La revista quinzenal LaRella i l'edició comarcal Vilaweb Lluçanès organitzen, aquest diumenge, dia 2 d'octubre, al Casino d'Alpens, la Festa Estellés. Es tracta d'una iniciativa que va començar l'any 2010 per recordar i celebrar el coneixement de l'obra d'un dels més grans poetes del nostre país. La celebració s'ha anat fent a diferents localitats dels Països Catalans des del 4 de setembre, aniversari del naixement del poeta de Burjassot (l'Horta), i enguany LaRella i Vilaweb Lluçanès l'han portat a la nostra comarca. Diferents persones vinculades a l'activitat cultural de la comarca del Lluçanès llegiran o interpretaran poemes d'Estellés, entre els quals el poeta d'Oristà, Josep Riera, o el músic i cantant del grup Nyandú, junt amb membres i col·laboradors de grups teatrals de la comarca i altres. Durant l'acte es podrà comprar el darrer llibre publicat sobre Vicent Andrés Estellés, "Ara Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló", d'Onada Edicions. L'acte, que és gratuït i obert a tothom, començarà a 2/4 de 7 de la tarda.
Després d'un grapat d'anys d'absència, Xarop de Canya va tornar a Solc. I ho va fer enmig dels canvis i el repensament de la Fira del Jovent d'Alpens, una línia de treball engegada fa uns anys per l'actual ajuntament i amb les eines, modestes però eficaces, que Solc ha contribuït a dur amb els Tallers per a la Festa i el mestratge de l'amic Jan Grau, la festa "Alpens 1873". Qui millor per aixecar del seti la majoria que els engrescadors per excel·lència. Implicant-se en els invents, inventant-se indrets on veure la imaginació reflectida i tocant a peu pla -o enfilats a la lluna, si cal- essent els mags de la jornada. Després d'algunes actuacions temps ha, van venir les revetlles -a mitges- de Sant Joan, a Prats, mostrant com l'animació, el joc, la gresca i la participació no cal anar-les a buscar a altres països, per més germans que siguin. Ara han retornat i a Alpens han fet colleta. Potser els hi veurem més cops, i ben segur que en sortirem afavorits, contents i sabent un xic més de com n'és de fàcil gaudir amb Xarop de Canya, un remei que res té a veure amb el xarop de bastó de les "autoritats". (Alpens, 21 de maig del 2011)
El punt central, exacte, precís. L'església de Santa Maria de Lluçà era el marc virginal on s'estrenava el 19è Cicle Solc al Lluçanès, 2011. I ho feia amb altra estrena, la del protagonista de la nit, Carles Dénia, acompanyat de Mario Mas i Lluna Aragón. Una nit freda d'abril, a pèl, descobrint Lluçanès, Lluçà i Solc, Carles Dénia ens oferí un dels regals que qualsevol persona sensible a la música del país desitjaria. Des de l'alçada vibrant de les peces de "Tan alta com va la lluna" fins a les propostes llavors encara en maceració del nou disc dedicat als poetes andalusís valencians, "El paradís de les paraules", el concert aportà un dels moments àlgids del que seria un Cicle Solc carregat de novetats i moments especialment sensibles. Una guitarra simplement excelsa i atrevida, rebuscant pels racons del so que amb delicadesa i decisió proposava amb deliciosa picardia l'art de Mario Mas, i un violí, objecte de culte en mans de Lluna Aragón, que aportava el contrapunt d'agudesa que mantenia el conjunt en estat d'admiració. Els aplaudiments, la demanda de bisos i la gent dempeus no feren més que confirmar la dolça salutació, el bona nit i bon Solc que aquest saforenc instal·lat al Garraf, i vinculat carnívorament al Lluçanès, lliurà generosament des de lloc tan sagrat. El sopar, la singularitat de la Primitiva, els esperits i la curta distància feren de la nit un moment de privilegi. El dinovè Solc ja era realitat.
