Els resultats d´ahir són una gran victòria per CiU. A Catalunya i a Cerdanyola. Estic satisfet. Aquest matí, uns companys de l´ajuntament m´han felicitat i un m´ha fet el comentari: "Deus estar eufòric!?". I me n´he adonat que no, que no em sento eufòric. Sí satisfet, però no eufòric. I no és per que el resultat no sigui molt bo, sino per que la sensació de responsabilitat que sentim a sobre és molt gran. Molta gent ha confiat en CiU. Molta gent i molt diversa. I no ho han fet creient cegament en promeses electorals vistoses. No hem dit aquests dies :Proclamarem demà la independència, acabarem amb la crisi, resoldrem l´atur..., només hem dit que treballaríem de valent per millorar aquest país. Hem transmés confiança, i la gent, molta gent, ha volgut compartir aquest sentiment de responsabilitat. Ara cal treballar, però treballar per objectius i horitzons molt ambiciosos, tan nacionalment com socialment. També sento un gran sentiment de responsabilitat per Cerdanyola. Hem guanyat amb un resultat excel.lent. Un resultat, que posat al servei d´aquesta ciutat, ens faria entrar en una nova etapa carregada de futur. Serem capaços de , combinant horitzons ambiciosos, amb treball quotidià, fer una aposta compartida al servei de Cerdanyola?. Jo m´hi comprometo absolutament. Potser per això les forces de la raó i la responsabilitat, em moderen avui, les forces de l´eufòria. Hi ha massa feina a fer, per distreure´s en celebracions.
Hem aprovat un nou Pla de Sanejament. Un Pla dur iimprescindible, per que la situació és molt greu. Fa massa anys, abans del 2003 i també després, que l´Ajuntament de Cerdanyola gasta més del que ingressa. La il.lussió dels futurs ingressos del Centre Direccional ens han encegat, i cada any hem pensat que ens podíem autoenganyar una mica i l´any següent ja plourien els diners i ho recuperaríem. En aquest error va caure Cristina Real, i vas caure tú, i també hi vam caure nosaltres. S´ha acabat. Aquest camí porta al desastre. Game over.
Aquesta tarda estava a casa llegint "L´aventura ambigua" de Cheikh Hamidou Kane, en un ambient familiar de castanyada. Uns llegint, d´altres cuinant bolets agafats aquest matí, d´altres preparant castanyes, moniatos i panellets pel vespre. Sonava de fons Sopa de Cabra i davant tenia un cistell amb flors de tardor, carbasses i fulles vermelles del jardí. Tarda de tardor.
Hamidou Kane va ser primer ministre del Senegal. Nascut el 1928, explicava amb to autobiogràfic el record de petit, quan van arribar els occidentals al seu poble i van crear la primera escola. Tot el poble va rebutjar aquella imposició estranya, i ningú es va atrevir a acostar-s´hi. El mestre religiós musulmà que fins aquell moment havia format els xicots del poble en els valors tradicionals n´era el més contrari. Un dia, la Reina dels Diallombé va reunir tot el poble al centre del poblat i els va dir :" Igual que un infant que aprèn a caminar, que no sap ben bé el que fa, però sap que ha de posar un peu davant de l´altre, penso que els nostres infants han d´anar a l´escola dels estrangers. Sé que l´escola on durem els nostres fills destruirà tot allò que avui som i estimem. Potser fins i tot, el nostre record morirà en ells.Potser quan tornin de l´escola alguns ni ens reconeixeran. El que us proposo es que ens deixem morir en els nostres fills i deixem que els estrangers que ens han derrotat prenguin el lloc que els hem deixat lliure. Que la pau sigui amb vosaltres." Mentre llegia aquestes frases , dos ous han impactat a la finestra de casa, i acte seguit ha sonat el timbre. Hem anat a obrir, i un grup de 7 joves de 15 o 16 anys ens han preguntat " Truco o trato?". Davant la nostra estranyesa els hem preguntat de què anava allò. Mig en català, mig en castellà ens han explicat : Avui és Halloween. Una festa que a Amèrica es celebra molt. Us demanem caramels, o qualsevol dolç que vulgueu donar-nos, sí així ho féu heu triat "trato", si no ens doneu res hi haurà "truco" (no ens han especificat quin "truco" exactament, però els ous llençats abans ja insinuaven per on podíem anar). La meva mare els ha preguntat per que no celebraven tranquilament la castanyada, i ells han respost que sí, que també, que demà, que hi havia lloc per tot. Els petits de casa miraven l´escena amb estranyesa i sorpresa, però em temo que també amb una certa fascinació .Jo els he preguntat pels seus orígens: tots eren catalans, i un d´ells ha dit que els seus pares eren de Veneçuela. Els hem donat uns caramels. Hem entrat a casa amb una estranya sensació d´aïllament en la nostra "tribu" i n´hem parlat una estona. Tots els nostres fills i nebots coneixien perfectament la "nova" tradició del Halloween. Jo no m´he tret del cap el llibre d´Hamidou Kane, he rellegit els passatges de l´escola, i la sàvia decissió de la reina dels Diallombé. Un pèl confús m´he posat a escriure aquestes ratlles, i conscient que morim una mica cada dia en el record dels nostres fills, baixo al menjador, a compartir amb la família unes castanyes i uns panellets.
Un dels eslògans que vam utilitzar CiU a la campanya electoral del 2003 era : On hem d´aparcar?. L´any 2004, un cop al govern vam iniciar, entre d´altres mesures, la construcció dels tres pàrquings soterrats de la ciutat. 675 noves places d´aparcament que no van tenir cap cost econòmic pel conjunt dels ciutadans, per que vam comptar amb la participació d´inversors privats.
