Desenes de milers -4, 5, 6, 7, 8...?- érem ahir als carrers de València, cap-i-casal del país, com tantes altres vegades, com altres ciutats en tantes altres vegades. Una riuada de gent desperta i compromesa encarant les trampes i enfilant desencisos, tot convertint les maleses en punys, cants, notes, crits i passos ferms. No era moment de despistar-se, ni d'oblidar-se de ningú. Carles Santos, una banda immensa i les tones d'emoció i pell de gallina que van provocar, treien les trenyines dels indrets de la ciutat que algú volia recòndit i reduït. El vagó, desbordat, d'Acció Cultural, jugant a fet-i-amagar amb el recorregut i el final de la mani, obria el seguici manifestable. Algunes carotes encartronades feien la viu-viu amb la realitat a veure què cau. Milers i milers de persones, d'arreu del país, en una implacable filà desafiant i orgullosa, acaronada per una tarda de sol i bon estar, eixamplava encara més l'avinguda, segellava la porta de Quart i anava cap a Serrans, avisant. L'esquerra independentista, no sé per què tan silenciada, si era la més sorollosa i animada, constant, jove, decidida, garantia, arrel, aplegava milers de persones en una nova mostra de tremp i futur forjant-se en un present regadet, assaonat. Una gran satisfacció omplia les cares, els cors, les mans, els llavis, els peus, els ulls, ben oberts. Un país a punt de fer un nou salt. Visible #sensenyal. Amb bona recepció arreu. Només faltà la Muixeranga. L'himne nacional. Després, València es tornà a desbordar pels carrers del Carme, pel centre. Camps, Rita, el PP, el PSOE, les pors autonòmiques, les carotes ridícules l'han tornat a cagar. El país avança, des del sud. Contra regnes i principats, contra gàbies i autonomies. La catalanitat s'escampa, amb TV3 o Canal 9 o sense, com l'aroma dels lilàs o la flor del taronger.
Emmarcat en una iniciativa de l'Esquerra Independentista del Camp, la campanya "Som Països Catalans", avui hi ha convocat un acte a Reus (Baix Camp) per parlar de la nació completa i d'un personatge clau per al nostre futur, Joan Fuster. Hi prendran part l'Agnès Toda, que parlarà de "Qüestió de noms", Xavier Ferrer, que ho farà sobre "Nosaltres els valencians" i Jordi Martí, que ho farà genèricament sobre la figura de Fuster. Serà a les 7 del vespre, a l'Arxiu, a la plaça del Castell.
El Grup Barnils, preocupat per l’afebliment de les eines bàsiques de l’Espai Català de Comunicació
Davant les decisions preses en les últimes setmanes pel Govern de la Generalitat en l’àmbit dels mitjans de comunicació, el Grup de Periodistes Ramon Barnils volem traslladar a l’opinió pública les següents reflexions:
Acabo de llegir l'interessant article que publica Mèdia.cat del blogaire de Vilaweb "Marcús" amb el títol "Al País Valencià, plou i fa sol, i prou", on repassa el tractament d'alguns dels mitjans escrits més significatius de Catalunya en referència a la informació del País Valencià i el resultat és, perdoneu, per cagar-s'hi. Com a conclusió, l'autor diu que es constata que els mitjans de Catalunya no es creuen el país. I hi estic completament d'acord. Però el problema és un xic més complex, i és que no poden creure's el país si parteixen d'un plantejament regional-autonòmic. Per tant, no és ni un problema d'oblit, de manca d'espai, de criteri de prioritat, sinó, simplement, un plantejament de país. Per a ells, el seu país és Espanya i se situen en l'àmbit cantonal de l'autonomia corresponent. I és així en tots els terrenys. La política general o és autonòmica o és estatal, mai és nacional. La informació esportiva o és autonòmica o és estatal, mai és nacional. La informació cultural o és autonòmica o és estatal. I així en tots els aspectes que vulguem estudiar. El més curiós és com abandonen la pròpia empresa, renunciant a un mercat de més de 4.000.000 de persones pel sol fet d'ofrenar noves glòries a Espanya a través de l'autonomia: La Vanguardia, el Periódico, Ara, Avui, El Punt, Público. Fan exactament el mateix que fan Balears, Levante, Diario de Mallorca, Las Provincias... Igual com fan les televisions o les ràdios. Tot autonòmic, o sigui, tot espanyol -amb accent, amb idioma, amb peculiaritat, amb uniformisme...-, res nacional. Dissabte passat, en una xerrada organitzada per Endavant amb motiu de la consulta de Barcelona, ho dèiem, no tenim, excepció feta de Vilaweb, El Temps, l'Accent, mitjans de comunicació nacionals. