d'Al Victor ocupaven l'Escorxador i pagaven en espècies l'ús d'un espai deixat i brut. En l'època de Joves Conspiradors hi vam arribar a rodar un curtmetratge, obra del malaguanyat Toni Hernández, que va morir sense haver-lo acabat. En resta el testimoni d'uns fragments conservats per un amic que algun dia mereixerien acabar tenint la forma d'un curt.
Va passar el nostre temps i l'Ajuntament va presentar un ambiciós projecte de recuperació; la Ciutat de la Música, en deien. Era l'època que els desitjos es tenien i es construïen. L'hemeroteca és traïdora i posa cada cosa al seu lloc. Publicava Badaweb l'1 de novembre del 2001: “Badalona disposarà aviat d'un gran centre de formació i difusió musical, conegut com la Ciutat de la Música, que s'ubicarà a l'espai que abans ocupava l'edifici de l'Escorxador, al barri de la Salut [...]”. Ha passat una dècada i la majoria dels músics d'aquella època han penjat l'instrument per dedicar-se a la família o toquen a casa, si és que no han tingut la sort –més aviat escassa– de poder fer carrera professional, circumstància reservada a uns pocs escollits.
Teòricament, el projecte es va aturar per una qüestió tècnica: les obres del metro. Ara que el rebombori urbanístic ha passat, s'inaugura una part de l'Escorxador però, ai las, per a usos socials: adreçat a la gent gran i a l'alfabetització d'adults. Per si de cas algú recorda que la promesa era una altra, ens diuen que faran espais d'assaig al subsòl –s'han pres al peu de la lletra allò que la música és una cosaunderground...– i fins i tot una zona per fer-hi actuacions de petit format. La segona fase de recuperació de l'Escorxador forma part del futur i, que se sàpiga, no té pressupost ni data.
En vista de la situació econòmica, podrien passar deu anys més abans que l'enèsima generació de músics badalonins –alguns dels quals d'un gran talent, per cert– pugui escriure un altre article com aquest recordant les promeses incomplertes. Com a mínim, hi ha iniciatives que sobreviuen al pas del temps gràcies a la societat civil, com el concurs de música de Badalona, que aquest dissabte arriba a la seva tretzena edició i que ha fet molta feina per als músics d'aquesta ciutat.
Algú d'entre els seus socis de govern o excompanys de partit li hauria d'explicar al conseller Ferran Mascarell la importància que té per a Badalona i per a l'àrea metropolitana en el seu conjunt el Museu del Còmic i la Il·lustració. Aquest és un equipament estratègic per a una ciutat a la qual li manquen bones notícies. S'havia convertit, si més no per a un sector de la ciutat, en un motiu d'alegria. Ens feia creure possible que la ciutat encara podia aspirar a fer-se un lloc en el mapa català, a partir d'una iniciativa d'àmbit nacional. Diuen que les alegries duren poc a casa del pobre i sembla que la dita ara es torna a complir per culpa d'una crisi econòmica que, no ho sembla, però ja existia quan ens van posar el caramel a la boca. En un context de retallada sembla que tot es pot entendre, però no té la mateixa transcendència l'ajornament de la construcció del Museu d'Història Natural -amb tots els respectes que mereix- que el Museu del Còmic. No és hora de resignar-se, sinó de fer un front comú per exigir a la conselleria de Cultura que compleixi els seus compromisos. Un front que hauria d'encapçalar l'Ajuntament de Badalona -que per això hi ha invertit tres milions d'euros- i en el qual hi ha d'haver les principals associacions de professionals del país i la societat civil badalonina conscienciada.
De moment, ja hi ha gent que s'ha pronunciat a la xarxa, twitters i facebooks a part:
Oriol Lladó: Carta oberta al conseller a http://act.ly/34e
. La Plataforma pro-Museu del Còmic: cliqueu aquí
. Nautilus Comunicació i Cultura: clique aquí.
Convergència i Unió: cliqueuaquí
Encara ara, l'exalcalde Joan Blanch,
en una conversa recent en motiu d'una entrevista sobre el seu pas actiu a
l'independentisme, es lamentava que l'operació urbanística del golf de
la Vall de Betlem no hagués reeixit. Blanch manté que si s'hagués
executat el projecte –que preveia deixar enmig del camp de golf Sant
Jeroni de la Murtra– avui el monestir gòtic estaria totalment recuperat i
li tornarien els anys d'esplendor perduts. Suposo que l'exalcalde
valora que els homes de negocis japonesos, als quals anava adreçat
sobretot el golf, no haurien deixat que un munt de restes ruïnoses els
fessin malbé la visió del green. Quan el projecte va quedar
endreçat al calaix, per la pressió dels ecologistes i el desinterès dels
inversors farts d'esperar, el mateix Blanch i Marcel Riera, aleshores
líder de CiU, ja van pronosticar que el monestir i el seu entorn
quedarien tal com estan ara, fets un nyap. El temps, de moment, els dóna
la raó i deixa en l'aire la incògnita si allò que semblava un sacrilegi
hauria estat una solució viable per al futur del monestir i del conjunt
de la Vall de Betlem.
