  |  |
Al Lluçanès a recer de cap malastre
|
|
Espanya, l'Estat espanyol, és, sens dubte, un estat degradat, sense sortida, impotent i, per això, més perillós i agressiu. Els millors exemples els trobem en l'acció del volum del so del camp del València o en tot el merder de les llistes de Bildu. És un estat sense sentit.  Ara que m'he enganxat al twitter potser algú es pensa que m'oblidaré de com n'és de gratificant sentir piular de veres els ocells. Ni parlar-ne, cada cosa al seu lloc i els ocells per tot arreu.Amb l'esclat definitiu de la primavera -que no vol dir sol i platges o "camp", com pensen els pixapins i els urbanites civilitzats que habiten els pobles-, els camps de blat, d'ordi, els marges de timons/farigoles i argelagues plenes de flors o l'hort de Ca la Toca, presidit per un elegantíssim lilà, florit i olorós, i brotant de patates, faves, pèsols, alls, cebes i ceballots, cards i carxoferes... i un cel ara ennuvolat, ara tronadís, ara assolellat, i unes temperatures canviants... i els ocells! Cada matí, quan el dia acaba de decidir-se a obrir els ulls, l'hort de Ca la Toca s'omple d'ocells. Pardals, comuns i xarrecs, que es disputen engrunes i altres restes barrejades en el casolà compost que hi reposa; una cuereta; una o dues mellerengues blaves, bellugadisses i atrevides i cantaires potents; un grapat, 4 o 5, estornells, garrells i pigallats, cuacurts i becllargs, recollint palla i altres estris de construcció; les cotxes fumades; el vol ras i cridaner de les orenetes; i algun estol de caderneres. Realment impressionant. I aquest matí, potser he estat endormiscat aquests dies i no m'hi havia fixat, un inacabable anar i venir de falciots i el reclam de la guatlla. Bestial! Una autèntica trobada de cantaires, caramelles ocellaires de Pasqua, refilant i rimant, a un ritme gairebé frenètic. Les garses s'ho miren vores enllà, i algunes tórtores turques -de les altres, ni se'n tenen notícies- gosen saltar-les i passegen, pesants i aclaparadores, per l'hort. Un espectacle, gratuït i quotidià que fa sentir d'allò més bé. Un twitter carregat de missatges i a l'abast de tothom.  No s'ensenya en les escolescom van esclafar un país, perquè d'aquella sembrada continuen collint fruits. Hi ha un licor en la resina dels antics oliverars que fa tendra la memòria i aclareix la veritat. Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d'ella governeu. (Lladres) Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'Abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al de l'Àustria va vèncer d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres.Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat. (Romanç de cec) Feu més fort el sortilegi amb tots els vostres poders i acudeixquen a la festa en un tercer cadafal aquells que encara han de nàixer, gent desperta i sobirana senyors del seu propi viure prenguen lloc en igualtat. I vosaltres que sentiu les músiques i els romanços obriu els ulls i voreu des del vostre cadafal l'ample caminal que s'obre entre tots els concurrents. (Processó. Dansà) Al Tall Quan el mal ve d'Almansa (1979)  Com a segona part de la setmana de pastors i transhumància començada a Montsant, els dies 2 i 3 d'abril se celebraren les jornades sobre transhumància al Lluçanès "El Lluçanès, terra de transhumància. 15 anys del Grup de Treball de Transhumància de Solc", organitzades per l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès, a Santa Eulàlia de Puig-oriol, amb la col·laboració de l'ajuntament de Lluçà. Es tractava de deixar testimoni d'una intensa i completa tasca duta a terme pel GTTS, i més concretament per tres persones que han estat l'ànima d'aquesta feina i dels importants resultats que ha donat: Josep Coromines, Jordi Torres i Josep "Cuca" Salvans.Durant aquests més de 15 anys de feina voluntària, la seva aportació, juntament amb la d'altres persones de forma més concreta o puntual, ha fet possible que avui el Lluçanès sigui un dels llocs del país on la petjada de la transhumància hagi esdevingut més visible i detallada, i hi hagi constància més real de la importància que havia tingut per a la nostra comarca. L'edició del primer mapa comarcal de camins ramaders, l'edició de quatre volums dels Quaderns de Transhumància, el conveni amb el Consorci per a la senyalització dels camins del Lluçanès i les mil-i-una acció, xerrada, proposta, estudi..., un munt de feina! (Continua)  Segons es desprèn de la definitiva aprovació de candidatures per a les municipals del 22M, la CUP s'ha organitzat a 80 municipis del país per presentar una proposta a les eleccions. Una proposta majoritàriament sorgida des de la realitat de cada poble o ciutat on persones concretes han cregut oportú sumar-se a una alternativa necessària per canalitzar idees, solucions, vies de participació, propostes de treball, esperances