Treballar a la Badalona real, la de les necessitats econòmiques peremptòries, la que no pot esperar un dia més, és molt dur. En aquesta Badalona, que a més està en el punt de mira d'alguns polítics, és decisiva la tasca del voluntariat social i de les entitats, així com també ho és la dels serveis socials. És gràcies al treball –no sempre remunerat– d'un bon grapat de gent que la ciutat no es fractura, que es manté cosida. Ells són una part decisiva del conjunt d'instruments que fan de filadors per recosir el municipi, i que el fan més o menys immune als atacs de la demagògia populista que cerca trencar la convivència a canvi de vots.
És important, doncs, que hi hagi una bona entesa entre aquests col·lectius cívics i l'administració pública, que els ha de nodrir dels recursos que necessiten per continuar tirant endavant la seva tasca. Malauradament, aquestes entitats estan sostingudes amb recursos públics, perquè no hi ha finançament privat suficient interessat a cobrir necessitats socials, i perquè les aportacions dels socis, majoritàriament persones dels mateixos barris on treballen les associacions, són per força testimonials.
Ara, l'escanyament de les finances municipals està passant la seva part de la factura a les entitats, fins al punt que ha portat tres significatives associacions de la perifèria badalonina –Kaja, la Mussara i la Rotllana– a adreçar un escrit conjunt al consistori per reclamar que els arribin a temps els recursos que necessiten. Així doncs, no demanen més –són conscients que l'aixeta s'ha tancat per a tothom–, sinó simplement cobrar a l'hora, perquè no poden continuar finançant de la seva migrada butxaca la gestió de serveis públics que ells cobreixen.
Fa uns mesos es va aprovar una llei sobre morositat que havia de servir perquè les administracions públiques complissin els seus deures amb els seus proveïdors, però la realitat, tossuda, s'imposa i demostra que els ajuntaments no poden complir la llei i encara menys, com reclamen les entitats, avançar-se en el pagament.
Forçosament aquesta situació ens porta a tots plegats a un cul-de-sac. L'Ajuntament no és que no vulgui pagar, és que no pot; però les entitats necessiten cobrar i no reben els diners. Què fem? Que pleguin veles? No ho faran, estan prou conscienciats i implicats en el seu barri –treballen on viuen– per deixar que l'ofegament econòmic posi fi a la seva vocació de servei, però certament hauran de reduir la seva activitat i reconduir-la més cap al voluntariat que cap a la professionalització. En aquest sentit, fem un pas enrere. Ha estat una fita important que les entitats juvenils hagin pogut invertir hores de treball i no estones perdudes en una realitat que mai fa vacances.
Ahir i avui el Facebook s'ha demostrat com el mitjà més democràtic i ràpid d'expansió de notícies. La nevada a Badalona i a l'àrea metropolitana es podia seguir minut a minut mitjançant les aportacions de les diverses persones a la xarxa social. No he seguit el Twitter, però m'imagino que ha funcionat igualment bé en aquest sentit. Els que escrivim més llarg anem més tard. La funció dels blocs és i ha de ser una altra, potser més fer de contenidor de coses que passen a la xarxa o aportar unes gotes de reflexió. Ho deixo aquí per pensar-hi. Excel·lent la tasca de la gent d'El Tot -em permeto la llicència d'il·lustrar el post amb una foto de la Gina de Tera publicada a El Tot- mentre que El Punt ha permès un seguiment més de país. A Banyoles la nevada ha estat excepcional i tornar ahir de Badalona a Girona al migdia per l'autopista quan nevava a tot drap ha estat tota una experiència que millor no repetiré...