Aquest proper cap de setmana, l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès organitza unes jornades sobre la transhumància amb motiu de commemorar-se els 15 anys del Grup de Treball de Transhumància de Solc. Les jornades se celebraran a Santa Eulàlia de Puig-oriol i a Prats de Lluçanès i permetran conèixer de primera mà un seguit d'iniciatives que s'estan duent a terme al país i a Itàlia i Euskal Herria relacionades amb la transhumància, la feina de pastor i la ramaderia i els productes derivats.
aleix |
La comarca |
dimecres, 29 de desembre de 2010 | 23:41h
Aquests dies, rebuscant en els munts de llibres que encara hi ha a la casa on han viscut els pares, i els avis i..., a Gràcia -des de fa dècades annexionada per Barcelona!-, he trobat el llibre "Cataluña y sus comarcas", de Jaime Bover Argerich, editat pel Fondo Cultural de la Caja de Ahorros Provincial de Barcelona, l'any 1975 -quan el franquisme s'acabava. És un llibre carregat de tòpics i missatges per al règim, però que hi ha coses que planteja sense embuts, com la natural referència a la unitat de la llengua en els territoris que conformen els Països Catalans. D'altra banda, es manifesta un concepte de catalanitat absolutament centrat en la Catalunya vella, com ho demostren les referències culturals i folklòriques. Una constant que ha arribat fins avui. Però això són figues d'un altre paner. Allà on vull anar és a la relació de comarques que planteja l'autor. Fa una divisió del territori una mica especial, amb una regió ubicada a "Litoral y Prelitoral de Levante", subdividida aquesta en tres parts: Levante Barcelonés, Serranía Interior i Comarcas Gerundenses. Concretament a la Serranía Interior hi ha les comarques del Lluçanès i el Moianès, al costat d'Osona, el Ripollès, Valls de Camprodon i Ribes i Cerdanya. Esmenta la sotsvegueria del Lluçanès, al segle XVIII. Al Lluçanès hi inclou Sora i deixa fora Merlès, amb un total de 13 municipis. Un document bàsicament curiós i il·lustratiu d'una època, però que posa de manifest que han passat molts anys i políticament s'ha fet menys del necessari per al reconeixement comarcal, tan evident que sembla que ha estat sempre. El llibre té el número de l'ISBN, 84-500-6709-X.
aleix |
La comarca |
dilluns, 23 de novembre de 2009 | 20:21h
Dissabte, 21 de novembre, en el marc de la Festa Major de Lluçà, es presentà el darrer llibre del Jordi Torres i Sociats, de Sant Feliu Sasserra, titulat "A toc de campana. Com es vivia a la Catalunya rural", un recull de vivències sobre el dia a dia a l'empara dels tocs de campana al Lluçanès, avui que les campanes van perdent el seu paper i s'electrifiquen o molesten. L'editorial Farell, responsable de l'edició, organitzà, juntament amb l'ajuntament de Lluçà, un acte a l'interior del monestir de Lluçà, amb la intervenció de l'alcaldessa, Eva Boixadé, de l'editor, Jordi Suades, de l'autor, Jordi Torres, i jo mateix, en nom propi i de l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès. Per tancar l'acte, Ignasi Cortés, alcalde d'Os de Balaguer i membre de la Confraria de Campaners de Catalunya, que parlà breument de les campanes i els campaners, avui, va fer uns tocs de campana des del campanar de l'església de Santa Maria de Lluçà. Pels anys de col·laboració i per la relació existent, tant a nivell personal com de Solc, em tocà fer un apunt sobre la persona del Jordi Torres i el sentit de la seva obra. I ho vaig fer amb molt gust, donat que va ser ell qui em va proposar de participar a l'acte. Molta gent hi fou present i va sortir contenta d'acompanyar el Jordi en aquesta nova aventura en defensa del món rural, la seva identitat i del paper del Lluçanès en tot plegat.
A continuació, podeu llegir la meva intervenció a l'acte.
Diumenge passat, 3 de maig del 2009, va començar el 17è cicle Solc al Lluçanès. Tres mesos d'activitats i propostes festives per millor conèixer el Lluçanès. Enguany, el cicle canvia de model organitzatiu, i el diumenge al matí, al local de Santa Creu, on hi ha la seu del Consorci del Lluçanès, vam fer oficial l'inici i l'aposta per fer d'aquest canvi una garantia de futur. Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya; Carles Vicente, de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona; Josep Maria Masramon, president del Consorci del Lluçanès; Eva Boixadé, cap de cultura del Consorci, i jo mateix, en nom de l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès, vam mostrar unitat i voluntat de tirar endavant amb aquesta proposta conjunta. Després va venir la presentació del full explicatiu del camí central de transhumància, senyalitzat i documentat després de molts anys de feina silent i precisa del tercet capdavanter del Grup de Transhumància de Solc. I havent dinat, la primera actuació musical i proposta de ball d'aquest dissetè Solc: els Acordionistes del Solc. La porta ja està oberta, ara cal gaudir-ne, fins al 2 d'agost a Oristà. Un recorregut per tota la comarca, una passejada de grat i amb bons aires.
