El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

8 de març de 2013
1 comentari

El trencaclosques impossible

No tinc ganes de ser un aixafaguitarres, però això de la moció de censura per fer fora el PP de l’alcaldia de Badalona ho trobo una fita entre molt difícil i impossible. Del discurs de Ferran Falcó està clar que una condició innegociable és que el nou alcalde no sigui cap dels tres caps de llista que encapçalaven les llistes a les passades eleccions. Es descarta ell mateix i tanca la porta a Jordi Serra (PSC) i Carles Sagués (ICV). No és cap secret que, a més a més, CDC aposta perquè el possible nou govern el liderés un (en aquest cas una) nacionalista. Aquesta és una condició que no li acceptaran els socialistes, que de les tres forces a l’oposició és la que té un major nombre de vots. Jordi Serra ja ha deixat clar en les seves declaracions que no pensa enretirar-se. I dubto molt que ICV, que ja no es va posar d’acord al principi de mandat amb els convergents, els faci costat en aquesta proposta, excepte en cas que la persona que es proposi sigui d’Iniciativa. Ara bé, si es donés el cas, també dubto que Convergència donés el seu suport a un candidat d’Iniciativa. O sigui que intenten quadrar un cercle.
Per acabar-ho d’arrodonir, el cap de llista d’Unió es desmarca dels socis de federació i diu que ell no està per mocions de censura i al primer a qui ho explica és a l’alcalde García Albiol. La cosa té un toc surrealista innegable. Sigui com vulgui la latent bomba de rellotgeria que són les relacions CDC-UDC a Badalona s’ha despertat i qualsevol dia ens trobem que fa un pet i Subirana es converteix en regidor no adscrit. Temps al temps.
Badalona no està bé. La ciutat està atenallada per una crisi econòmica evident i el govern municipal, que ha hagut d’afrontar diversos escàndols, està desconnectat de les forces cívils de la societat que, a dia d’avui, encara no el reconeixen com un interlocutor vàlid. Societat civil organitzada i Ajuntament, avui més que mai, viuen d’esquenes. 
Ara bé, això no vol dir que la ciutat no vulgui el PP, com diuen els partits de l’oposició. Hi ha una Badalona, la que sociològicament identifiquem amb el Centre, que ni el volia ni el vol i que creu fermament que Badalona necessita un canvi de govern urgent. Hi ha una Badalona informada i socialment activa, repartida per diversos barris de la ciutat -inclòs el Centre- que pensa el mateix.
Però, què pensen la majoria dels votants? Dubto molt que ningú ho sàpiga, però la projecció mediàtica de l’alcalde del PP és molt important en els canals que consumeixen molts votants badalonins. I en aquests canals no en qüestionen ni el discurs, ni el mètode, ni els incompliments del programa electoral (que són uns quants). I la seva audiència només sap que el PP -així en general, no pas a Badalona- no ho està fent bé, però tampoc s’identifica amb els socialistes. Aquests barris que els anys vuitanta eren socialistes irreductibles ara són conservadors conformistes i no ha passat res en dos anys que els pugui haver fet canviar, majoritàriament, d’opinió.
D’aquí el to xulesc i prepotent que va fer servir l’alcalde quan va instar els opositors a medir forces a les urnes el 2015. Està convençut que la partida la té més o menys guanyada. O, dit d’altra manera, que els socialistes no li passen la mà per la cara. I ells són els únics que poden fer canviar la minoria majoritària que governa.
Estem encallats. Només un pacte d’extrema generositat de totes les parts entre CiU, PSC i ICV pot fer canviar les coses. Ara bé, l’endemà de posar-se a governar, ja poden començar a trepitjar el carrer de veritat i explicar a la gent què han fet i què poden fer en el futur per la ciutat, perquè el PP tindrà dos anys per matxacar-los.
Badalona necessita un canvi -el PP ha demostrat que no era el canvi que la ciutat necessitava-, però serà impossible si no es canvien els esquemes mentals de la classe política badalonina i no es recupera el contacte amb els ciutadans. Ara com ara, hi ha massa càlcul electoral en tots els caps per conduir la ciutat pel camí que necessita. Les peces del trencaclosques no encaixen.

  1. Andreu:
    Això que al Centre no vol Albiol….. només cal mirar els resultats electorals dels barris del Centre i especialment les diferències entre les darreres eleccions autonòmiques i les municipals. Al Centre, de tota la vida hi ha un sector molt important que juga la carta de la dreta que més li convé cada vegada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!