No deixa de ser un pecat –mantenint la
terminologia cristiana i catòlica– que Sant Jeroni estigui com està. No
som gens conscients de la transcendència històrica de l'indret que,
segons defensen els historiadors –controvertits– de l'Institut Nova
Història va jugar un paper clau en la històrica de Catalunya de l'edat
moderna (segles XVI i XVII). Va ser escenari de trobades entre els Reis
Catòlics i Cristòfol Colom i un espai de discussió entre reputats
seguidors d'Erasme de Rotterdam; fins i tot el relacionen amb la mort de
Carles I. No era un lloc qualsevol.
Aquesta peça fonamental del
nostre patrimoni arquitectònic però sobretot històric s'està marcint per
la manca de recursos econòmics de les administracions: l'Ajuntament
està escurat, la Generalitat no hi posa ni un cèntim i el Ministeri de
Cultura demostra que no serveix ni per preservar una part del que
reclama com a història pròpia: la dels Reis Catòlics i la conquesta
d'Amèrica, tan discutida per historiadors com Jordi Bilbeny.
No
l'ajuda gaire el fet que la gestió del monestir sigui privada, tot i que
la capella gòtica de la Clara Esperança es rehabilitarà ara gràcies a
una donació de 60.000 euros d'una família badalonina. El monestir és un
gran desconegut pel conjunt d'integrants d'aquestes complexes badalones
que cohabiten sobre el terme municipal. No té el ganxo esportiu, ni
mediàtic (ara tan necessari) d'altres espais, malgrat que va ser
escollit com el primer tresor del patrimoni material de la ciutat en la
votació de la Capital de la Cultura Catalana. Però, a banda de
declaracions simbòliques, o som conscients que hi hem de fer alguna cosa
o acabarem perdent-lo.
Gran Albert Fibla actuant en directe amb el també badaloní Joan Aymerich al piano a Els matins de TV3. És quan es canta gairebé a pèl que s'aprecia la qualitat d'una bona veu i l'Albert la té. Us recomano que, si no heu comprat el disc, aneu a l'Spotify a sentir-lo, és realment un molt bon treball; malgrat que els cantautors no estiguin tan de moda com els redescobridors del folk català.
Durant deu dies, a partir d'avui mateix, els diaris El Punt i l'Avui publiquen al conjunt de Catalunya durant deu dies seguits les deu tires de l'autor guanyador del 1r Premi Internacional Ciutat de Badalona-Caixa Laietana de tires de còmic. Són les tires que porten per títol Dora Dorm i són a càrrec de José Miguel Fonollosa, a qui podeu veure en un vídeo agraint el premi. Aquest vídeo està al Facebook de la Nit del Còmic i és el que es va projectar al Cor de Marina quan es va donar a conèixer el guanyador. L'obra publicada als dos rotatius té una repercussió de 50.000 exemplars: PDF primera tira a l'Avui.
Portàvem sis mesos treballant-ho. Coses de la ciutat, et trobes que sorgeix com un bolet un acte que et xafa una mica la guitarra, perquè s'emporta gent i les autoritats i, fins i tot, no et permet participar-hi, per allò de no dominar el do de la ubiqüitat. Pap buidat. Amb tot, molta gent, ben bé un centenar de persones, van fer un esforç important per veure com neix una nova criatura fruit de l'esforç d'una nova empresa de la ciutat que ha conjugat els esforços de la societat civil (els creadors), les administracions (l'Ajuntament i la Generalitat) i els privats (Caixa Laietana i Grup El Punt -tot i que ara no estigui de moda dir que vas de la mà de Grup El Punt...-, a més de tot un seguit de petites col·laboracions -però no per això menys fonamentals- d'altres empreses), a banda de les associacions professionals (Ficòmic i APIC). La 1a Nit va estar força bé, amb moltes coses per polir, i cal destacar la presència d'en Lluís Juste de Nin, la qualitat de les obres presentades al concurs i l'aportació imprescindible de l'Oriol Rius fent l'escultura Nautilus. Estem contents... i cansats. Però continuem treballant pel món de la comunicació i la cultura. A partir del dia 2 de novembre i durant deu dies consecutius, el concurs continuarà viu a les planes d'El Punt i l'Avui on es publicaran les deu tires de l'autor guanyador. Una difusió de 50.000 exemplars que és molt més del que aconsegueixen autors consagrats del còmic. Sinèrgies i sumar. Ja estem treballant per la 2 Nit i la 2 edició del Concurs. I per un munt de coses més que anireu coneixent setmana a setmana. Trobareu el nom del guanyador i dels deu finalistes al web de Nautilus www.nautiluscomunicacio.com, i al nostre Twitter i al Facebook.
