A continuació, reprodueixo el comunicat del col·lectiu de treballadors de SEAT que tenen pendent reingressar a l'empresa segons el pacte entre SEAT i els seus fidels servidors sindicals, CCOO i UGT. Una nova mostra del paper d'aquests ens al servei dels interessos del sistema. (La fotografia és treta del seu web i correspon a la seva presència l'11 de Setembre a Barcelona)  |  |
Al Lluçanès a recer de cap malastre
|
|
De classe i nacional A continuació, reprodueixo el comunicat del col·lectiu de treballadors de SEAT que tenen pendent reingressar a l'empresa segons el pacte entre SEAT i els seus fidels servidors sindicals, CCOO i UGT. Una nova mostra del paper d'aquests ens al servei dels interessos del sistema. (La fotografia és treta del seu web i correspon a la seva presència l'11 de Setembre a Barcelona) Des de molt jove, la compra del diari i la lectura de premsa han estat dues accions gairebé obsessives per a mi. No em volia subscriure a cap diari o setmanari per no perdre'm el plaer, pruïjós, d'anar al quiosc o a la llibreria a comprar el diari. Guardar els retalls de les notíces que em semblaven interessants, guardar els diaris, sencers, de dates o fets de gran importància, han estat costums que m'han acompanyat gairebé tota la vida. La meva lectura de veritat ha estat sempre la premsa, diària o setmanal.Darrerament, ja fa una pila d'anys, aquesta necessitat, aquest plaer ha anat minvant. Avui, a casa nostra, a banda de triar la llengua -això sí que encara em fa decidir- la resta no em motiva especialment. Vaja, que m'és bastant igual comprar el Punt, que el Periódico, la Vanguardia o el que vulgueu. I un cop comprats, em costa, sincerament, interessar-me per la major part de les coses que inclouen i, sobretot, per com ho inclouen. Això fa que la majoria de dies, si després de comprar-lo no he d'esmorzar fora de casa i sol, el diari es queda plegat a la pila fins que passa a ser útil per reciclar en el contenidor corresponent, si és a l'hivern ajudar a encendre l'estufa de llenya o moltes vegades es converteix, posat a terra a tall de catifa, en el receptor dels esquitxos de l'oli de la feina a la cuina que tan m'agrada. Si la seva destinació és aquesta darrera -suposo que haureu endevinat que em moc entre l'AVUI i el Punt, a part de El 9 Nou-, depèn de si he de fer el dinar d'un dia feiner o el d'un diumenge em puc trobar, en aquest segon cas que sempre dóna més joc, llegint entre remenada i remenada de la cassola alguna de les notíces que no he estat capaç de mirar quan el diari feia la seva funció principal. I ha estat en aquesta precisa situació que m'he trobat amb una notícia que m'ha semblat d'allò més emblemàtica -i que jeia per terra com un parrac, adequadament-.  El passat dia 12 d'abril, a l'empresa del sector del metall TEKOR, de Vic (Osona), es van fer eleccions sindicals per triar els representants dels treballadors al Comitè d'empresa. Calia triar 5 delegats i la COS en va aconseguir 3, per davant d'UGT, que en va aconseguir 2. Una nova victòria de la gent del sindicat a la comarca d'Osona. Un nou èxit després de tants anys de feina. La distribució dels delegats va ser la següent: 1 delegat al col·legi electoral de tècnics i administratius, de la COS, única llista presentada. 4 delegats al col·legi electoral d'especialistes i no qualificats, 2 de la COS i 2 de la UGT. Finalment, doncs, 3 delegats de la COS i 2 de la UGT per tirar endavant les tasques de representació i defensa dels treballadors i treballadores, i de motivació de la participació en la presa de decisions. Felicitats novament a la gent del sindicat. Els resultats són fruit de la vostra feina!  Després de ser la primera força sindical a l'empresa Roquet, de Tona (Osona), la Coordinadora Obrera Sindical-COS s'ha proclamat guanyadora de les eleccions al comitè d'empresa de l'ajuntament de Tona, celebrades el passat dia 21 de març.En aquest cas, es tractava d'elegir cinc representants repartits en dos col·legis electorals: 3 delegats de tècnics i administratius i 2 delegats d'especialistes i no qualificats. En el primer cas, es va presentar una única candidatura, de la COS, que va obtenir els tres delegats. En el segon cas, hi hagué dues llistes, de la COS i de Comissions Obreres. Els dos delegats van ser per a la COS, que obtingué el primer lloc amb 11 vots, 1 per a CCOO i 3 de nuls. Així, el comitè d'empresa de l'ajuntament de Tona queda íntegrament en mans de la COS. Un nou resultat favorable a les posicions sindicals nacionals i de classe que defensa la Coordinadora Obrera Sindical, ben implantada a la comarca d'Osona, i en fase de creixement a moltes comarques del país.  