Acabarà el 2010 i així arribarem al final d'una història que ha marcat la vida de moltes persones, especialment a Sant Adrià de Besòs i Badalona. Endesa tancarà definitivament la central tèrmica adrianenca: les tres xemeneies deixaran d'exhalar el vapor que tenyeix el cel metropolità, visible a quilòmetres de distància. Les tres xemeneies són el símbol d'una època. L'exemple més evident d'un creixement industrial fet al marge de les persones i de les necessitats dels municipis de la conurbació de Barcelona. Sant Adrià, com certs municipis de l'altra banda de la Ciutat Comtal, va esdevenir des de la dècada dels setanta l'habitació dels mals endreços metropolitans en tots els sentits: dels equipaments que molestaven –deixalleria, depuradora, central tèrmica...– i de les persones que resultaven incòmodes a Porcioles –la Mina a Sant Adrià i Sant Roc a Badalona en són barris hereus–. Les destrosses urbanístiques s'han solucionat en bona part per la necessitat del creixement sostenible barceloní; més difícil resulta endreçar els problemes socials, agreujats en aquests barris per la pobresa que acompanya la nova immigració. Les tres xemeneies formen part, doncs, del paisatge sentimental de molts ciutadans d'aquesta comarca falsa des del punt de vista administratiu que alguns anomenen Barcelonès Nord i que formen Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Ha estat aquest lligam emocional el que ja fa mesos va portar els adrianencs a decidir en un referèndum el salvament de les tres torres, que ara hauran d'esdevenir un signe dels nous temps. Amb tot, l'alcalde adrianenc només ha garantit la supervivència d'una, com a part d'un museu de l'energia. Tant de bo finalment hi hagi un projecte possible per a totes tres, vinculat a la pervivència de la memòria industrial d'aquest país.
Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada d'El Punt. Tracta sobre les potencialitats que ofereix tota la zona a l'entorn de Can Ruti com a pol de generació d'una economia vinculada a l'activitat sanitària i a un turisme de repòs.
Clicant l'enllaç podreu llegir el darrer post que he escrit al meu bloc El tercer home, als Blogs d'El Punt. Aquesta entrada està dedicada a l'aprofitament que han fet els mitjans de les noves tecnologies, en el sentit més negatiu de la paraula, per explicar la vida privada d'Anna Negra, la passatgera catalana de l'Airbus d'Air France desaparegut fa pocs dies.
Llegeixo a El Punt que la cooperativa Coinre es veu obligada a baixar la persiana a causa de la crisi. Coinre ha fet molta feina en el camp de la integració dels disminuïts. Va passar males èpoques durant els anys noranta, però semblava que sempre se'n sortia. Afortunadament les administracions han anunciat que trobaran sortida als seus 600 treballadors i que vetllaran pels disminuïts mitjançant una fundació. És una bona notícia, malgrat que sigui dolenta que l'economia social no acabi de sortir-se'n.
Vilaweb Badalona informa que el temporal de vent ha deixat registres històrics a la ciutat. Des de la matinada fins al migdia de dissabte es van registrar ratxes de 80 a 100
Km/h. Al centre de Badalona es va arribar als 106,2km/h, el registre més
elevat, almenys des del novembre del 2001, quan l'estació del Museu va
arribar als 117 Km/h. Es pot trobar informació més completa a l'interessant web meteobdn.
Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada d'El Punt del Barcelonès Nord. Tracta sobre la necessitat que Badalona se senti orgullosa de ser pionera en qüestions de sanitat, gràcies a Can Ruti -i especialment pel laboratori de retrovirologia- i l'Institut Guttmann.
Potser a aquestes altures ja ho heu llegit, però ho respesco pels que vagin tard de notícies. Entre els catalans que es van trobar atrapats a l'embolic dels atemptats de Bombai hi havia l'empresari badaloní Jorge Navarro, conegut a la ciutat, entre altres coses, per ser el marit de Maria Yudes. Navarro ja és a casa sa i estalvi. Un cop a Badalona va explicar que els atemptats van ser una autèntica «carnisseria». A la fotografia seu al costat de Maite Arqué; la foto és de Jordi Gonzalo.