Badalona, futura seu del Museu Nacional del Còmic i la
Il·lustració, celebra aquest dijous, dia 28 d’octubre, a dos quarts de
nou del vespre al Cor de Marina (Rambla, 11) la primera Nit del Còmic.
L’acte està organitzat per l’empresa Nautilus, Comunicació i Cultura en
col·laboració amb l’Ajuntament de Badalona i Caixa Laietana. Aquesta
primera Nit està farcida d’esdeveniments. En primer lloc es coneixerà
qui ha estat el guanyador de la primera edició del Premi Internacional
de Còmic Ciutat de Badalona-Caixa Laietana de tires de còmic. El concurs
ha estat exclusivament telemàtic i això ha permès que s’hi inscrivissin
fins a 132 participants d’arreu del món. S’han rebut inscripcions de
França, Itàlia, Anglaterra, Cuba i Argentina, entre d’altres països, a
banda d’haver-hi nombrosos participants de l’Estat espanyol i Catalunya.
Els participants podien enviar la seva obra electrònicament
indistintament en català, castellà, francès o anglès. Finalment, un
jurat preselector, format per un membre de Ficòmic (l’entitat
organitzadora, entre d’altres, del Saló del Còmic) i un altre de
l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC) va triar
poc més d’una vintena d’originals que han estat objecte de deliberació
per part del jurat, format per un representant de Ficòmic, un de l’APIC,
un dibuixant de prestigi (Ruben Pellejero), el regidor de Cultura de
l’Ajuntament de Badalona, el director de Comunicació i Màrqueting de
Caixa Laietana, el director general del Grup Hermes, el sots-director
general de Museus de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la
Generalitat de Catalunya, un representant de la Plataforma Pro Museu del
Còmic i la Il·lustració i un representant de Nautilus. Ells han
escollit qui són els nou finalistes i el guanyador del Premi, que té una
dotació de 3.000 euros i que veurà les seves deu tires publicades
–traduïdes al català- en un dels mitjans diaris del Grup Hermes (editora
d’El Punt i l’Avui). El concurs estableix també que els organitzadors
publicaran l’obra guanyadora i els deu finalistes en un catàleg, que ja
avisen que no serà gens convencional i en un espai web creat
expressament.
El concurs ha estat una novetat respecte d’altres certàmens similars
per diversos motius: primer, perquè és exclusiu de tires de còmic en
blanc i negre; segon, perquè és el primer d’àmbit internacional convocat
des de la futura seu del Museu Nacional del Còmic i la Il·lustració;
tercer, perquè la participació i gestió del concurs s’ha fet
exclusivament per mitjans telemàtics mitjançant un programa informàtic
dissenyat expressament pel certamen. Els organitzadors es van decidir
pel format de les tires per dos motius: com a reivindicació del format
primigeni del còmic i perquè consideren que les tires curtes són el
llenguatge de present i futur a la xarxa.
Els organitzadors de la 1a Nit del Còmic volen aprofitar aquest acte
per reivindicar el còmic, per aquest motiu premiaran cada any un
personatge de rellevància pública que hagi fet alguna aportació al món
del còmic malgrat no ser-ne professional. En aquest cas la persona
seleccionada ha estat Lluís Juste de Nin, dissenyador de moda, conseller
delegat d’Armand Basi, activista i també autor de còmic. Lluís Juste
de Nin rebrà el premi Nautilus, una escultura obra de l’artista
barceloní Oriol Rius, que representa el Nautilus, un mol·lusc que guarda
en el seu interior l’anomenada «proporció àuria», associada amb les
regles divines que regeixen la configuració de l’univers. El guardó li
lliurarà l’alcalde de Badalona, Jordi Serra.
Durant la Nit del Còmic també es projectarà en caràcter de preestrena
un dels curtmetratges d’animació que formarà part de l’edició de 2010
del Filmets, el festival internacional de curtmetratges de Badalona, que
es fa el novembre vinent.
L’acte estarà animat amb música del saxofonista Ferran Besalduch.
