Alfons Escoda

Des de Cerdanyola, per Catalunya

23 de setembre de 2015
3 comentaris

Carta als amics i companys d´Iniciativa

S´acosta el 27 de setembre I sento la necessitat d´escriure aquestes ratlles. Potser no aconseguiré que cap de vosaltres modifiqui el seu vot, potser el sol fet de ser jo qui m´adreci a vosaltres considereu que és motiu suficient per no fer-me cas, però jo sento la necessitat de compartir amb vosaltres algunes reflexions.
La magnitud, i eficàcia, del resultat a favor del Sí de diumenge depèn en molt bona part de vosaltres. Depèn del vot que féu molts de vosaltres, que fins ara havíeu votat per Iniciativa, que la lectura del resultat sigui inequívoca.
Jo entenc que a tothom li fa il.lussió que el seu partit tingui un bon resultat quan hi ha expectatives que així sigui.Jo entenc que a tots ens agrada poder destacar el nostre perfil i diferenciar-nos d´aquells amb qui no ho compartim tot. Però l´exepcionalitat d´aquestes elecions és el que fa que gosi demanar-vos uns moments de reflexió.
Hi ha trens a la vida que passen un sol cop. Ara som en un d´aquests moments. Ja sé que després hi haurà noves estacions i podem caminar una mica més per arribar-hi, però si és el que volem, será per agafar el mateix tren. Agafem-lo ara.
Per que no ens sumem, tants com puguem, a aquesta il.lussió col.lectiva que tanta força ens està donant? Per que no demostrem que quan un poble té un objectiu compartit el podem defensar amb contundència des de la diversitat ideològica i social?.
Probablement em respondreu que vosaltres també hi sereu quan sigui necessari, però m´agradaria fer-vos veure que quan sou més necessaris és diumenge 27, sumant els vostres vots a l´onada del Sí. No será la mateixa , la força de les nostres raons, amb un percentatge de votació o amb un altra, i així ho llegirà tothom, dins i fora del nostre país.
I probablement em parlareu d´Artur Mas, i de les retalladles. Si jo ara us intento justificar moltes coses que s´han hagut de fer per necessitat imperiosa de falta de recursos, sé que no us convenceré. Però sí que us puc demanar que féu una mirada històrica, i deixeu per l´endemà (i pels anys i dècades que vénen) les vostres legítimes crítiques i diferències. Però la dimensió i la importancia de la claredat del resultat del 27S em sembla que està molt per damunt de les diferències que avui puguem tenir. Així ho han entès tanta gent que estic segur que valoreu com en Raúl Romeva, la Muriel Casals, en Jordi Sànchez o en Toni Morral.
Si mirem enrere, és obvi que sabem les diferències i els matissos, però oi que tots estem disposats a reconéixer el paper de Francesc Macià, Joan Comorera, Lluis Companys, Andreu Nin o Carrasco i Formiguera? Doncs d´aquí uns anys será el mateix, i allò que avui no ens acaba d´agradar de´Mas,de´n Junqueres o de Joan Herrera, quedarà en un segon pla, si plegats hem aconseguit els nostres objectius com a poble.

Donem.nos aquesta oportunitat. Fem que la nostra unió faci possible la creació d´un nou estat que faci la seva pròpia legislació laboral, la seva política energética, la seva llei hipotecària, la seva política fiscal, el seu sistema de justicia social. Però apartem per uns mesos les nostres diferències i construïm plegats el nou país.
Amics d´Iniciativa, sumem plegats els 27S. Demostrem al món , de manera contundent, la nostra voluntat de ser. Ens està passant pel davant la possibilitat d´una revolució democrática, no ho desaprofitem. Estic segur, que si sumem de veritat, junts, els nostres fills i el futur ens ho agrairà.
No us demano que deixeu de ser d´Iniciativa, no som a temps de que Iniciativa es replantegi la seva coalició electoral, però sí que som a temps que molts de vosaltres, diumenge, féu costat al Sí inequívoc. Fem-ho!. I després, a continuar treballant des de l´opció de cadascú.

Alfons Escoda

  1. Totlament d’acord amb la trascendència del moment i la necessitat de sumar quants més vots pel sí. Sempre es podrà seguir lluitant per la defensa dels drets socials, ecològics, i del que es vulgui. Però, jo em pregunto, no és millor lluitar per tot això dins d’un marc on hi hagi possibilitats reals d’aconseguir tots aquests objectius, que no pas seguir picant de cap a la paret perquè no hi ha recursos, ni competències, o les poques que hi ha les acaben retirant?

    a més, qui tingui moltes ganes de votar al Pablo Iglesias, en tindrà una oportunitat ben aviat, però no ara, sinó al desembre. Bé es podràn esperar un parell de mesos, penso.

  2. Totlament d’acord amb la trascendència del moment i la necessitat de sumar quants més vots pel sí. Sempre es podrà seguir lluitant per la defensa dels drets socials, ecològics, i del que es vulgui. Però, jo em pregunto, no és millor lluitar per tot això dins d’un marc on hi hagi possibilitats reals d’aconseguir tots aquests objectius, que no pas seguir picant de cap a la paret perquè no hi ha recursos, ni competències, o les poques que hi ha les acaben retirant?

    a més, qui tingui moltes ganes de votar al Pablo Iglesias, en tindrà una oportunitat ben aviat, però no ara, sinó al desembre. Bé es podràn esperar un parell de mesos, penso.

  3. Totalment d’acord Alfons, ahir escrivia en el mateix sentit en un blog d’un bon amic de ICV. És un moment irrepetible que ho condicionarà tot per molts anys com ho van fer els resultats de les eleccions de 1977, on per cert les esquerres amb gran presencia del Psuc van triomfar a Catalunya, al contrari que a Espanya on va vençer la dreta. Amb aquell resultat es va fer la Constitució de 1978. Per tant la correlació de forçes que ha de marcar el futur és ara. I els amics ICV hi han de ser, jo encara espero que ho entendran fins diumenge. Segur que és ara l’hora

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!