de futur i nous aires davant de tanta corrupció, clientelisme, manca de perspectives de futur, interessos particulars o de grup i aquesta misèria cada vegada més gran de model de democràcia.80 pobles i ciutats amb una nova idea de la feina política i del futur que volem construir. Una trentena més que fa quatre anys, amb més comarques, amb més país per alliberar i per contribuir a donar-li vida. (Segueix)  Els darrers dies de març i els primers d'abril van organitzar una encaramellada sessió de pastors, pastures, transhumàncies i llargues rutes per carreteres.Els dies 30 i 31 de març i 1 d'abril, a la seu -encara nova- de l'actiu Parc Natural de la Serra de Montsant, s'hi van organitzar unes exitoses i interessants jornades sobre "La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni". Només hi vaig poder ser els dos primers dies, però em van semblar molt interessants en general i especialment alguns temes en particular. La xerrada que va fer a tall de tancament de la primera sessió el doctor Martí Boada va ser un plaer per al cos: aguda, divertida, punyent, descobridora, transgressora, irònica i amb un munt d'aportacions que van fer de la cloenda una autèntica obertura. (Segueix)  Desenes de milers -4, 5, 6, 7, 8...?- érem ahir als carrers de València, cap-i-casal del país, com tantes altres vegades, com altres ciutats en tantes altres vegades. Una riuada de gent desperta i compromesa encarant les trampes i enfilant desencisos, tot convertint les maleses en punys, cants, notes, crits i passos ferms. No era moment de despistar-se, ni d'oblidar-se de ningú. Carles Santos, una banda immensa i les tones d'emoció i pell de gallina que van provocar, treien les trenyines dels indrets de la ciutat que algú volia recòndit i reduït. El vagó, desbordat, d'Acció Cultural, jugant a fet-i-amagar amb el recorregut i el final de la mani, obria el seguici manifestable. Algunes carotes encartronades feien la viu-viu amb la realitat a veure què cau. Milers i milers de persones, d'arreu del país, en una implacable filà desafiant i orgullosa, acaronada per una tarda de sol i bon estar, eixamplava encara més l'avinguda, segellava la porta de Quart i anava cap a Serrans, avisant. L'esquerra independentista, no sé per què tan silenciada, si era la més sorollosa i animada, constant, jove, decidida, garantia, arrel, aplegava milers de persones en una nova mostra de tremp i futur forjant-se en un present regadet, assaonat.Una gran satisfacció omplia les cares, els cors, les mans, els llavis, els peus, els ulls, ben oberts. Un país a punt de fer un nou salt. Visible #sensenyal. Amb bona recepció arreu. Només faltà la Muixeranga. L'himne nacional. Després, València es tornà a desbordar pels carrers del Carme, pel centre. Camps, Rita, el PP, el PSOE, les pors autonòmiques, les carotes ridícules l'han tornat a cagar. El país avança, des del sud. Contra regnes i principats, contra gàbies i autonomies. La catalanitat s'escampa, amb TV3 o Canal 9 o sense, com l'aroma dels lilàs o la flor del taronger. (Foto Vilaweb)  Emmarcat en una iniciativa de l'Esquerra Independentista del Camp, la campanya "Som Països Catalans", avui hi ha convocat un acte a Reus (Baix Camp) per parlar de la nació completa i d'un personatge clau per al nostre futur, Joan Fuster. Hi prendran part l'Agnès Toda, que parlarà de "Qüestió de noms", Xavier Ferrer, que ho farà sobre "Nosaltres els valencians" i Jordi Martí, que ho farà genèricament sobre la figura de Fuster. Serà a les 7 del vespre, a l'Arxiu, a la plaça del Castell.  El sindicat nacional COS (Coordinadora Obrera Sindical) obté uns bons resultats en les eleccions sindicals celebrades a dos comitès d'empresa de Tona i un de Vic.En el cas de Tona, les eleccions es feien en l'empresa del metall P Roquet i en l'ajuntament de la localitat. En ambdós casos, la llista guanyadora ha estat la de la COS, aconseguint majoria en l'ajuntament (3 delegats de la COS per 2 de la UGT), i essent la primera força a P Roquet, fet que li ha permès presidir el comitè d'empresa (4 de la COS, 4 de la UGT i 1 d'independent). En el cas de l'empresa Tekor, de Vic, la COS ha obtingut 1 representant de 5 al comitè. Els altres 4 els ha obtingut la UGT. La llarga trajectòria de treball sindical continua donant fruits a Osona, en un moment de creixement i presència important del sindicat arreu del país. 12.04.2011 · COMUNICAT DE PREMSA: El Grup Barnils, preocupat per l’afebliment de les eines bàsiques de l’Espai Català de Comunicació
