Avui em permeto manllevar i presentar com a pròpia una reflexió d’un amic meu badaloní. M’ha etzibat: “la designació com a cap de llista del 27S de García Albiol és el millor que li podria passar al procés”. I m’ho ha argumentat i m’ha convençut i jo us ho trasllado acompanyat d’una descripció del personatge,
Catalunya és pionera també en el camp de la resolució de conflictes. Tot i que és una dada relativament desconeguda, des de Barcelona es formen, entre altres, els cascos blaus de les Nacions Unides per tal que sàpiguen com resoldre per via pacífica els conflictes en els quals han d’intervenir. El màxim expert en aquesta
Quan començo a escriure aquest article tot just falten 30 minuts perquè es compleixi una setmana d’una fita històrica: l’anunci que per primer cop en la seva història els catalans podrem votar sobre el nostre futur polític, i tindrem l’opció de manifestar-nos en favor (o en contra) de l’assoliment d’un estat propi. No som conscients
Entrevista a Quim Brugué, catedràtic de Ciència Política i escriptor publicada ahir dijous a la contraportada d’El Punt Avui.El seu perfil: Aquest barceloní (1962) resident a Girona és catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre el 2003 i el 2008 va fer el pas a la política ocupant la direcció general de
Entrevista que vaig publicar aquest diumenge a El Punt Avui amb la productora i directora de cinema Isona Passola, parlant sobre el moment polític a Catalunya. Vostè que ha analitzat les relacions entre Catalunya i Espanya. Hi ha possibilitat d’entesa? No, perquè ja és massa tard. Fins i tot en cas que nosaltres la volguéssim
Entrevista que vaig publicar a El Punt durant l’inici de la campanya electoral a l’escriptor i filòsof Josep Ramoneda. Josep Ramoneda insta les forces d’esquerra a reaccionar i convertir-se en l’alternativa al conservadorisme que impera en aquest món global, dominat per la cobdícia i per una certa pèrdua de valors democràtics. Com valora el moment
Entrevista a Albert Pont, vicepresident del Cercle Català de Negocis i autor del llibre “Delenda est Hispania”, publicada a El Punt Avui el 10 de setembre. Albert Pont fa uns dies que va de bòlit, des que Viena Edicions ha publicat el seu primer llibre,Delenda est Hispania, una obra que explica amb tots els ets
Aquest article el vaig publicar a la revista Presència el 9 de setembre. Penso que les reflexions que hi feia continuen sent vàlides avui, malgrat que algunes han estat ultrapassades pels esdeveniments. M’agrada molt escoltar. Aquests dies m’he fet un fart de sentir interpretacions diverses sobre què té al cap Artur Mas. Fins i tot
A casa sempre m’havien dit que la mà dreta no ha de saber el que té l’esquerra. Una frase que té a veure amb el seny català, amb allò de no estirar més el braç que la màniga. A Catalunya, però, tenim una mà amputada i això fa que, ni volent, ens puguem permetre fer jocs
Avui he iniciat a El Punt Avui una sèrie de quinze articles amb els Motius per desenganxar-se d’Espanya. Aquí teniu el primer escrit: Fa pocs dies per fi un conseller de la Generalitat, en aquest cas el d’Economia, Andreu Mas-Colell, reconeixia que el dèficit fiscal interregional estructural de Catalunya és de 16.434 milions d’euros, una
Fa una certa gràcia veure com els «intel·lectuals» i gent de la faràndula espanyola es mobilitzen per reclamar els drets del Sàhara quan no han mogut ni un sol dit per denunciar les agressions a les quals ha estat sotmesa Catalunya per part de la judicatura i de certs partits polítics. On és tota aquesta
Estic amb Felip Puig: és un insult a la intel·ligència dels castellanoparlants de Catalunya pressuposar que no entendran un debat en català. Ja el poden desautoritzar Mas i Duran, perquè tenen por de perdre el més mínim vot, però ens creiem el país o no ens el creiem. O creiem que les enquestes diuen la
L’independentisme català és minifundista. Més i tot que el comunisme, amb el qual comparteix l’esquema de promoure l’atomització al mateix temps que demana la unió dels grups, grupets i grupuscles que componen el seu univers. No podrem construir una alternativa seriosa a Espanya mentre les capelletes s’imposin a la unitat d’acció. Espanya és, des d’un
El nostre és un país construït a base de renúncies. Una situació a la qual hem arribat històricament per un pragmatisme mal entès, que ens ha portat a escollir mals pactes abans que un bon enfrontament. Durant molts anys, els dirigents d’aquest país, els d’abans però també els d’ara, ens han fet creure que el
Aquest no ha estat un bon any per a l’alcalde de Barcelona. La màxima de Murphy: “Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament”, s’ha complert fil per randa en el seu cas. I això que semblava que la nau municipal havia de ser fàcil de redreçar, després de la desafortunada gestió de Joan Clos