S'acaba una legislatura, la del canvi, la d'obrir Prats de Lluçanès al present i de posar bases de futur. S'acaba la campanya electoral. Una campanya carregada de tensió per a CiU que es juga una bona part del seu futur a Prats de Lluçanès. Si perd, haurà de regenerar-se, de ressituar-se, de repensar la seva existència. Si guanya, haurà de saber conviure amb el passat -que li ha donat vida com a grup durant aquests 4 anys, que li ha permès existir en els seus cercles tancats- i amb la necessària construcció del futur per a un poble que ja ha deixat enrere l'època de l'opacitat, de la manca de transparència, de fer les coses d'amagat, de reduir els espais de participació, de mantenir el control en base a l'obscurantisme, a la conxorxa amb el caciquisme més ranci, i que exigirà cada cop més tenir veu més enllà de les eleccions de cada quatre anys. Avui no és temps de tancar ràdios, de portar les festes als llocs tancats perquè no hi hagi gresca al carrer, de privatitzar els serveis públics, de penjar medalles i plaques per als propis benefactors. Prats de Lluçanès ha tastat, perquè així ho va voler avui fa 4 anys!, una altra relació entre la política local i la gent. Des del meu punt de vista, només ha estat un pas, un primer i tímid pas en aquesta direcció, però un pas que no hauria de tenir retorn. Avui, Prats de Lluçanès mira endavant, lluny del ressentiment, la revenja i la frustració. Només la por pot malmetre el sentit d'aquest camí. I la por és la pitjor aliada del sentit comú.
aleix |
La comarca |
dilluns, 4 de setembre de 2006 | 00:12h
Avui, diumenge, dia 3 de setembre del 2006, s'ha acabat la 14a edició del cicle de música i cultura popular Solc, música i tradició al Lluçanès. Avui, a Prats de Lluçanès, s'ha fet la festa de lliurament de la Panera del Solc 2006. Un immens regal amb més de 185 propostes donades per establiments comercials, indústries, particulars, restaurants, bars, allotjaments rurals, hostals, càmpings... Des d'un cap de setmana en un allotjament rural en algun poble d ela comarca, a la reparació d'un rellotge espatllat, passant per serveis de perruqueria, una tona de sorra o un servei de neteja forestal. Els guanyadors han estat la família Solanich, el Pere i la Sara i les seves filles. Per a tothom un berenar, un ball amb dos molt bons acordionistes -l'Aleix Armengol i el Marc del Pino-, i la recollida de la Panera i cap a casa. Un any més, el cicle Solc tanca les portes, un mes després d'haver acabat la programació itinerant per tots els pobles de la comarca del Lluçanès. Avui hem posat fi a tres mesos de propostes interessants -del primer diumenge de maig al darrer de juliol- i d'actuacions de gran nivell.
Dilluns es va acabar una nova edició de la festa de les festes a Prats
de Lluçanès. Des de la revetlla de Sant Joan, fins al dia de la
tornaboda, dilluns dia 26, un noparar d'actes han bastit una proposta
festiva on la participació de la gent del poble, i d'una bona part de
les entitats locals, és l'eix que vertebra unes diades esperades,
desitjades, viscudes, gaudides i, de seguida, enyorades. Les
festes de sant Joan i els Elois són la mare de totes les festes locals.
Amb la figura i, encara, la imatge dels Elois -els traginers que
portaven draps cap a la plana i la marina-, la seva brusa negra, la
gorra negra i el mocador blanc -imatges fixades possiblement
versemblants però no necessàriament precises- i el bastó, combinarem el
respecte i la disbauxa, i ho aconseguim, potser cada dia una miqueta
més. I ara, des del 2004, amb tota la festa al carrer, fent
companyia als Elois. Una multitud de veïns del poble, dels pobles de la
comarca del Lluçanès, i dels pobles de les comarques que ens envolten
vam col·lapsar el programa de festes. Sobretot, però, la nit del
dissabte 24. Pocs més en cabien a la plaça Vella, al voltant de la
foguera, a ballar el Contrapàs, de 4 en 4 i després tots junts agafats
de les mans, fent-nos passar les bones vibracions que trasllada la
dansa col·lectiva i abrandada al ritme que marquen els músics locals,
amb la mateixa passió i intensitat com delit tenim els que esperem per
apuntar el primer peu i començar la intensa i acalorada agitació, que
mou la plaça compassadament -algú que s'ho mirava des d'un balcó ho
comparava al ritme de la festa que mou la plaça de sant Pere de Berga
per la Patum!-. I és que és tot el poble qui es mou, encomanat del
virus del solstici d'estiu, per convertir Prats -a voltes seriós, a
voltes apagat- en una gran envelat de Festa Major.
Quin plaer, quina il·lusió, quina satisfacció, sentir-se part d'aquesta
comunió que ens fa viure la festa -en la Diada Nacional dels Països
Catalans- com la fita anual que tots esperem.
La plaça Nova, guarnida, entaulada i a mitja llum de les espelmes,
atapeïda del gaudi insuperable de la fresca recompensa en una calorosa
nit d'estiu, pista de ball amb fanalets inclosos, centenars i centenars
d'ànimes en festa fent el miracle de convertir la sorollosa, rutinària,
malgirbada i punt de referència quotidià que és la plaça Nova en la
sala de ball més trasbalsadora sota l'atenta mirada de les estrelles.
Centenars i centenars d'okupes de plaça en nit de revetlla amb
l'orquestra posant la banda sonora de tan enardidora pel·lícula.
Però
és que les festes de Sant Joan són això i molt més. Són les atxes i els
focs que marquen el camí, la parada i la gresca. Són els porrons de les
més refrescants estacions del via crucis pradenc. Son els burros, els
cavalls, les mules i el guiatge ben guarnit a l'ombra de les parets i
el til·ler de Sant Sebastià. És la flama del Canigó i la corrua de
carros, és la suor i les ganes de remullar-se. Són les nits inacabables
i els vermuts del dia dels Elois. És l'emoció d'identificar el
contrapàs i sentir-te endut, arrossegat a ballar-lo.
Prats de
Lluçanès no és ni millor ni pitjor que cap altre poble del món, però
només Prats té les festes de sant Joan i els Elois!
S'acaba una legislatura, la del canvi, la d'obrir Prats de Lluçanès al present i de posar bases de futur. S'acaba la campanya electoral. Una campanya carregada de tensió per a CiU que es juga una bona part del seu futur a Prats de Lluçanès. Si perd, haurà de regenerar-se, de ressituar-se, de repensar la seva existència. Si guanya, haurà de saber conviure amb el passat -que li ha donat vida com a grup durant aquests 4 anys, que li ha permès existir en els seus cercles tancats- i amb la necessària construcció del futur per a un poble que ja ha deixat enrere l'època de l'opacitat, de la manca de transparència, de fer les coses d'amagat, de reduir els espais de participació, de mantenir el control en base a l'obscurantisme, a la conxorxa amb el caciquisme més ranci, i que exigirà cada cop més tenir veu més enllà de les eleccions de cada quatre anys.
Avui, diumenge, dia 3 de setembre del 2006, s'ha acabat la 14a edició del cicle de música i cultura popular Solc, música i tradició al Lluçanès.