aleix |
La comarca |
diumenge, 28 de setembre de 2008 | 08:54h
Com cada any, el 28 de setembre, ens trobem a la Fira de l'Hostal del Vilar, a Sant Agustí de Lluçanès, a la Fira del Lluçanès. Ens hi firarem, hi badarem, hi dinarem i xerrarem amb uns i altres. Enguany, segurament, més apretats perquè s'escau en diumenge. Però així, també, la Fira tindrà la sensació que ha de seguir endavant, amb aquesta característica de ser ella mateixa qui es fa i es desfà perquè la gent del Lluçanès i de comarques veïnes ho vol així. Un exemple! Bona fira a tothom!
Ahir, a Oristà, vam tancar la setzena edició del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. I la veritat, més bé difícilment podia anar. Dos grups ben propers, Tramudança, de Mallorca, i la Portàtil FM, de Barcelona, uns tècnics de so -so.cat i Ampli: el Pep, l'Oriol, el Sito, el Sergi...- molt especials i amb molts anys de patir-les colze amb colze, i una plaça plena de gom a gom de gent del Lluçanès i de molts altres indrets del país -de l'Anoia, del Gironès, de l'Horta, del Vallès Occidental, d'Osona, del Moianès...-, i molta altra gent, amigues i amics, que per raons ben diferents ens feien sentir la presència i l'absència alhora. La calor, a Oristà, és més calor, per la temperatura i per l'escalf de la gent. I tot plegat vam poder-ho gaudir de manera intensa i ben plaent.
aleix |
La comarca |
divendres, 11 de juliol de 2008 | 14:47h
Avui, com acostuma ser fix cada quinze dies, he fet una volta gairebé completa a la comarca. La distribució de la rella, la revista quinzenal del Lluçanès, m'hi porta cada dos divendres. La veritat, resumint, l'experiència és fantàstica. No hi ha dubte que segons el temps, l'estat d'ànim o la pressa, la visió de tot plegat és més o menys òptima, però la valoració global no pot ser d'altra manera que molt especial. El Lluçanès és un territori relativament petit i relativament homogeni, característiques que el fan relativament cohesionable. Fer un tomb, poble a poble, carretera per carretera o camí per camí, et donen una visió de la comarca bastant precisa i et permeten mesurar el seu abast i la seva identitat. Treballar en aquestes condicions és, indubtablement, un privilegi, per a la salut mental, per als sentits i per afermar encara més les conviccions més profundes. Si a tot això hi afegim la facilitat de comunicació que hi aporta la rella, habitualment ben rebuda i esperada, el cóctel és d'un bon gust notable.
Primer va ser Sobremunt, al cap d'uns anys, la Torre d'Oristà. Han passat 15 anys de trobades de cantadores i cantadors al Lluçanès. I han passat 15 anys d'intents d'altres trobades arreu del país i de l'estabilització d'algunes d'aquestes propostes. Sense cap mena de dubte, la Trobada a la Torre d'Oristà ha esdevingut punt d'encontre i de referència. Cada any, el primer dissabte de juliol, en el marc del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès, cantaires d'arreu dels pobles del Lluçanès i altres vinguts de diferents indrets dels Països Catalans, juntament amb esporàdiques presències d'altres procedències, es disposen a cantar cançons i a passar una agradable nit d'estiu a la plaça del poble.
Dissabte passat, dia 3 de maig, vam presentar la reedició del Volum 0 dels Quaderns de Transhumància, que edita Solc, música i tradició al Lluçanès. Ho vam fer en el marc de l'acte oficial d'inici del 16è cicle Solc al Lluçanès, al local social de Santa Creu de Joglars, davant d'una cinquantena de persones. La presentació tenia diferents punts d'interès, però el més remarcable era la presentació en públic del Mapa dels camins ramaders del Lluçanès.