Davant les decisions preses en les últimes setmanes pel Govern de la Generalitat en l’àmbit dels mitjans de comunicació, el Grup de Periodistes Ramon Barnils volem traslladar a l’opinió pública les següents reflexions: (Segueix) Acabo de llegir l'interessant article que publica Mèdia.cat del blogaire de Vilaweb "Marcús" amb el títol "Al País Valencià, plou i fa sol, i prou", on repassa el tractament d'alguns dels mitjans escrits més significatius de Catalunya en referència a la informació del País Valencià i el resultat és, perdoneu, per cagar-s'hi. Com a conclusió, l'autor diu que es constata que els mitjans de Catalunya no es creuen el país. I hi estic completament d'acord. Però el problema és un xic més complex, i és que no poden creure's el país si parteixen d'un plantejament regional-autonòmic. Per tant, no és ni un problema d'oblit, de manca d'espai, de criteri de prioritat, sinó, simplement, un plantejament de país. Per a ells, el seu país és Espanya i se situen en l'àmbit cantonal de l'autonomia corresponent. I és així en tots els terrenys. La política general o és autonòmica o és estatal, mai és nacional. La informació esportiva o és autonòmica o és estatal, mai és nacional. La informació cultural o és autonòmica o és estatal. I així en tots els aspectes que vulguem estudiar. El més curiós és com abandonen la pròpia empresa, renunciant a un mercat de més de 4.000.000 de persones pel sol fet d'ofrenar noves glòries a Espanya a través de l'autonomia: La Vanguardia, el Periódico, Ara, Avui, El Punt, Público. Fan exactament el mateix que fan Balears, Levante, Diario de Mallorca, Las Provincias... Igual com fan les televisions o les ràdios. Tot autonòmic, o sigui, tot espanyol -amb accent, amb idioma, amb peculiaritat, amb uniformisme...-, res nacional. Dissabte passat, en una xerrada organitzada per Endavant amb motiu de la consulta de Barcelona, ho dèiem, no tenim, excepció feta de Vilaweb, El Temps, l'Accent, mitjans de comunicació nacionals. Perquè nacionals ho serien/són els que abastin tot el país i el tinguin tot al cap. Així, la informació es pot pensar en termes nacionals, i segur que es veuria diferent.  Avui fa 18 anys que van voler-nos arrabassar el Guillem. Ho van aconseguir en el seu món de misèria, però mai ho aconseguiren ni ho aconseguiran en el món de la vida, de la llibertat, el del nostre país. I la mostra més fidel d'asquesta realitat la tenim en la continuïtat del seu record, en la lluita de tanta gent, des dels seus pares i germanes al seus companys, passant per totes les generacions de joves maulets que de nord a sud del país escampen la llavor del futur pel qual ell lluitava. Fa ben poques setmanes, a Sallent, al Bages, per iniciativa de la CUP, l'ajuntament posava la placa del carrer en la seva memòria, que és la nostra i la nostra lluita. Avui, a València, a Burjassot, als blogs, al twitter i a milers i milers de cors viurem el nostre permanent record en lluita que es diu Guillem Agulló i Salvador. Llegiu els blogs de Feliu Ventura, Estirant del fil, Gemma Pasqual Acte a València Enhorabona, Barcelona! (La dada del 21,3% és amb mètodes oficials. Sobre població major de 16 anys empadronada, són 18,7%. Aquesta ha estat una de les característiques més rellevants democràticament parlant de les consultes)  Fa dies que els espinacs ofereixen la millor cara. Han suportat bones dosis de fred, han resistit un hivern sense neu, però amb temperatures força baixes, i ara esclaten de forma intensa i contínua. Fa setmanes que es fan collir i menjar i ara potser començarà a ser hora de congelar-los i així aprofitar tota la seva força i capacitat de creixement. Aquest matí n'he arreplegat una bona cistella i a la nevera encara n'hi ha de fa un parell o tres de dies. Ja n'he fet de bullits per barrejat amb arròs, per fer una salsa per acompanyar un pebrots del "piquillo" farcits amb arròs i espinacs, han farcit una truita, han acompanyat patates, ben gratinats al forn amb una barreja intensa de formatges ratllats, fets a la crema i amb panses i pinyons... També han marxat de regal cap a quí i cap allà -i sembla que ben apreciats igualment- i ara segueixen desafiant la capacitat d'ingesta i d'imaginació culinària de Ca la Toca. Els espinacs, verds intensos, saborosos, versàtils i resistents. Sempre caldrà donar-los les gràcies per tanta companyia i bon gust.  Organitzat per Endavant, aquest dissabte tindré la satisfacció immensa de compartir taula amb tres persones, amigues i admirades i companyes de tantes coses, per parlar de cultura i política feta contra el país. Julià de Jòdar, escriptor i referència personal i política; Tomeu Martí, company a la Crida, actiu defensor del país; i Pau Alabajos, una autèntica arma en forma de cançons per anar avant. Al Centre Cívic Can Felipa del Poble Nou, carrer Pallars, 277, de Barcelona, a 2/4 de 12 del matí.Un acte en suport de la consulta de diumenge, una de les mostres més clares de com es pot fer política al marge dels projectes estatals i autonòmics. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOGS
EL LLUçANèS
MITJANS
WEBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|