Avui em permeto manllevar i presentar com a pròpia una reflexió d’un amic meu badaloní. M’ha etzibat: “la designació com a cap de llista del 27S de García Albiol és el millor que li podria passar al procés”. I m’ho ha argumentat i m’ha convençut i jo us ho trasllado acompanyat d’una descripció del personatge,
Fa molts molts anys que conec Maria Dolors Sabater (1960), la dona que demà es convertirà en la segona alcaldessa que ha tingut Badalona des de la recuperació de la democràcia. Ens vam conèixer quan jo començava a fer de periodista per a la Revista de Badalona. Deuria tenir 17 anys. Feia els meus primers
M’adono que el novembre passat deia que feia molt que no escrivia al bloc i que em comprometia a tornar a escriure sovint. Des de la darrera entrada, al desembre, ja han passat cinc mesos. El temps passa ràpid per a tothom, sobretot quan la feina t’absorveix. Ara torno a escriure, esgarrapant temps a l’insomni,
El temps passa ràpid. Avui m’adono que fa sis llargs mesos que no he escrit en aquest bloc. Ganes no me n’han faltat, temps i disciplina per fer-ho sí. Intentaré reprendre l’activitat en la mesura que les meves obligacions professionals m’ho permetin. Fa molts mesos que volia escriure sobre el que jo anomeno “morts civils”,
No tinc ganes de ser un aixafaguitarres, però això de la moció de censura per fer fora el PP de l’alcaldia de Badalona ho trobo una fita entre molt difícil i impossible. Del discurs de Ferran Falcó està clar que una condició innegociable és que el nou alcalde no sigui cap dels tres caps de
Els agents dels cossos públics de seguretat són una figura molt sensible. A fi de comptes són les persones en qui rau la confiança del ciutadà quan s’ha d’enfrontar amb alguna situació desgraciada. No hi ha res que mereixi tanta cura, doncs, com la imatge dels policies, els bombers i altres cossos públics del mateix
Em sorprèn que la notícia que Ercros no pagarà la descontaminació dels terrenys del port de Badalona hagi passat per la història diària de la ciutat sense pena ni glòria. És una molt mala notícia pel municipi per diversos motius. N’hi ha un d’estrictament econòmic. Marina Badalona reclamava primer 9 milions d’euros a l’empresa química
Amb retard, penjo una crònica publicada fa gairebé quinze dies a El Punt Avui sobre la futura, ara ja passada, inauguració del Passeig Marítim. La reflexió continua sent vàlida. Són molts any d’espera, tants, que personalment ja he perdut el compte. Sembla, però, que el dia 16 d’aquest mes (cosa de deu dies) el passeig
Conservo encara alguns dels seus peculiars escrits, fets amb una vella màquina d’escriure, farcits de coloraines i dibuixets. Me’n va regalar una antologiarecollida en una espiral i amb una portada de plàstic transparent. Aquell senzill regal amagava al darrere tota una vida. La convicció que en aquest món tothom ha de lluitar per allò en què
Ahir al vespre em va tocar escriure una nota necrològica per a El Punt, que avui recollim a l’edició digital de Revista de Badalona. Una més d’un amic. Sempre és difícil. L’Estanis Alcover em va donar la mala notícia. Ell l’havia conegut molt millor que jo, pràcticament tenien la mateixa edat, i em va rememorar
Pam. Coça i expedient tancat. El govern de Badalona ha comunicat per la via dels fets consumats –bé, quasi, perquè li ho han impedit– que pretén desmantellar el Consorci Badalona Sud. Per més que he cercat a l’hemeroteca no he trobat la justificació política d’aquesta voluntat manifestada ara per l’alcalde. Hi ha dades objectives que
Aquests dies, llegint el llibre Fago, de Carles Porta, he reflexionat sobre el paper que els periodistes i els mitjans tenim i tenen sobre la vida de la gent. S’ha convertit en un costum que periodistes i mitjans facin judicis de valor respecte als subjectes informatius, prescindint d’una certa imparcialitat informativa. Si bé és cert que l’objectivitat
Hi ha coses que no acabo d’entendre. Ja sé que em diran que peco d’innocent, de babau o que realment al darrere de la meva estranyesa hi ha, fins i tot, mala fe. El cas és que no entenc per què l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, s’entesta a tirar pel dret i fer les
Les coses, en política com en tantes altres coses, no es veuen igual quan s’està còmodament darrere la barrera –a l’oposició– que quan es governa. Quan un s’embruta les mans i està enmig, perdoneu l’expressió, del merder, ja no es poden fer segons quins dis-cursos. Mentre Xavier Garcia Albiol era a l’oposició assegurava que quan
En política hi ha un mal vici força estès: quan es governa es governa i no es té en compte l’oposició –excepte si l’aritmètica ho demana–, i quan s’està a l’oposició s’aplica la vella màxima que l’enemic no es mereix ni un got d’aigua. Aquestes dues postures poden arribar a límits absurds i només perjudiquen, a