Avui, dimarts, a les vuit del vespre, l'escola del Progrés (C/Eduard Maristany, 104-108) acollirà un acte d'homenatge al desaparegut pedagog badaloní Mateu Rotger. Es dóna el cas que el traspassat Rotger va ser el creador del logotip de l'escola, que reprodueixo al post. D'altra banda, i segons informa El Punt, diferents docents de Badalona han signat un escrit en memòria de Rotger, de qui en destaquen les qualitats humanes i els valors pedagògics.
Us convido a llegir un magnífic article del periodista, escriptor i amic Manel Cuyàs publicat aquest diumenge a la contraportada d'El Punt. L'article desgrana amb l'habilitat literària que caracteritza Cuyàs com les anomenades cases de cós -unifamiliars, d'una sola planta, amb badiu al darrera- van deixant pas a la modernitat dels blocs de pisos d'obra vista. Cuyàs narra com la democràcia municipalista va passar de conservar aquesta tipologia constructiva típica de les ciutats petites i mitjanes durant els vuitanta, a revisar posteriorment catàlegs i permetre la modificació del paisatge a canvi d'un urbanisme que ens fa més perifèrics de Barcelona i que ens homogeneïtza. D'exemples en podeu trobar una pila a Badalona. Només afegir a l'article de Cuyàs que aquelles cases, a més, eren de millor factura, de sòlida pedra i no pas de totxo.
En Janquim em fa arribar una nota sobre un seguit d'errades que ha trobat al Google Maps en relació a Badalona. La mateixa nota l'ha feta arribar a l'Ajuntament de Badalona i segons m'ha comentat el consistori li ha contestat per correu electrònic que s'ho miraran. A veure si és cert i entre tots aconseguim que ho arreglin.
Aquesta setmana no he pogut actualitzar el bloc com faig habitualment per qüestions familiars, tot i que dilluns em delia per escriure el meu testimoni de l'apagada a Barcelona. El cas és que l'atac de negror em va agafar a l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, on vaig haver d'anar urgentment perquè tenia la meva germana ingressada als boxes d'urgències per un problema greu. Vaig poder viure de primera mà el caos ciutadà que genera el quedar-se sense llum.
Avui, diversos diaris publiquen la notícia que el RACC disposa d'un estudi encarregat a Alemanya que demostra que la reducció de la velocitat dels vehicles de 120 a 80 quilòmetres per hora no redueix la velocitat; ans al contrari, pot arribar a ser una mesura que contamini més. Fa la sensació que la voluntat del Govern de fer reduir la velocitat als automobilistes és una acció de cosmètica que no aborda el problema de fons: el dèficit d'infrastructures i de transport públic.
No volem ser un poble que progressi. Els governs, des del català a l'estatal, no estan fent res per afavorir l'accés dels joves a la Universitat. La darrera mesura del govern català ho diu tot: estudiar-hi serà un 3,7% més car que l'any passat. I encara diuen que ens n'hem d'alegrar, perquè aquest és un dels increments més baixos a tot l'Estat. Doncs, gràcies per la propina.
No m'agrada haver d'escriure obituaris. Malauradament, pel diari, n'he hagut d'escriure uns quants de persones que he tingut la sort de conèixer abans del seu traspàs. La majoria he pensat que s'han anat abans d'hora. És el cas de la Mari Carme Gil Bonet a qui s'ha emportat una malaltia d'aquelles que la gent gran, i la no tan gran, en diu lletja, per fer servir un eufemisme nostrat (com si hagués alguna malaltia que no en fos, de lletja). Serveixin aquestes línies i les que segueixen per testimoniar el meu adéu a la Carme.
Una vegada vaig escriure, potser portat per un excés de vehemència interpretativa, que les tres torres de Fecsa de Sant Adrià que limiten amb Badalona són la nostra Torre Eiffel. No me’n desdic, malgrat que el símil sigui hiperbòlic, perquè els símbols responen al que són o han estat les ciutats que els acullen. En aquest cas, honorar la nostra pròpia memòria és mantenir, reformades, les tres xemeneies. Els adrianencs votaran per Sant Jordi en un referèndum convocat per l'Ajuntament de Sant Adrià per decidir-ne el futur.
Creia que no hi havia cap usuari més sofert que el del tren de rodalies, però he descobert que és pitjor el calvari de l’usuari dels trens regionals. Bàsicament perquè el seu via-crucis és més llarg i té menys alternatives. Aquest és el relat d’un dia qualsevol, en aquest cas avui, a la xarxa del Catalunya Regional que enllaça Barcelona amb Figueres.
Jo també estic fart de veure Noëls penjats als balcons. I de comprovar que el Nadal ja no comença el dia de la Grossa sinó l'endemà del Dia de Difunts, quan els Tot a Cent canvien els rams mortuoris per les garlandes nadalenques. I del consumisme compulsiu. Ara bé, això no justifica iniciar una campanya per declarar "persona non grata" el pobre Santa Claus, com han fet un any més uns joves d'Igualada.
Fa pocs dies l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (PSC), admetia en una entrevista a RAC1 que la pretensió d'aplicar una mesura per reduir el trànsit a 80 quilòmetres per hora a l'àrea de Barcelona és la xocolata del lloro, perquè el trànsit d'entrada i sortida a la ciutat està tan congestionat que els vehicles van més lents. L'única alternativa és el transport públic, avui per avui, deficient.
