Divendres 25 de maig, a 2/4 de 10 del vespre. Sala d'actes de la Societat Recreativa "La Unió": Acte de cloenda de la campanya electoral de les eleccions municipals 2007.
Va esmerçar molts esforços a la solidaritat i la defensa dels drets humans
L'escriptora i editora, nascuda a Barcelona, Eva Forest ha mort aquest dissabte al País Basc, on residia des de feia molts anys. Forest es va casar el 1955 amb Alfonso Sastre a Madrid i tots dos han protagonitzat una vida llarga de solidaritat i defensa dels drets civils. Durant els anys cinquanta es van haver d'exiliar i a primers dels setanta Eva Forest va passar cinc anys en presó acusada de ser membre d'ETA. Forest ha lluitat els darrers anys de forma molt especial contra la tortura, a través de l'organització TAT.
L'any 1991 Eva Forest va crear l'editorial Hiru, una editorial l'aventura de la qual Eva Forest resumeix en aquest article. Eva Forest vivia al País Basc, lloc on havia trobat l'espai per a desenvolupar la seva solidaritat i la seva lluita constant pels drets humans. Era molt coneguda i apreciada en els ambients nacionalistes i especialment de l'esquerra abertzale.
amsalvatl |
divendres, 18 de maig de 2007 | 19:54h
17 de maig de 2005: Ahir va fer dos anys, doncs, que la criatura va venir al Món (constitució de la societat limitada, l'objecte de la qual és l'activitat immobiliària) i el 27 de setembre d'enguany també s'acompliran els dos anys, si Déu vol, d'una de les seves primeres passes públiques, (compra d'una finca rústica).
Endevinalles: I els socis fundadors, en quines llistes convergeixen independentment com a candidats en les properes eleccions municipals?. Quina característica rellevant havia de tenir la zona on està situada la citada finca?.
Constitució espanyola de 1978. Capítol tercer. Dels principis rectors de la política social i econòmica. Article 47. Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística de les entitats públiques.
Diccionari General Llengua Catalana, Pompeu Fabra, 1982. Especular: Comprar o vendre comptant aprofitar-se d'una fluctuació en el preu.
A part de la seva gent, un dels millors actius amb els que compta l’Aleixar, és el seu teixit associatiu. Des de fa més de trenta anys, totes les entitats de la vila formen part del Casal Josep Guardiola, una mena d’entitat d’entitats que les coordina i les manté en contacte a l’hora de programar les seves activitats.
L’espai físic on es materialitza aquesta unió, és l’antic edifici de l’hospital-asil-escola, cedit a la vila en el seu dia per Josep Guardiola i Grau. Aquest edifici, que amb el pas del temps s’ha anat deteriorant progressivament, avui és obsolet i està totalment desaprofitat.
Cal doncs, una intervenció de tipus arquitectònic clara, decidida i contundent, que li retorni el prestigi i la utilitat com a edifici polivalent que hauria d’haver tingut des de sempre. Però per a fer-ho, primer cal que l’Ajuntament parli i escolti a la junta del Casal i a totes les entitats de la vila i desfaci d’una vegada per totes aquesta mena de barrera invisible que sempre ha existit entre el Casal i l’Ajuntament. I parlar i escoltar vol dir ajudar, oferir col.laboració declarant com a Bé d’Interès Local l’edifici del Casal per després arribar a un principi d’acord entre l’Ajuntament i els representants de les entitats signant un conveni de col.laboració entre les dues parts que permeti l’arribada dels diners públicsnecessaris per tirar endavant la reforma de l’edifici. Només així recuperarem l’orgull i la joia de tenir un teixit associatiu viu i mirant cap al futur.
I també a tots els col·laboradors, públics o anònims, que vàreu fer possible l'èxit rotund de l'acte d'ahir al vespre. Feia molt de goig veure la sala plena de gom a gom. Hi va haver alguns moments que em vaig emocionar. Entre la música, les imatges, les mirades de complicitat, els somriures de companys, amics i familiars, les encaixades de mans, i també els petonets -és clar-, les felicitacions a la fi de l'acte, els detalls de darrera hora, el pastís i el cava per l'aniversari -ahir mateix- de l'Ana Velázquez i el Joan Miquel Ventós. En fi gràcies a tothom, de tot cor.
El dimarts, primer de maig, em vaig arribar fins a Barcelona per participar, juntament amb la resta de companys de la Intersindical - Confederació Sindical de Catalunya, en els actes del 1r. de maig. El cel amenaçava pluja de bon matí i només arribar a l'horrorosa estació de tren del Passeig de Gràcia i sortir al carrer, el meu paraigua i jo ens van fer encara més amics del que ja érem. Em vaig mullar els peus de valent, igual que les germanes Blanca i Eva Serra, que també son militants del sindicat. Vaig tenir l'honor de conèixer-les personalment. Tota una vida dedicada a la defensa de la nostra identitat; i totes dues han patit repressió; l'Eva porta aparells per la sordesa, per pal·liar el "record" del seu pas per comissaria, en uns anys molt difícils. Però totes dues van caminar al meu davant, aguantant el mal temps, mullant-se els peus i fent tot el recorregut com unes militants més, malgrat que s'acosten a la setantena. Després a l'hora del dinar, a un Centre Cívic de Sants, la Blanca, en una altra prova de compromís, i en van ..., em va donar la butlleta d'adhesió a la campanya DECIDEIXO DECIDIR que reclama el traspàs, de la competència en matèria de convocatòria de referèndums, cap a la Generalitat de Catalunya, mentre saludaven la resta de companys. Tot un exemple de fidelitat al nostre país.
