A hores d’ara, les gairebé mil persones que militen a Esquerra Republicana de Catalunya al Camp de Tarragona estan de campanya per decidir qui ha de dirigir la Regió en els propers anys.
Hi ha dues candidatures. La que tinc l’honor d’encapçalar té una filosofia de fons molt clara: treballar en positiu, deixant anar el llast de velles dinàmiques internes, i situar l’acció programàtica en dues línies (que us resumeixo).
La de l’organització interna, que es basa en treballar perquè els canals de comunicació entre els òrgans del partit i els militants siguin àgils obrint canals de diàleg i espais d’intercanvi de coneixement.
La de la projecció a la societat, per enfortir el partit i créixer en militància, en audàcia i en seducció per poder convidar la ciutadania a sumar-se al projecte que el partit defensa: bastir un estat propi en el marc de la comunitat europea, que no és un objectiu en si mateix sinó que ha de permetre millorar les condicions de vida de la ciutadania.
Aquestes dues línies estan unides per un eix que les impregna totes dues i que té una transcendència cabdal:
L’eix de la comunicació, perquè cal comunicar els èxits assolits i fer-los rendibles perquè la ciutadania estigui informada i ens faci la confiança necessària.
L’esperit republicà de llibertat i igualtat ens acompanya. És per això que el nostre eslògan és “L’ERC de tothom: nova i compromesa” i realment és així, som la candidatura de la inclusió perquè hi cap tothom, tenim gent de totes les comarques, som cinc dones i set homes plurals i singulars. Hem buscat i buscarem l’entesa per remar tots en la mateixa direcció i al mateix temps som un grup de militants compromesos i d’una generació nova per tal d’afrontar els canvis que calguin amb sensatesa i tranquil·litat. Si sou militants, veniu el dia 18 a Reus, a Redessa. Volem sentir la vostra veu. Gràcies a l’avançada.
Vivim un temps en què els agraïments no són habituals. És per això que fer un acte conjunt entre els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona i de la ciutat com el de Tarragona encén la flama, que tindrà lloc demà dia 10 de setembre a les 21.30 h amb 405 voluntaris que encendran una torxa a l’Amfiteatre de Tàrraco en agraïment a les 405 ciutats que han donat suport explícit a la candidatura de Tarragona a la capitalitat europea de la cultura és remarcable. És una iniciativa que a banda de la important difusió de la ciutat i del seu patrimoni i de l’interès de trobar adhesions ciutadanes a un projecte d’interès general uneix la generositat de l’agraïment simbòlic a aquestes ciutats que s’han compromès amb Tarragona. Serà un espectacle visual difícil de repetir. No us ho perdeu.
amanye |
qui sóc |
dilluns, 8 de setembre de 2008 | 09:07h
Vaig néixer al Morell el 1967, visc a Cambrils i tinc dos fills, l’Adam i l’Aina. Sóc llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1990). Vaig dirigir l’IES La Mar de la Frau, de Cambrils, i abans feia d’assessor lingüístic, d’interculturalitat i de cohesió social al Departament d’Educació. Del 1991 al 1997 vaig treballar com a tècnic de normalització lingüística al Consorci per a la Normalització Lingüística. Des del 1997 m’he dedicat a la docència en l’àmbit de l’ensenyament secundari, abans havia treballat com a editor i corrector en mitjans de comunicació locals. Des del gener de 2007 sóc el director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Sóc autor de llibres de poesia: Entre malucs (1989), L’N-340 (1993), Per versa (1999), Finta (2002) i Rèquiem+Clus (2005), i de narració: Garites deshabitades (1997) i El baobab, la fulla de roure i la lluna de coure (llibre-cedé, 2006). He estat distingit amb els premis literaris Ausiàs March (1993), Marcel Sentís (1996), Pin i Soler (1997) i Miquel de Palol (2002). He escrit també articles de crítica literària i d’opinió en diaris. (Per a informació sobre la meva obra, es pot consultar a la pàgina lletres.tarragona.cat/manye.html.)
En els meus llibres he col·laborat sovint amb artistes plàstics. He participat en nombroses activitats culturals, com ara recitals de poesia, presentacions de llibres o com a jurat de premis literaris. A més, sóc membre de diverses entitats culturals: l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, el col·lectiu Escriptors del Camp de Tarragona. També m’he implicat en entitats de cooperació per al desenvolupament, com ara Malagasy, una entitat que treballa per a la millora de les condicions de vida dels infants de Madagascar.
Fa pocs dies presentàvem la Guia breu de Siurana. És una publicació inèdita fins ara que té l’objectiu d’apropar al visitant aquest indret mític i singular que es troba al municipi de Cornudella. Des dels Serveis Territorials hem impulsat el projecte, que sorgeix d’una demanda de l’Associació dels Amics i Veïns de Siurana. De fet, l’autora dels textos, les fotografies i el disseny és la museològa d’aquests Serveis Territorials, Montserrat Caballero. El producte resultant fa goig i compleix els objectius i les expectatives que ens havíem fixat. En aquest cas, Ajuntament, Consell Comarcal i tres departaments del Govern de la Generalitat han ajuntat esforços amb la societat civil per poder disposar d’una guia que pot posar en valor els aspectes culturals, patrimonials i paisatgístics de l’indret, però també servirà per dinamitzar turísticament la zona perquè també inclou informacions de servei. Com que és de franc us aconsello que passeu per Siurana o pels Serveis Territorials i n’agafeu una. Us sorprendrà la utilitat i la quantitat de riquesa de què podeu gaudir amb la visita d’aquest indret on et sents fora del temps i de l’espai. On pots viure moments d’aquells in and out of time per dir-ho com el poeta T. S. Eliot.
amanye |
paraules |
divendres, 5 de setembre de 2008 | 08:50h
M’he llegit amb un retard d’anys un llibre de versos de Marc Romera, amb qui ens vam conèixer a Amposta fa uns anys. El tenia pendent des del 2002. És curiós perquè el 2002 ell va guanyar el Gabriel Ferrater de Sant Cugat i jo el Miquel de Palol de Girona. No ens coneixíem i tot i tenir paràmetres diferents d’escriptura tots dos llibres compateixen una certa flaire generacional. Potser. No ho sé. Hi ha qui ho ha dit.
D’una altra banda, m’he rellegit amb fruïció un dels llibres més coneguts i menys llegits de la història de la literatura universal: Moby Dick. Melville és un autor excepcional.
amanye |
mirades |
dijous, 4 de setembre de 2008 | 18:30h
Feia dies i dies que em plantejava encentar un bloc. Tinc amigues i amics blocaires: l’Òscar el trapezista, Xulio el violinista, Rosa la poètica, la Jaka maca, el Cervera de Barcelona, l’Izquierdo de l’Oi?, el Fede de l'Ovillo i tants d’altres.
M’ho plantejo com una petita eina de comunicació i d’esbarjo pels intersticis de la catosfera. N’hi he dit “adeena”, de fet és l’adeena de les interfícies. Espero comunicar-me poc i sovint. El títol és pretensiós? És possible. L’adeena podria donar-nos molta informació, però només en traiem petites dosis. Brins. Un bloc és això, també. Brins d’emoció o de comunicació o d’idees o del que sigui.
Aquest bloc existeix, això segur, perquè existiu vosaltres que hi entreu. Gràcies, doncs. I una abraçada.