La creació dels tres pàrquings havia d´acomplir tres objectius: Crear places d´aparcament sota terra, ajudar a re-urbanitzar les places del damunt (Abat Oliba iSant Antoni en són un molt bon exemple), i sobretot crear places d´aparcament en rotació per poder dinamitzar social, cultural i comercialment el centre de la ciutat. La creació dels pàrquings era- i és- una aposta estratègica. L´aposta d´una ciutat que vol crear un centre-ciutat. D´una ciutat que vol que el seu centre es dinamitzi comercialment. D´una ciutat que aspira a tenir una vida cultural intensa. Quan els propers anys la ciutat creixi, ha de poder dir als seus nous ciutadans de la Plana del Castell : Veniu al centre de la vostra ciutat per comprar, per fer gestions, per anar a sopar, per visitar el Museu d´Art o per anar a un concert.
La crisi econòmica no ens ho posat fàcil. La venda de places que tan bé va començar, s´ha aturat, i per tant ara hem de prendre mesures que ens permetin no haver de renunciar a la nostra aposta per una Cerdanyola millor.
Ara, l´Ajuntament haurem d´avançar uns diners per passar aquests temps díficils, i hem pres mesures de rebaixar (molt!) els preus de lloguer i venda de les places, així com millorar-ne la gestió (millor senyalització, més campanyes,més coneixement per part dels ciutadans d´aquesta important oferta d´aparcament).
Ho hem fet, a més, amb el consens de totes les forces polítiques. Des de CiU, n´estem molt satisfets. Així, la ciutat sí que pot anar endavant.
Fa alguns anys que els veïns de Canaletes alertaven del poc ús que es podia fer del Passeig cental de Canaletes: l´asfalt era tan punxegut, que si algú hi queia, segur que es faria sang. Els patins i les bicicletes eren impensables. Un Passeig agradable i espaiós restava sense ús. Feia algun temps que havíem encarregat el projecte de la seva renovació, però ens faltaven els recursos. Aquest any ha pogut ser. I, encara sense acabar, el Passeig ha recobrat vida d´una manera impressionant. Persones grans, que hi passegen segures. Famílies que en gaudeixen amb els nens i les nenes patinant o anant en bicicleta. Un nou espai, redescobert per la ciutat, on s´hi podran fer activitats, fires i espectacles. Un nou espai, a l´ombra dels immensos plàtans, que farà més amable la vida al barri de Canaletes.
N´estic satisfet. El diàleg amb els veïns ha funcionat. Canaletes ha guanyat i Cerdanyola ha millorat. Obres com aquesta, del passeig de Canaletes, et fan carregar les piles per no deixar de treballar per la ciutat, que tots estimem.
Davant d´actuacions com aquesta, i de diàleg positiu amb els veïns i les associacions, la política de xerrameca i d´interessos partidistes, queda tan lluny….
Aquesta setmana vam tenir l´honor de poder rebre a la ciutat una delegació d´alcaldes i alcaldesses del Marroc. Forma part del programa, iniciat fa un parell d´anys, de col.laboració i d´intercanvi entre el món municipal de Catalunya i el Marroc. El Marroc viu avui, una etapa fèrtil de creixement econòmic sense precedents, de modernització i d´aprofundiment en la democràcia, els drets humans i de les polítiques d´igualtat. La il.lussió en les polítiques modernitzadores que mouen molts i moltes representants municipals al Marroc, és força desconeguda a Catalunya, i val molt la pena d´aprofundir en les nostres relacions. El coneixement de la realitat municipal catalana pot ser de molta utilitat pels ajuntaments marroquins.
I encara, una qüestió molt important, que fa molt interessant la presència d´electes marroquins a Catalunya: la important comunitat marroquina a Catalunya, és important que conegui de primera mà l´evolució positiva i modernitzadora que està vivint el Marroc, per no quedar aïllada, i al marge del procés positiu marroquí. Per aquest motiu, vam realitzar un acte "El Marroc, avui",on Zakia Mrini, alcaldessa del districte de Guèliz a Marràqueix i Ahmed Thouzi , parlamentari i alcalde d´Aït Ourir van poder explicar i debatre amb la comunitat marroquina de Cerdanyola, la situació que avui viu el país.
Cerdanyola ja ha paticipat en les consultes sobre la independència de Catalunya. Cerdanyola no ha perdut el tren del país. 6868 cerdanyolencs i cerdanyolenques han expressat la seva opinió lliure, en una consulta organitzada per la societat i amb mitjans escassos. Prop del 90% han dit SÍ a la independència. 6868 cerdanyolencs, el 13,9 % d´un cens més gran que l´oficial per que hi podien participar els estrangers empadronats i els majors de 16 anys, són pocs o molts?. A molts de nosaltres ens hagués agradat que fóssin més, però cal fer algunes comparacions per poder dimensionar el resultat.
A les darreres eleccions municipals, el partit més votat, el PSC, va obtenir el 16,31 del suports dels cerdanyolencs, IC el 14,56, CiU el 6,04, el PP el 4,92 o ERC el 2,10. Un 13,9 de votants per la independència és poc o és molt?
Article publicat al Cerdanyola al Dia
Avui, 20 de Juny, tots els cerdanyolencs i cerdanyolenques podem expressar la nostra opinió. No ens quedem a casa!
La comunitat senegalesa amb Cerdanyola Decideix