Ja és una realitat. Ahir es va inaugurar el Màgic BDN, el complex més comercial i lúdic que no pas esportiu vinculat a la Penya i a la constructora Sacresa i construït en terrenys públics. El complex neix, van dir l'alcalde i el president de la Penya en la inauguració, amb la voluntat de lligar els barris de Badalona. La decisió de construir-lo per sobre de l'autopista, que ara es ven com un mèrit, cal recordar que va suscitar molta polèmica en el seu moment, i que es deu pel bo i pel dolent, a Amador Ferrer, exdirector d'Urbanisme de l'Ajuntament de Badalona, més conegut com el chico de oro per l'import del seu sou.
Avui s'inaugura el Màgic BDN, altrament coneguda com la Capital Europea del Bàsquet. Us recomano que llegiu aquest article de Jaume Oliveras i Costa publicat a la contraportada d'El Punt titulat Ara el Màgic; després El Corte, on amb la seva acidesa habitual repassa els projectes relacionats amb les dues grans superfícies comercials -el Màgic BDN i el Corte Inglés- i també recrimina als comerciants algunes actituds poc constructives. D'altra banda, en relació a tot plegat, també us aconsello que llegiu aquesta notícia publicada a l'edició de Maresme d'El Punt on s'explica que el govern de Mataró farà canvis en una rotonda per assegurar que la crisi no retarda la implantació d'El Corte Inglés a la capital del Maresme. A Badalona, què fem...?
Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada d'El Punt del Barcelonès Nord. L'article tracta sobre la situació dels alumnes que no poden començar el curs en haver-se inscrit fora de temps. En molts casos es tracta d'immigrants que han arribat a la ciutat quan el termini de matriculació ja estava tancat. Aquest és l'enllaç a l'article que avui ha publicat el diari on s'explica el cas.
Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada d'El Punt, a la secció a quatre mans. L'article critica l'actitud dels comerciants de la ciutat, que no han fet costat a la campanya municipal per netejar les façanes dels establiments comercials. Una iniciativa que als botiguers els sortia de franc.
Aquest és l'article que ahir vaig publicar a la secció d'opinió d'El Punt, Punt de Vista, a la peça que porta per nom genèric De set en set. L'article reflexiona sobre com els humans, sobretot els que manen, ens compliquem la vida.
Aquest és un article publicat al conjunt de les edicions d'El Punt el 14 d'agost a la secció d'opìnió De set en set. A partir de les males condicions laborals dels animadors que treballen als parcs temàtics faig una reflexió irònica sobre la violència implícita dels dibuixos de Disney.
Aquest és un article publicat al conjunt de les edicions d'El Punt el 7 d'agost a la secció d'opìnió De set en set. A partir d'una enquesta feta per Adecco sobre què volen ser de grans nens i nenes faig una reflexió marcadament feminista sobre la intel·ligència de les dones.
Per fi som exemple per a la resta de Catalunya en alguna cosa. Badalona es troba entre els grans municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona que més aigua ha estalviat el 2007, segons publica El Periódico. Durant l'any passat vam consumir una mitjana de 108 litres, situant-nos 5,7 punts per sota de la mitjana de la zona metropolitana. Tot s'ha de dir, a Santa Coloma ens han guanyat de poquet, ells només van consumir 103 litres, però la nostra ciutat té molts més habitants.
Ahir i avui el 
Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada 
Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada 
Ja és una realitat. Ahir es va inaugurar el Màgic BDN, el complex més comercial i lúdic que no pas esportiu vinculat a la Penya i a la constructora Sacresa i construït en terrenys públics. El complex neix, van dir l'alcalde i el president de la Penya en la inauguració, amb la voluntat de lligar els barris de Badalona. La decisió de construir-lo per sobre de l'autopista, que ara es ven com un mèrit, cal recordar que va suscitar molta polèmica en el seu moment, i que es deu pel bo i pel dolent, a Amador Ferrer, exdirector d'Urbanisme de l'Ajuntament de Badalona, més conegut com el chico de oro per l'import del seu sou.
Avui s'inaugura el 
Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada 
Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada 
