Torrent. Imatges d’un poble viu
El 5 de mayo de 2007 tuvo lugar, en el Auditori de Torrent el estreno de la obra, Torrent, imatges d’un poble viu, una suite descriptiva compuesta por Francisco Andreu Comos y con textos del escritor José Manuel Almerich. La velada no pudo ser más emotiva. La Orquesta Sinfónica Ciutat de Torrent tuvo, bajo la dirección de José Fabra Catalá, una interpretación soberbia, y junto con la música, las imágenes y el narrador Felip Ricard, se consiguió crear un ambiente mágico y fascinante, trasladando al público a un viaje apasionante en el tiempo. Fue sin lugar a dudas un día histórico para la ciudad.
Estreno de la obra
Escuchar la suite
En 1925, Nicolau Primitiu Gómez va descobrir, en un turó del Vedat, l’assentament humà mes antic del nostre poble. Sis anys després, en abril de 1931, Mariano Jornet, a instància de Isidro Ballester que era en eixe moment, el director del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, va començar a excavar les restes de lo que fou un poblat de la Edat del Bronze habitat feia mes de tres mil anys. En les estructures es van identificar clarament les cases, la muralla que les envoltava, els bancs adossats a les parets, la torre vigia i una cova aón hi havia un jove soterrat. La tomba estava profanada, però encara es va poder recuperar les restes d’un collar i una serie de ofrenes que, per primera vegada en la Prehistòria Valenciana, un personatge destacava per la resta de la societat, per damunt de la tribu. Tot lo que allí es va trobar, ceràmica, gots decorats, aparells per a fer formatge, molins de ma per a traure la farina del blat, botons de sílex, agulles de os, puntes de fletxes, armes de bronze i peces de marfil, son hui en día una de les coleccions més valuoses i antigues del Museu de Prehistòria.
Bona nit, amigues i amics. Autoritats municipals i autonòmiques, senyor alcalde, representants de les distintes institucions culturals i festives, hui, com deia Oriana, es una nit molt especial. Paco Andreu ha aconseguit amb un piano, un ordinador i el seu talent, compossar una simfonía que aconseguira aborronar.nos la pell.
En la muntanyeta de Cabrera, el lloc al que me referia abans i aon hui se ubica una urbanització, comença la historia de Torrent. Una historia que hui vos anem a contar amb la música, els textos i les imatges. Les imatges de un poble viu. La extraordinària obra que Paco ens ha composat ens transportarà, com per art de màgia, tres mil anys enrere i la seua creativitat ens conduirà per un viatge apassionant, un encontre amb el temps, un trajecte que comença amb aquell torrentí que duia un collar i des de lo alt del tossal veia també la mar. Poder vore la historia amb perspectiva, es un dels majors privilegis de la nostra generació, però poder escoltar la es a mès, un plaer per als sentits, una provocació al sentiments, una aposta per la vida.
Vore a Paco convertir les notes en art i la música en un relat es també tota una experiència. Inquiet, apassionat, i nerviós, es la creativitat mes pura en tot el sentit i significat de la paraula. El piano i el sibelius, la passió i el talent, l’amor en definitiva, per el seu poble es lo que ens va fer que un dia a finals de desembre es trobarem i començarem a treballar. Paco eixia del estanc, i jo anava cap a casa. Quinze anys feia que no es veiem. Algo bo, al menys, ha tingut el tabac. Jo anava pensant en com incorporar la música a la exposició, i Paco volía fer realitat el desig de la seua vida.
Quatre parts te eixe desig transformat en simfonia: els primers pobladors, la presencia musulmana, la conquesta cristiana i la societat contemporània. Les imatges que veurem durant la primera part son inèdites: tinc que agrair li a Helena Bonet, la directora del museu de Prehistòria la seua col.laboració en facilitar me les fotografies, es-canejades de plaques de vidre que es com se feien les fotos a principis del segle vint. Vore el moment en que es trobà per els arqueòlegs el primer torrentí, el nostre humil i pobre Tutankamon, es un plaer per als historiadors i per a tots que tenim la curiositat de espigolar en el passat. Sempre m’agradat divulgar i investigar tot allò que menys se coneix de Torrent, de les nostres tradicions. La resta de les fotos ja son mes recents, dels mateixos autors que em fet la exposició, algunes també molt antigues i altres de les festes més atrevides. La presencia musulmana tindrà un caire tranquil, una adaptació paulatina de la terra a les necessitats vitals, un mon de treball i vida, i la conquista cristiana marcarà un canvi radical en les costums i en la religió. No més la Guerra Civil frenarà de colp la evolució social i la revolució cultural del nostre poble als anys vuitanta marcarà el ritme propi d’una gran ciutat.
No soc, ni m’agrada en absolut la autocomplaença, però una certa dosis de autoestima ens fa falta com a poble i com a societat. Ara el nom de Torrent sona a tots els àmbits nacionals i internacionals, i estes coses ens venen també per a ensenyar lo millor de nosaltres mateix.
Hui la protagonista es la música, que la tiraven de menys en la exposició, una exposició que tindreu a la vostra disposició fins al 25 de maig, a la magnífica sala de l’EMAT i que no podeu deixar de visitar-la els que encara no hàgeu estat. Dins d’eixe marc està l’acte de hui, i dins de l’acte de hui esta el treball minuciós i constant d’una persona que busca la bellesa, el equilibri i la harmonia de una forma permanent. Ensenyar historia, la nostra historia, amb música vos assegure que ha segut una de les experiències més extraordinàries que te la creativitat. Els límits a eixa creativitat sols existeixen en la imaginació, tot es pot fer, i tot es possible
Moltes gracies.
José Manuel Almerich Iborra
Auditori de Torrent
Maig de 2007
Imágenes de los preparativos Imágenes del concierto
www.almerich.net