Les dones estan mundialment discriminades. Aquesta és la principal conclusió de l'informe de 2007 sobre l'Estat Mundial de la Infància presentat per Unicef. El dossier vincula la millora dels drets de la mainada a la millora en els drets de les seves mares. Les dones: elles són la porta al progrés del Tercer Món, però els amos de la clau continuen sent els homes; allà, però també al Primer Món.
El futur és de les dones. Elles són fonamentals per canviar algunes de les tendències del món actual. Claus al Primer Món per donar una nova visió a les relacions que dominen la política i l'economia, i imprescindibles al Tercer Món per democratitzar-lo. Un món més conscient de la necessitat d'un progrés no-agressiu reclama amb urgència la incorporació de les dones en la presa de decisions i alhora la immersió dels homes en papers tradicionalment assignats a les dones, de manera que les càrregues passin a ser compartides en el si de la família. Els filòsofs de l'antiga Grècia ja situaven la família com a nucli central de la constitució de la societat, però si la família no està equilibrada, difícilment ho estarà la societat.
Sobretaula. Diumenge. Gent de carrer parlant de política. Algú comença a parlar sobre la immigració. Un dels tertulians resumeix la seva posició en aquest tema amb una frase lapidària: "Jo no sóc racista, sóc ordenat". O sigui, cadascú a casa seva. Els d'aquí, aquí i els marroquins al Marroc, els paquistanesos al Paquistà i anar fent. Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa. Com la recollida selectiva. Per a més d'un, ben bé és parlar del mateix.
Les galeries comercials barcelonines l'Avenida tancaran a finals de gener. Una nova fuita en el de-goteig constant d'establiments més o menys emblemàtics del comerç català, que deixen pas a franquícies impersonals que tendeixen a homogeneïtzar tots els carrers comercials del país. La identitat i la diferència també es marquen al carrer.
Alguns centres comercials de l'àrea metropolitana ja ofereixen serveis de viatges i han creat la seva pròpia divisió immobiliària. Ara faran un pas endavant i entre els serveis que oferiran hi haurà hipoteques, crèdits bancaris i assegurances de defunció. Només cal que hi instal·lin un paritori perquè no calgui moure's del supermercat en tota la vida.
Agafar el tren fa por. Aquest matí en Cuní reproduïa el correu electrònic de l'home que es va endinsar dins del tunel a Sants per treure del tren la seva dona i el seu fill de pocs mesos. Un heroi anònim, tipus Stallone (No siento las piernas) a "Pánico en el túnel". Mentre, la companyia nega que els viatgers fessin el perillós viatge a peu des del convoi "aparcat" fins a l'estació, malgrat els testimonis que ho afirmen davant de les càmeres. Ja semblen el govern de Bush.
Avui, dimarts, a les vuit del vespre, l'escola del Progrés (C/Eduard Maristany, 104-108) acollirà un acte d'homenatge al desaparegut pedagog badaloní Mateu Rotger. Es dóna el cas que el traspassat Rotger va ser el creador del logotip de l'escola, que reprodueixo al post. D'altra banda, i segons informa El Punt, diferents docents de Badalona han signat un escrit en memòria de Rotger, de qui en destaquen les qualitats humanes i els valors pedagògics.
Us convido a llegir un magnífic article del periodista, escriptor i amic Manel Cuyàs publicat aquest diumenge a la contraportada d'El Punt. L'article desgrana amb l'habilitat literària que caracteritza Cuyàs com les anomenades cases de cós -unifamiliars, d'una sola planta, amb badiu al darrera- van deixant pas a la modernitat dels blocs de pisos d'obra vista. Cuyàs narra com la democràcia municipalista va passar de conservar aquesta tipologia constructiva típica de les ciutats petites i mitjanes durant els vuitanta, a revisar posteriorment catàlegs i permetre la modificació del paisatge a canvi d'un urbanisme que ens fa més perifèrics de Barcelona i que ens homogeneïtza. D'exemples en podeu trobar una pila a Badalona. Només afegir a l'article de Cuyàs que aquelles cases, a més, eren de millor factura, de sòlida pedra i no pas de totxo.
No m'agrada haver d'escriure obituaris. Malauradament, pel diari, n'he hagut d'escriure uns quants de persones que he tingut la sort de conèixer abans del seu traspàs. La majoria he pensat que s'han anat abans d'hora. És el cas de la Mari Carme Gil Bonet a qui s'ha emportat una malaltia d'aquelles que la gent gran, i la no tan gran, en diu lletja, per fer servir un eufemisme nostrat (com si hagués alguna malaltia que no en fos, de lletja). Serveixin aquestes línies i les que segueixen per testimoniar el meu adéu a la Carme.
Les galeries comercials barcelonines l'Avenida tancaran a finals de gener. Una nova fuita en el de-goteig constant d'establiments més o menys emblemàtics del comerç català, que deixen pas a franquícies impersonals que tendeixen a homogeneïtzar tots els carrers comercials del país. La identitat i la diferència també es marquen al carrer.
Alguns centres comercials de l'àrea metropolitana ja ofereixen serveis de viatges i han creat la seva pròpia divisió immobiliària. Ara faran un pas endavant i entre els serveis que oferiran hi haurà hipoteques, crèdits bancaris i assegurances de defunció. Només cal que hi instal·lin un paritori perquè no calgui moure's del supermercat en tota la vida.