I ahir divendres, 4 de maig a la tarda, el cel també amenaçava pluja tot i que es va aguantar justet fins al final, vaig tenir un altre privilegi, que no és altre que ser un més d'entre la nombrosíssims colla de veïns i autoritats, que ahir vam acompanyar a l'Albert Manent en l'acte de nomenament com a fill adoptiu de l'Aleixar. Del seu parlament, amb paraules compromeses, fermes i valentes, se'n pot destacar el posicionament en la protecció del territori, dels arbres, dels marges, de les casetes de pedra, en definitiva de l'entorn paisatgístic en general; també els edificis singulars, els arbres monumentals. Tot això, va dir en uns moments en que la febre constructora i destructora s'escampa per tot arreu. Albert Manent, intel·lectual compromès, ahir vàreu prestar un altre servei al nostre poble, i en van ..., advertint de l'obligació que tenim, tots plegats, de preservar el patrimoni, riquíssim, de l'Aleixar, per les generacions futures. Rodoneta com la poma, diu la corranda. Esperem que per molts anys.
Per acabar, només un desig: La ventada que sembla s'endugué la brutícia dels carrers, tot deixant-los nets com una patena, pot ser ens vindria bé que durés tot l'any, i no només quan venen ilustres de visita.
Tot i que l'entrevista no té res a veure directament amb l'Aleixar, si que m'ha semblat molt interessant posar-la a disposició de tots els que visiteu el bloc, per tot el seguit de reflexions que fa.
El dia 19 d’abril de 1979 es constituïen els primers Ajuntaments elegits democràticament i amb sufragi universal, des del mes de gener de 1934, data de les darreres eleccions municipals democràtiques. Dijous passat, doncs, s'acomplien 28 anys d'aquesta fita tan transcendental per tots naltros. I en aquest aniversari, m'arribava una novetat: El nostre Ajuntament està gestionant, mitjançant el Consell Comarcal del Baix Camp, un centre pel nostre jovent. Han hagut de passar, doncs, pràcticament 30 anys per que s'iniciïn els tràmits d'un equipament tan anhelat, tan necessari, en definitiva tan imprescindible. És una bona noticia, sens dubte. Només que, pot ser, no hagués anat del tot malament, una mica més de celeritat. A veure com es desenvolupen els esdeveniments que ja tenim al damunt i quins compromisos haurà d'assumir el nou consistori i quines persones concretes ho tiraran endavant. Esperem que siguin els integrants de la candidatura de l'Esquerra. Si més no, per garantir una gestió eficaç i evitar que sigui un calc de la manera com han anat les coses amb la gestió de la pista poliesportiva.
El dissabte 7 d'abril, vam passar un parell d'hores amb lo Pep Sunyer, alcalde de La Fatarella (1.200 habitants), pagès i dirigent de la Unió de Pagesos. Per damunt de tot, però, és una persona extraordinària, un home senzill i molt treballador.
BARCELONA, 1945. AMB LA SEVA GERMANA MARIA
DOLORS. COTXE, BICICLETA I TROMPETA, EN PLE PASSEIG, SEGURAMENT UN DIUMENGE AL
MATÍ, EN UN HIVERN DE VERITAT, DELS D’ABANS, COM ELL.
Aquest mati ens han donat la mala notícia. El vam anar a veure fa pocs dies i l’aspecte del seu cos no enganyava. Però el del seu cap tampoc. El primer que em va dir només entrar a l’habitació: Com ho tenim això, Boles?. Molt bé home, treballant a tot drap.
No afluixeu, i endavant, que ara gairebé sou al cap del carrer. Jo també soc dels vostrus, ja ho saps eh!.
I tant home, i de molt abans que tots naltrus.
Em va parlar breument dels anys de lluita amb el Valent i el Ciurac, de tants records que li venien al cap. Em va emocionar. Igual que avui quan m'ho han dit. Se n'ha anat una excel·lent persona. El nostre condol a tota la seva família i als nostres gegants, el Martí i la Regina, doncs avui, tots, s'han quedat orfes, amb la Colla Gegantera inclosa.
amsalvatl |
divendres, 23 de març de 2007 | 10:42h
Deia dijous passat, durant l'acte de presentació, que ens trobarien de cara aquells que son art i part. Els càrrecs son ben democràtics i els beneficis son del tot legals. Però tot plegat té una ètica i una estètica que no comparteixo. Per tant, qui vulgui fer de regidor que es presenti i si surt elegit que faci de regidor, i qui es vulgui dedicar a la construcció, que s'hi dediqui. Però trobo que és poc elegant que coincideixin totes dues activitats en una mateixa persona, ja sigui sense embuts o bé mitjançant persones interposades. Nedar i guardar la roba ha de ser una de les feines més feixugues que la vida ens pugui posar al davant.
