Aquest mati lluminós de novembre hem dit adéu a la Teresa Llobet. Treballadora incansable, bellaterrenca i amiga, companya en els ideals, la Teresa s´estimava el seu poble i el seu pais.
A la cerimònia, la família ens ha volgut obsequiar amb uns ramets de farigola i espígol del seu jardí, per tenir sempre amb nosaltres un boci del seu amor a la natura i al pais. Teresa, sempre seràs amb mi, i continuaràs essent entre nosaltres, per que no oblidaré mai la teva valentia, el teu somriure, la teva tossuderia. Teresa estaràs sempre amb mi, amb tots els bellaterrencs i amb tots els qui t´hem estimat.

Aquest és el text de la conferència del 2003, on desgranava el perquè de la meva participació a les llistes de CiU, i els eixos del que creia que havia de ser la política municipal els propers anys. Tot té plena vigència, i una part del camí ja s´ha recorregut, però queda molta feina per fer.

Aquest text és el meu discurs a la presentació de Toni Morral com a candidat d´IC. En aquell moment jo ja sabia que seria candidat de CiU. Però tenia molt clar quina havia de ser la nostra aposta. Passat el temps continuo pensant que vam fer el que havíem de fer, però també és cert que durant aquests anys hem descobert una cara partidista i molt sovint sectària d´Iniciativa i del propi Toni Morral, que fan que avui haguem de plantejar les coses de manera força diferent.

Aquests dies he pensat molt en el que vaig escriure i pel que vaig apostar l´any 2002, i que sortosament s´ha pogut desenvolupar durant aquests 6 anys.Avui tot allò s´ha acabat. L´alcalde Morral ho ha trencat de manera brusca i injusta.Però ara cal trobar nous camins, per que els objectius continuen essent els mateixos. Cal iniciar una nova etapa, i jo també m´hi vull comprometre.

He decidit publicar al bloc els articles més importants d´aquell temps. Aquest és el primer :

http://www.youtube.com/watch?v=rGOHW0a8nRY

Dimecres 14 a 2/4 de 9, acte de CiU a l´Ateneu

 

S´ha trencat la il.lusió

Hem de tornar a començar.

 

 

 

No és fàcil escriure des de la tristesa. L´any 2003 va guanyar a Cerdanyola una coalició d´il.lusions. Junts, units, des de punts de vista sortosament diferents, vam iniciar un camí per transformar Cerdanyola i donar-li una possibilitat de futur compartit per tots.

Hem fet feina. Molta feina. Potser la Consol de les que més.

Avui, s´ha trencat aquella il.lusió. Una decisió equivocada, molt equivocada, de l´alcalde ha deixat en via morta el que estàvem fent, i ha trencat l´horitzó.

El partidisme, el personalisme i un culte exagerat a l´alcalde (del qual potser en som tots culpables) ha guanyat a la raó.

Aquests dies molts em pregunteu, em demaneu on és la llum del fi del túnel i m´exigiu responsabilitat i coratge per redreçar la situació. No serà fàcil. Serà dolorós. Haurem d´assenyalar culpables. Però no tirarem la tovallola.

Cerdanyola té dret a tenir un futur d´excel.lència. Volem que Cerdanyola no es despengi de les il.lusions de Catalunya. Volem que les disputes entre els partits i els malentesos entre les persones no acabin arrosegant els somnis de la ciutat.

Però, que ningú s´enganyi, haurem de tornar a començar.

Hem de comptar amb tothom, ser forts, generosos i  remar en el mateix sentit.

Tenim un instrument preciós, que és Convergència, que haurem d´enfortir extraordinàriament i treballar molt dur.

Em nego a que ,a partir d´ara, l´únic debat polític a la ciutat, l´únic horitzó, sigui si uns o altres hem d´entrar a un futur govern amb alcalde inevitablement socialista. Cerdanyola té altres camins possibles.I  és necessari de dir, que  igual que a d´altres pobles veïns, Convergència pot representar la majoria dels interessos dels cerdanyolencs. Renovem la il.lusió . Igual que a Catalunya, si sumem, podem.

 

 

Vaig quedar-me a Arenys fins al final. Vaig quedar-me per escoltar en directe el resultat, vibrant, del recompte i la declaració que se´n va fer. Va ser emocionant. Però el més emocionant ha estat la reflexió posterior. I la certesa que aquest país ha canviat, i hem de continuar treballant per que avanci més.

Avui, finalment, el fèretre de Lorenzo Cruz vola cap a Bolívia. Aquest darrer mes i mig, des del dia de la seva mort sobtada, han estat dies de tràmits i d´immersió a la comunitat boliviana de Cerdanyola i del Vallès. Tràmits amb els serveis funeraris, amb el Consolat, amb l´empresa que treballava...
Aquests dies he pogut viure amb la comunitat boliviana ,també,una de les cares més amables de Catalunya: la solidaritat.
En pocs dies vam poder recollir més de 7.000 euros, i un cop pagats els serveis funeraris, encara podrem destinar a la família més de 4.000 euros.
La vídua de Lorenzo, Amàlia Terceros Villarroel i els seus tres fills (12,14 i 18 anys) viuen en un poblet a les muntanyes de Cochabamba. Viuen de fer formatges casolans amb llet que els porten els veïns. L´Amàlia no sap parlar en castellà, i només parla en quítxua.
Fa uns anys Lorenzo va marxar per trobar nous horitzons per la seva família i poder donar educació als seus fills. Va arribar a Catalunya, i aquí hi va dipositar les seves esperances. La mort sobtada va segar aquest horitzó.
Diumenge, el cos de Lorenzo reposarà en terres de Bolívia. La família podrà plorar i retre homenatge a Lorenzo. I enmig del dol, apareixerà també el record d´un país llunyà, Catalunya, que ha intentat que una part de les il.lusions de Lorenzo podessin ser realitat.
Aquests dies d´immersió a la comuitat boliviana he après moltes coses i he conegut molta gent. També he obert portes per que molts d´ells coneguéssin i estimessin més Catalunya. Avui, jo estimo i conec molt més Bolívia. Sé que la comunitat boliviana de Cerdanyola també s´estima més Catalunya, i ha pogut comprovar que la gent d´aquest país sap estar al costat de qui el necessita.
Moltes gràcies a tots els qui ens heu ajudat. Gràcies Marcos, Eloi, Brigitte, Raúl i a tots els nous amics que he fet.  

Al darrer Ple vam aprovar amb els vots de PSC,PP i CiU la proposta d´establir convenis amb les escoles bressol privades de la ciutat, i així poder oferir places d´educació infantil mentre no hi hagi prou places públiques (que anem molt en retard respecte al compromís municipal anunciat al Pla de mandat), i mentre no s´acabi resolent la proliferació de ludoteques que usurpen el lloc i la qualitat que es mereix l´educació infantil. Convergència vam donar suport a aquesta proposta de l´oposició ( i així la vam fer guanyadora) per que entenem que estem en un moment especial, i ens han quedat sense plaça més de 125 nens que ho havien sol.licitat, i és bó trobar una solució urgent, encara que sigui transitòria. Alguns comentaris a fer, però :