Donen suport a la 1a Nit del Còmic: l’Ajuntament de Badalona, Caixa
Laietana, Grup El Punt, el Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, Ficòmic, l’APIC, Filmets, la plataforma pro Museu del Còmic i
la Il·lustració, el restaurant Caolila i Alta Alella.
A mesura que s'acosta la data des de Nautilus anem desvetllant aspectes de la 1a Nit del Còmic. Cada any a la Nit premiarem un personatge de rellevància pública que
hagi fet alguna aportació al món del còmic malgrat no ser-ne
professional. Per a la 1a Nit, que tindrà lloc aquest dijous, dia 28 al
Cor de Marina a partir de dos quarts de nou del vespre, la persona
seleccionada ha estat Lluís Juste de Nin, dissenyador de moda, conseller
delegat d’Armand Basi, activista i també autor de còmic. Lluís Juste de
Nin rebrà el premi Nautilus, una escultura obra de l’artista barceloní
Oriol Rius, que representa el Nautilus, un mol·lusc que guarda en el seu
interior l’anomenada «proporció àuria», associada amb les regles
divines que regeixen la configuració de l’univers. El guardó li lliurarà
l’alcalde de Badalona, Jordi Serra.
Per saber més de l’activitat de Juste de Nin podeu clicar aquí.
L’escultor i poeta barceloní Oriol Rius
ha dissenyat el premi Nautilus, que s’atorgarà aquest dijous, dia 28, a
un personatge destacat del món de la cultura. El guardó s’atorga a
aquest personatge públic per la seva defensa del món del còmic malgrat
no dedicar-s’hi professionalment. El premi l’entregarà l’alcalde de
Badalona, Jordi Serra, en el transcurs de la 1a Nit del Còmic, que
tindrà lloc dijous al Cor de Marina a partir de dos quarts de nou del
vespre. En el transcurs d’aquest acte també es donarà a conèixer el nom
del guanyador del 1r Premi Internacional Ciutat de Badalona-Caixa
Laietana de tires de còmic i dels nou finalistes triats pel jurat.
L’escultura dissenyada per Rius -que manté una notable relació amb
Badalona- és de bronze i té forma de Nautilus. L’artista, però, ha
partit en dues parts el mol·lusc, que guarda al seu interior l’anomenada
«proporció àuria», associada amb les regles divines que regeixen la
configuració de l’univers.
A la foto, Rius amb el prototip al seu estudi, abans de passar per una foneria de Cassà de la Selva.
El pròxim dia 15 d'octubre, Revista de Badalona torna als quioscos. El tema central és un dossier d'investigació que aporta noves dades sobre l'inquietant situació econòmica de la Penya, que aboquen la institució a un futur incert, més negre que verd. Sobreviurà? Entre els continguts de la publicació destaca un reportatge sobre els 100 anys de La Caixa a Badalona. A més, descobrim els secrets del mag Magoo i parla el cantautor de Badalona: Albert Fibla. A les històries del mico expliquem quan l'Anís del Mono fabricava xampany; i tanquem amb la ja clàssica i mordaç Casa de la Vila, que no s'oblida de la polèmica generada pel PP aquestes darreres setmanes.
Nautilus ha encarregat a Toni Benages i Gallard
la direcció de la Nit del Còmic, l’acte central d’entrega de premis del
1er Concurs Internacional Ciutat de Badalona-Caixa Laietana de tires de
còmic. De moment, guardarem els secrets de la Nit, que anirem
desvetllant a poc a poc. Reserveu-vos, però, el vespre-nit del 28
d’octubre. Benages és un reconegut dibuixant badaloní amb una àmplia
experiència en l’organització d’esdeveniments públics, entre els quals
convé destacar el Cryptshow Festival i l’espectacle
“SPECULUM el mirall del temps”, acte central de Badalona Capital de la
Cultura Catalana, del qual és l’autor de l’idea original i del disseny
artístic. Ara ja hi ha inscrits 123 participants d’arreu del món al
concurs, quan dilluns es tanca formalment la inscripció i l’entrega
d’originals.
El 1er Premi Internacional Ciutat de Badalona-Caixa Laietana de tires de còmic ja ha superat els 100 inscrits. Queden deu dies per tancar les inscripcions i estem tenint una destacada participació internacional.
Tres concursants més i el 1r Premi Internacional de còmic Ciutat de Badalona-Caixa Laietana de tires de còmic haurà arribat als 100 participants inscrits i encara el termini està obert gairebé quinze dies!!! Ho podeu llegir en detall aquí.
