Per setzena vegada, aquest dissabte, Massalfassar, de la mà de l'associació Tramús, celebra el Cant al ras. El sopar a la plaça, i una llarga i intensa nit de cant. A gaudir-ne, enllaçats!
I recordeu, 30 de juny, 19a Trobada de cantadores i cantadors al Lluçanès, a la Torre d'Oristà, i 14 de juliol, la trobada de cant improvisat que corona el rei de les nyacres, a Espolla, Alt Empordà.
Gerard Horta publica avui un molt interessant, i plaent, article a Vilaweb sobre els significats que envolten el 15-M. L'ha arreplegat de Vilaweb i el reprodueixo amb gran satisfacció. Gràcies per endavant, Gerard Horta.
15-M: de la martingala politicomediàtica a l’assembleisme per la llibertat
El nus. La ideologia dominant d'una societat sol ser la ideologia de les classes dominants. A les societats occidentals, capgirar aquest procés de dominació és probablement el combat més complicat. (Continua)
Hi ha un home a la presó dels que avançaven. JUNTEU-VOS. Traieu-li l'embaràs, que li oprimeix les mans. Perquè faci camí.
Joan Salvat Papasseit
A Vic, un home jove, l'Àlex Mas, és tancat a cals Mossos. El seu delicte, una presumpta agressió a un líder feixista. I com hi ha anat a parar? Perquè aquest líder feixista ha dit als Mossos que l'Àlex era el culpable d'una agressió que encara ni s'ha demostrat que es produís. I els Mossos, han anat a casa sev, se l'han endut i l'han tancat. Mentre, els Mossos, saben que el líder feixista ha agredit, en plena borratxera de celebració nazi, al mig del carrer, a dos joves vigatans i els ha enviat a l'hospital. Encara es recuperen de l'atac. Com és que aquest insigne personatge encara és al carrer i no el tanquen? Doncs perquè el van triar en les darreres eleccions municipals i és peça de gran interès per als dirigents de CiU de Vic, avaladors, amb els seus actes, de polítiques racistes. El feixista els serveix per fer por a l'immigrant i a l'opositor independentista (CUP). La resta de representants polítics, en temps de crisi, prefereixen el corporativisme institucional que un bri de dignitat. I, ja se sap, els Mossos estan al servei de la democràcia, que es veu que res té a veure amb les persones i la justícia.
Per cert, fa unes setmanes, a Manresa (Bages), uns feixistes, ben reconeguts per la gent, van agerdir greument uns joves, ¿heu notat la ràpida i efectiva actuació dels Mossos i la condemna dels polítics?
Aprofito l'avinentesa que la Higínia m'ha fet arribar, generosament, aquest text de l'Eduardo Galeano per compartir-lo en aquest important 1 de Maig del 2012.
*La desmemòria*/ Eduardo Galeano
Chicago està plena de fàbriques. N'hi ha fins i tot al bell mig de la
ciutat, al costat de l'edifici més alt del món. Chicago està plena de
fàbriques, Chicago està plena d'obrers. En arribar al barri de Heymarket,
demano als meus amics que m'ensenyin el lloc on varen ser penjats, el 1886,
aquells obrers que el món sencer saluda cada primer de maig.
La campanya, malgrat la manca d'ambició nacional i la perspectiva de país, s'escampa arreu dels Països Catalans. Demà, i fins al final, contra la dependència de les autonomies, no paguem peatges als Països Catalans. Ni a Sóller, ni a Sagunt, ni a Lleida, ni al Túnel del Cadí, ni al Voló... Contra els vampirs multinacionals que sostenen i controlen governs autonòmics i estatals, i contra els polítics que els fan el joc. Contra la privatització del territori i del seu ús. Perquè sí que és un greuge amb altres indrets de l'Estat espanyol, però sobretot és un greuge amb el propi territori i la seva gent. Quants anys fa que ens foten els diners per circular per casa nostra? #nopaguempeatgesalsPaïsosCatalans
Les semifinals de la Champions ens deixen la imatge d'una Europa sense futbol, si exceptuem el Barça. De quatre equips amb nom, història i poder econòmic, només un, el que fa un grapat d'anys que s'hi dedica un cop i un altre, el Barça, juga a futbol i ho fa com gairebé ningú. La resta... ai senyor! La semifinal entre els del Bayern i els del R Madrid, va ser intensa, emocionant i amb ben poc futbol. En alguns moments no semblava que al darrera hi haguessin tants noms, títols i ambicions esportives. Més aviat un pati d'escola formal. Al camp del Chelsea, el contrast. Futbol i més futbol contra por i oportunisme. Diuen que així és el futbol i potser és cert, però aquesta Europa ha envellit fins i tot en això. Moltes inversions, moltes pressions, molta força i molta xerrameca, però ben poc futbol. Curiós que l'únic que el practica, com una mena de relíquia, sigui l'únic que no va marcar i el que sobre la taula té el pitjor paper dels quatre. I en ambdós partits hi vam veure aquell recurs dels més miserables, dels qui menys aposten pel futbol, per la bellesa, per l'intercanvi. Jugades per predre temps o enganyar propis i estranys, espaterrants entrades plenes d'impotència i un desesperat intent, des de les graderies, de gaudir com a mínim amb la victòria. La vella Europa perd les seves virtuts al futbol, en la democràcia, en la solidaritat i s'arrapa a la cara més lletja, la més mancada de sensibilitat. Avui, sens dubte, en viurem un nou episodi. La violència, el menyspreu, la insolidaritat seran protagonistes. Com ho seran les virtuts contràries. Cada posició ben representada. Per això, com diu el Pep Guardiola, la feina el Barça ja la té feta, ara pot tancar-la amb un detall brillant, singular, únic o quedar-se en pau i seguir apostant per escriure la història. Amb contradiccions i imperfeccions, però amb una gran dosi de dignitat, com li reconeixen, arreu del món, els milions d'amics del futbol, juguin amb unes bones botes o descalços. La bellesa seguirà del mateix cantó. I ens en sentirem ben orgullosos. I jo crec que guanyarem, en aquest terreny i també en el partit.