Concretament, demà dissabte, al matí, amb una caminada que recorrerà una part del camí central de transhumància al Lluçanès, entre Avinyó, Sant Feliu Sasserra i Santa Creu de Joglars -acompanyada per un ramat fins a Sant Feliu-, s'iniciarà la 16a edició del cicle de música i cultura popular Solc, música i tradició al Lluçanès, que organitza l'associació del mateix nom, en col·laboració amb els ajuntaments de la comarca del Lluçanès, el Consorci del Lluçanès, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Cartell de la 16a edició del Solc, del qual n'és autora la Montse Rocadembosch
aleix |
La comarca |
diumenge, 18 de novembre de 2007 | 19:10h
Avui hem anat a fer el Petit Recorregut de la riera del Sorreigs. Un recorregut de prop de 21 quilòmetres que va dels Munts, a tocar el cel de la comarca del Lluçanès, a Santa Cecília, al cor del Voltreganès, a la comarca d'Osona. Fa una colla d'anys que la gent del Grup de Defensa del Ter van treballar per fer possible recuperar l'entorn del Sorreigs i fer-lo assequible a qui volgués gaudir de la seva extraordinària bellesa. Realment, el trajecte és molt bonic. Des dels Munts, on el Lluçanès contempla bona part del país i parla de tu amb el cel, fins a recórrer, planer, tot el trajecte que ha fet el Sorreigs al llarg dels anys. Primer, gairebé corriol. Després, atrevit, obrint espais plens de vegetació, vora els camps, a tocar de fonts de bon estar, com la Font de la Prada, de Sant Boi de Lluçanès, fins a cargolar-se entre rocam, cada cop més espectacular. I, en la penúltima fase, estimbar-se en direcció a la Plana, sota Sant Bartomeu del Grau, per accedir a l'envista de Santa Cecília de Voltregà, mansoi, aplanat i poc atrevit, però bon amic de pollancredes, salzes, roures, algun faig, canyissars sorollosos... De tot el trajecte, un munt d'imatges impagables: els ocells, a dojo -pinsans, caderneres, verdums, pit roigs, merles, tudons...-; les masies i els molins, de tot -enderrocades, restaurades i buides, mantingudes i plenes, convertides en granges de vacum o porcí (indústries, en deia algun!)...-; els camps oberts, les feixes plenes de pins, un munts de camins diversos -senders, petits viaranys, camins ben mantinguts, camins mig perduts...-. Una ruta meravellosa, que fa venir moltes ganes de tornar-hi, que et descobreix una part molt i molt potent del Lluçanès, i que et fa sentir molt a prop de la terra i la gent -una combinació cada cop més allunyada-, i que en un dia de fred com el d'avui, et feia estremir cada cop que entraves en una baga, en un racó ombrívol o en un tros de camí on ja havia tocat el sol. Només una cosa m'hi ha mancat i m'ha fet sentir una profunda tristesa: l'aigua de la riera. El Sorreigs no duu aigua, el camí només té pols, els camps i els boscos són eixuts, el pantà no saps ben bé què hi fa i la secada se't mostra monumental i terrible. Canvi climàtic? Potser. Però el canvi d'hàbits, si no es dóna des d'ara, no ens permetrà seguir gaudint d'allò que ens dóna vida i que és la vida del nostre món: l'aigua.
S'acaba una legislatura, la del canvi, la d'obrir Prats de Lluçanès al present i de posar bases de futur. S'acaba la campanya electoral. Una campanya carregada de tensió per a CiU que es juga una bona part del seu futur a Prats de Lluçanès. Si perd, haurà de regenerar-se, de ressituar-se, de repensar la seva existència. Si guanya, haurà de saber conviure amb el passat -que li ha donat vida com a grup durant aquests 4 anys, que li ha permès existir en els seus cercles tancats- i amb la necessària construcció del futur per a un poble que ja ha deixat enrere l'època de l'opacitat, de la manca de transparència, de fer les coses d'amagat, de reduir els espais de participació, de mantenir el control en base a l'obscurantisme, a la conxorxa amb el caciquisme més ranci, i que exigirà cada cop més tenir veu més enllà de les eleccions de cada quatre anys. Avui no és temps de tancar ràdios, de portar les festes als llocs tancats perquè no hi hagi gresca al carrer, de privatitzar els serveis públics, de penjar medalles i plaques per als propis benefactors. Prats de Lluçanès ha tastat, perquè així ho va voler avui fa 4 anys!, una altra relació entre la política local i la gent. Des del meu punt de vista, només ha estat un pas, un primer i tímid pas en aquesta direcció, però un pas que no hauria de tenir retorn. Avui, Prats de Lluçanès mira endavant, lluny del ressentiment, la revenja i la frustració. Només la por pot malmetre el sentit d'aquest camí. I la por és la pitjor aliada del sentit comú.