Nautilus té el seu propi Twitter: http://twitter.com/nautiluscom. Deixeu-me que repliqui al bloc una piulada. Hem passat de més de 50 a més de 70 inscrits al Concurs de Còmic en molt pocs dies. A tota vela!!
En poc menys de tres setmanes des què vam obrir la inscripció oficial, la
primera edició del Premi Internacional de Còmic Ciutat de Badalona-Caixa
Laietana de tires de còmic, organitzat per l’empresa Nautilus Comunicació i
Cultura conjuntament amb l’Ajuntament de Badalona i Caixa Laietana ja ha
recollit més de 50 inscripcions d’arreu del món. El concurs és una novetat
respecte d’altres certàmens similars per diversos motius: primer, perquè és
exclusiu de tires de còmic en blanc i negre; segon, perquè és el primer d’àmbit
internacional convocat des de la futura seu del Museu Nacional del Còmic i la
Il·lustració; tercer, perquè la participació i gestió del concurs es fa
exclusivament per mitjans telemàtics mitjançant un programa informàtic
dissenyat expressament pel certamen.
El termini per inscriure’s al concurs finalitza l’11 d’octubre i el
guanyador es donarà a conèixer en un acte públic a Badalona el dia 28 del
mateix mes. El Premi està adreçat a aficionats i professionals de la historieta
de tot el món que siguin majors d’edat. Els participants hauran de presentar
deu tires de còmic en blanc i negre que tinguin un nexe comú (els
protagonistes, un argument serialitzat, un tema recurrent) i que siguin
totalment inèdites. Cadascuna de les tires pot ser autoconclusiva o poden
formar en el seu conjunt una història serialitzada. L’organització admet
originals en català, castellà, anglès i francès.
Hi haurà un premi únic de 3.000 euros (menys la deducció de l’IRPF) i l'obra
guanyadora es publicarà en un dels diaris de Grup El Punt (El Punt o l’Avui).
La tira que es publiqui en el mitjà es traduirà al català. També es publicarà
un catàleg amb l’obra guanyadora –respectant les llengües originals dels
participants- i una selecció d’aquelles obres que el jurat consideri
interessants. Aquesta selecció també es publicarà a la xarxa.
El nostre objectiu com a creadors del premi és recuperar el format primigeni d’expressió del còmic,
ja que estem convençuts que, a més, per les seves condicions pot convertir-se
en un suport amb moltes possibilitats de difusió en les noves tecnologies.
Donen suport a aquesta iniciativa, a banda de Caixa Laietana, l’Ajuntament
de Badalona i Grup El Punt: FICOMIC, entitat organitzadora del Saló del Còmic;
l’APIC, associació professional d’il·lustradors de Catalunya; la direcció
general de museus de la Generalitat de Catalunya i la Plataforma pro-museu del
còmic i la il·lustració a Badalona.
Les persones que vulguin participar-hi tenen fins a l’11 d’octubre per
formalitzar el registre electrònic creat a tal efecte a l’adreça http://www.nautiluscomunicacio.com/concurscomic/.
La inscripció és gratuïta. En aquesta data també hauran d’haver estat enviades
les obres telemàticament.
Algú d'entre els seus socis de govern o excompanys de partit li hauria d'explicar al conseller Ferran Mascarell la importància que té per a Badalona i per a l'àrea metropolitana en el seu conjunt el Museu del Còmic i la Il·lustració. Aquest és un equipament estratègic per a una ciutat a la qual li manquen bones notícies. S'havia convertit, si més no per a un sector de la ciutat, en un motiu d'alegria. Ens feia creure possible que la ciutat encara podia aspirar a fer-se un lloc en el mapa català, a partir d'una iniciativa d'àmbit nacional. Diuen que les alegries duren poc a casa del pobre i sembla que la dita ara es torna a complir per culpa d'una crisi econòmica que, no ho sembla, però ja existia quan ens van posar el caramel a la boca. En un context de retallada sembla que tot es pot entendre, però no té la mateixa transcendència l'ajornament de la construcció del Museu d'Història Natural -amb tots els respectes que mereix- que el Museu del Còmic. No és hora de resignar-se, sinó de fer un front comú per exigir a la conselleria de Cultura que compleixi els seus compromisos. Un front que hauria d'encapçalar l'Ajuntament de Badalona -que per això hi ha invertit tres milions d'euros- i en el qual hi ha d'haver les principals associacions de professionals del país i la societat civil badalonina conscienciada.
De moment, ja hi ha gent que s'ha pronunciat a la xarxa, twitters i facebooks a part:
Oriol Lladó: Carta oberta al conseller a 
A mesura que s'acosta la data des de 
Nautilus ha encarregat a 