Contra el genocidi lingüístic de l'espanyolisme, els mercats i els autonomistes, una nova iniciativa en defensa de la llengua, el país, la gent i la dignitat: la Marxa de xeremiers per la llengua entre Inca i Palma. Els Països Catalans enllaçats per la llengua i la llibertat. Notícia a diari de Balears.
Dues iniciatives amb la presència de Joan Fuster ben evident es desenvolupen aquests dies al Priorat i a Barcelona. Un fet destacable i important. Per una banda, els dos actes organitzats pel grup de suport a la CUP del Priorat, amb la projecció del documental "Ser Joan Fuster", avui mateix, i, per una altra, la xerrada del Jordi Martí demà a la nit, tot al Casal Pere Joan Barceló, a Falset. Per una altra, la setmana cultural del País Valencià que organitza l'Espai País Valencià, amb un munt d'actes i on la presència de Fuster hi serà ben visible. En moments de preteses transversalitats amnèsiques que desdibuixen el país, és fonamental tenir ben present la figura de qui posà les bases per fer viable un país sense exclusions ni excuses. I a tot això, afegir la campanya de Maulets.
Comunicat conjuntde la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona davant l'empresonamnet preventiu de tres estudiants a rel de la jornada de vaga general del 29 de març del 2012.
La Comissió de Defensa del Col.legi d’Advocats de Barcelona i la Comissió de Drets Humans del Col.legi d’Advocats de Girona, juntament amb l'Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals de Barcelona (DESC), Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Observatori dels Sistemes Penals de la Universitat de Barcelona i l'Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH) han tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació i dels lletrats i lletrades compareguts en les diligències davant el Jutjat d’Instrucció núm. 18 de Barcelona, que s’ha ordenat l’ingrés a presó de tres joves participants en les accions de la vaga general de dijous passat, 29 de març.
Encara que sembli mentida, donada la cobertura acurada, precisa i al moment que donen els mitjans de comunicació de la nostra nació a les accions que es desenvolupen en defensa de la llengua catalana, hi ha un home, del col·lectiu Jubilats per la llengua, en vaga de fam des de fa una setmana, a Palma, a Ca n'Alcover, en Tomeu Amegual. Avui s'ha fet un acte a Cura i ell hi ha enviat un missatge, recollit en aquest vídeo. La lluita continua i malgrat el cinisme del poder, seguim, seguirem i guanyarem!
La jornada de lluita per la llengua a la Catalunya nord té com a element central el lipdup que podria ser de rècord, però ben segur que serà de mostra fefaent de la capacitat de resistència i lluita per la normalitat que es manté a les comarques del nord, malgrat l'ocupació francesa i nordeuropea i l'oblit del sud.
La vaga general convocada ahir arreu de l'Estat espanyol va tenir una clara imatge diferenciada als Països Catalans. Per una banda, per la gran mobilització generada arreu del país, mostra indiscutible del grau de rebuig que viuen les veïnes i els veïns dels pobles i ciutats catalanes a les polítiques ultraliberals del poder, ja sigui amb etiqueta de CiU, de PSOE o de PP, o ja sigui amb la permanent passada de la maroma de part dels sindicats grocs majoritaris. I per una altra, per l'alt nivell d'organització de l'esquerra sindical i social i el creixent i sòlid assentament a qualsevol indret del país. Ahir, des de les 0h de la nit i fins al tancament de la jornada, una extensa xarxa de grups i col·lectius, amb una indiscutible presència de l'esquerra independentista i del sindicat nacional, COS, junt amb la feina feta a secundària i universitats per la gent de la SEPC, va sacsejar polígons, pobles, barris, centres de ciutats deixant ben clar que no es tractava d'una vaga general de tràmit sinó d'una jornada de lluita que posava de manifest que les coses han de canviar i que comencem a tenir la base social adequada per fer-ho. Llàstima que ahir a la tarda, a Barcelona, la policia i alguns descerebrats -curiosa la simbiosi- van evitar que es visualitzés possiblement la més gran manifestació sindical alternativa a casa nostra. El primer balanç de la jornada el donava ahir L'Accent. El podeu llegir a continuació.
I és que n'hi ha un bon pilot d'excuses per preguntar-se sobre els resultats de la vaga genaral convocada. Però hi ha molts motius, encara més, molts més, per fer-ne. I per seguir-la fent l'endemà, i l'altre, i el següent... Fins a fer trontollar aquesta realitat tan injusta, tan indigna, tan mesquina, tan barroera, tan miserable que ens volen fer viure. I que ens volen fer viure també els sindicats més grans que demà convoquen la vaga -CCOO i UGT-, autèntiques sangoneres per als treballadors i treballadores del nostre país i dels altres on controlen el moviment sindical. Però malgrat ells, demà sortirem al carrer, sortirem del cau per reclamar drets socials que hem guanyat amb esforç i lluita al llarg dels anys; drets socials i llibertats que són nostres i de ningú més. Sortirem i farem sentir la veu per aturar la mentida del poder estatal i autonòmic, ja sigui en nom del PP o de CiU, dels lladres que instal·len la cova en casa i des d'ella governen, o dels botiflers indignes que volen excusar el seu odi profund a la justícia, a la llibertat, a la igualtat amb equilibris catalunyistes i cortines de fum. Una vaga també contra el sindicalisme del sistema, groc i panxacontent. Una vaga contra el denominador comú d'aquesta societat dominant: la corrupció. Empresarial, sindical, institucional, política... Demà, 29-M farem vaga pels drets socials, per la llibertat, per una economia social que desmunti els privilegis i la farem des dels Països Catalans. Sense excuses i amb molta convicció. I serà un pas més cap a la llibertat com a país -poble i nació, territori i veïnat-, per anar parant els peus als mentiders.
Aquest divendres, 23 de març, als Jardinets de Gràcia, a Barcelona, manifestació en defensa de la llengua i en solidaritat amb Jubilats per Mallorca i, concretament, amb en Jaume Bonet, que porta tres setmanes en vaga de fam contra la política del govern balear. La iniciativa ha estat presentada avui i hi han participat Josep Maria Espinàs, Julià de Jòdar i Albert Sánchez Piñol, a més d'Irene Jaume, portaveu del col·lectiu convocant, Illencs pel català. Aquesta mobilització és un dels actes previs a la gran mobilització convocada per al diumenge, a Palma, amb els mateixos objectius. Molt interessant article d'Irene Jaume, al seu blog
Aquests dies estem veient com una part important de la societat de les Illes es mobilitza contra les agressions que el govern autonòmic insular està duent a terme contra la llengua catalana. L'acció d'en Jaume Bonet de posar-se en vaga de fam i les accions als instituts en defensa de la llengua amb la campanya Enllaçats pel català, així com les posicions preses públicament per destacats dirigents del PP de les Illes mostren la vitalitat de la societat mallorquina en particular i illenca en general envers la situació del català. De fet, una bona mostra de tot plegat la tindrem aquest diumenge amb la manifestació convocada a Palma en contra de les agressions lingüístiques i per la plena normalitat de l'ús de la nostra llengua. Divendres, diferents col·lectius -sembla que a alguna totpoderosa entitat això no li ha fet massa gràcia, aquesta invasió- convoquen una mobilització a Barcelona. I és ben cert que tota aquesta ofensiva -agressió i ofensa- l'ha engegada el PP, que n'és el màxim responsable, però hi ha una ofensiva -d'ofensa- que encara és pitjor. És l'acció del silenci del catalunyisme. El catalunyisme, aquest que diu que és independentista per moure'ns a demanar el pacte fiscal amb Espanya, calla davant les agressions a la llengua fora del seu àmbit d'acció cedit per la consitució espanyola: la comunitat autònoma de Catalunya. Mentre calla davant els efectes de la vaga de fam d'en Jaume Bonet, se'n va a Brussel·les a demanar l'oficialitat de la llengua com a justificació per les seves negociacions en matèria econòmica en contra del poble de la pròpia Catalunya. Un catalunyisme que calla davant del tancament de les emissions de TV3 a diferents indrets del país, que calla davant de l'arraconament de les polítiques lingüístiques o directament la persecució a diferents indrets del país... I el que encara és més cínic, fa veure que el problema és de la gent que vota el PP i a Catalunya, mentre, pacta i accepta el pacte amb el propi PP. Catalunya actua contra el país i ho fa conscientment i per necessitat. Conscientment per opció política i d'estat i per necessitat perquè és una societat esmorteïda, senil i caduca, i per això s'emmiralla en l'Europa de la corrupció i la reducció de la democràcia. I per això, renuncia als Països Catalans, des de CiU a una part de l'EI, des de l'ANC a l'Òmnium, de TV3 a Catalunya Ràdio...