La revista quinzenal LaRella i l'edició comarcal Vilaweb Lluçanès organitzen, aquest diumenge, dia 2 d'octubre, al Casino d'Alpens, la Festa Estellés. Es tracta d'una iniciativa que va començar l'any 2010 per recordar i celebrar el coneixement de l'obra d'un dels més grans poetes del nostre país. La celebració s'ha anat fent a diferents localitats dels Països Catalans des del 4 de setembre, aniversari del naixement del poeta de Burjassot (l'Horta), i enguany LaRella i Vilaweb Lluçanès l'han portat a la nostra comarca. Diferents persones vinculades a l'activitat cultural de la comarca del Lluçanès llegiran o interpretaran poemes d'Estellés, entre els quals el poeta d'Oristà, Josep Riera, o el músic i cantant del grup Nyandú, junt amb membres i col·laboradors de grups teatrals de la comarca i altres. Durant l'acte es podrà comprar el darrer llibre publicat sobre Vicent Andrés Estellés, "Ara Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló", d'Onada Edicions. 
Després d'un grapat d'anys d'absència, Xarop de Canya va tornar a Solc. I ho va fer enmig dels canvis i el repensament de la Fira del Jovent d'Alpens, una línia de treball engegada fa uns anys per l'actual ajuntament i amb les eines, modestes però eficaces, que Solc ha contribuït a dur amb els Tallers per a la Festa i el mestratge de l'amic Jan Grau, la festa "Alpens 1873". 
El punt central, exacte, precís. L'església de Santa Maria de Lluçà era el marc virginal on s'estrenava el 19è Cicle Solc al Lluçanès, 2011. I ho feia amb altra estrena, la del protagonista de la nit, Carles Dénia, acompanyat de Mario Mas i Lluna Aragón.
Aquest proper cap de setmana, l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès organitza unes jornades sobre la transhumància amb motiu de commemorar-se els 15 anys del Grup de Treball de Transhumància de Solc. Les jornades se celebraran a Santa Eulàlia de Puig-oriol i a Prats de Lluçanès i permetran conèixer de primera mà un seguit d'iniciatives que s'estan duent a terme al país i a Itàlia i Euskal Herria relacionades amb la transhumància, la feina de pastor i la ramaderia i els productes derivats.
Aquests dies, rebuscant en els munts de llibres que encara hi ha a la casa on han viscut els pares, i els avis i..., a Gràcia -des de fa dècades annexionada per Barcelona!-, he trobat el llibre "Cataluña y sus comarcas", de Jaime Bover Argerich, editat pel Fondo Cultural de la Caja de Ahorros Provincial de Barcelona, l'any 1975 -quan el franquisme s'acabava. És un llibre carregat de tòpics i missatges per al règim, però que hi ha coses que planteja sense embuts, com la natural referència a la unitat de la llengua en els territoris que conformen els Països Catalans. D'altra banda, es manifesta un concepte de catalanitat absolutament centrat en la Catalunya vella, com ho demostren les referències culturals i folklòriques. Una constant que ha arribat fins avui. Però això són figues d'un altre paner. 
Com cada any, el 28 de setembre, ens trobem a la Fira de l'Hostal del Vilar, a Sant Agustí de Lluçanès, a la Fira del Lluçanès.
Avui hem anat a fer el Petit Recorregut de la riera del Sorreigs. Un recorregut de prop de 21 quilòmetres que va dels Munts, a tocar el cel de la comarca del Lluçanès, a Santa Cecília, al cor del Voltreganès, a la comarca d'Osona.
S'acaba una legislatura, la del canvi, la d'obrir Prats de Lluçanès al present i de posar bases de futur. S'acaba la campanya electoral. Una campanya carregada de tensió per a CiU que es juga una bona part del seu futur a Prats de Lluçanès. Si perd, haurà de regenerar-se, de ressituar-se, de repensar la seva existència. Si guanya, haurà de saber conviure amb el passat -que li ha donat vida com a grup durant aquests 4 anys, que li ha permès existir en els seus cercles tancats- i amb la necessària construcció del futur per a un poble que ja ha deixat enrere l'època de l'opacitat, de la manca de transparència, de fer les coses d'amagat, de reduir els espais de participació, de mantenir el control en base a l'obscurantisme, a la conxorxa amb el caciquisme més ranci, i que exigirà cada cop més tenir veu més enllà de les eleccions de cada quatre anys.