Recordo les portades dels diaris de l'endemà de l'ocupació de la pista de l'aeroport del Prat per part dels treballadors. Igualment, ràdios i televisions repetien la consigna: Vaga/ocupació salvatge de l'aeroport del Prat. Els sindicats de sempre -UGT i CCOO- feien mans i mànigues per reconduir la situació i acostar-la al seu control. Abans d'ahir, em vaig assabentar de la decisió, ipso facto, de l'empresa SAS d'acomiadar d'un dia per l'altre els treballadors de la planta d'Abrera i deixar de produir. El motiu, que SEAT els ha retirat un contracte. La decisió, fer fora tres-centes persones. Ahir, vaig mirar diaris, escoltar ràdios i veure televisions i no vaig trobar cap consigna del tipus: "Tancament salvatge" o "Tot el pes e la llei caurà sobre els responsables de l'empresa". Sí que ho va dir un membre del comitè d'empresa de SAS-Abrera, de la CGT. I és que ja ho sabem de sempre. Una decisió com aquesta, que afecta els tres-cents treballadors, les seves famílies, les seves activitats i l'entorn local o comarcal, a més de l'estat d'ànim de tots plegats, mai té el qualificatiu de salvatge, injusta, il·legal, perseguible... No, això sempre té arguments per suavitzar-ne els qualificatius. I és que els empresaris tenen raons! I els treballadors, en mans dels sindicats majoritaris, ja se sap, són part de l'empresa, de l'engranatge de producció, i si no hi ha condicions per produir, igual com es paren les màquines, es prescindeix d'ells. Només queda el tràmit de veure quina quantitat se'ls dóna, seguint la normativa pactada per la patronal i l'estat, amb el vist-i-plau de les senyories sindicals d'UGT i CCOO, i repartir la pasta pactada. Drets laborals, socials i humans? Tots els que es pugui, mentre l'empresa ho pugui aguantar i no li representi perdre gaire -o res!-. Si no és així, mala sort. Com diuen els dirigents dels grans sindicats, "aquest no és temps de feines per molts anys, per això cal reciclar-se. Cal estar preparat per quan hi hagi un canvi". Que no vol dir res més, que no tens cap dret a tenir una feina estable i si no et recicles tens el futur més fosc que una nit d'eclipsi. Els treballadors de SAS s'han tancat a l'empresa. Cal que siguin orgullosos i intransigents, és l'única manera de sortir-ne, com a mínim, amb la cara alta i amb dignitat. I als de la UGT i CCOO, dir-los que vagin a merdejar a un altre lloc. 
La Coordinadora Obrera Sindical ha guanyat les eleccions a l'empresa del sector del metall, amb seu a Tona, Osona, P. Roquet, SA.
Les eleccions, fetes el passat dia 7 de febrer, van donar la majoria de delegats al comitè d'empresa al sindicat nacional COS-Coordinadora Obrera Sindical, amb 4 delegats, per davant d'UGT, amb 3, i USOC, amb 2. Aquests resultats són conseqüència de la feina continuada, de molts anys, per la gent del sindicat, que s'han guanyat el respecte per una trajectòria, no exempta de contradiccions, com acostuma a passar en tots els àmbits però potser encara més en el sindical, marcada per la transparència, l'honestedat i el treball dia a dia. Amb aquest resultat, puntual, humil i digne, veiem com l'espai sindical nacional es pot construir si hi ha al darrere la constància i un projecte clar. La COS és una de les bases sobre les quals caldria construir l'alternativa sindical que necessita el nostre país, allunyada de pràctiques grogues i corporativistes, i normalment contràries als interessos reals dels treballadors, que practiquen les direccions sindicals d'UGT i CCOO. Només cal veure el reconeixement que han donat a la figura del president de la patronal espanyola, l'intocable Cuevas, quan ha anunciat que es retirava. Es veu que amb ell sí que s'hi han entès.  Ja ha passat el dia de la Constitució espanyola. La Constitució de la imposició. La Constitució que, segons Montilla, "ens dóna l'autonomia", com si això fos un objectiu nacional! La Constitució que ens esquartera com a nació i que imposa símbols i llengües als Països Catalans. La imposició que constitucionalitza el cop d'estat militar...Un dia en què alguns sectors n'han denunciat aquests aspectes. Un dia en què molta gent n'ha viscut indiferent. Una commemoració, però, molt i molt important perquè harmonitza la voluntat estatal d'impedir el dret a decidir a les nacions empresonades al seu si. La imatge del president Montilla a la recepció oficial a Madrid n'és una bona prova. De cara a l'any constitucional que tenim davant, crec que estaria bé començar una campanya de mobilització i organització socials per reclamar un calendari laboral propi -si som una nació!- que tingui en compte de no celebrar el 12 d'octubre o el 6 de desembre, per exemple, i que estableixi el 24 de Juny com a festa nacional dels Països Catalans, juntament amb les festes "regionals" de l'11 de Setembre, el 25 d'Abril, el 7 de Novembre o el 31 de Desembre. Els respectius governs "autonòmics" haurien de tenir constància d'aquesta voluntat i començar a fer possible el nostre dret a decidir, també, les festes. Ja podem estar contents, hem trobat una nova accepció per al Diccionari General de la Llengua Catalana: Vaga salvatge. La definició, ben senzilla: Vaga salvatge. Vaga que no tingui el vist-i-plau de la patronal i dels sindicats majoritaris. Per tant, polítics, directors de premsa, tertulians professionals, sindicalistes de pro i altra gent d'ordre i liberal, ja podeu emprendre-la sense límits ni matisacions contra els seus protagonistes. Raons i arguments, absteniu-vos! |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOGS
EL LLUçANèS
MITJANS
WEBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|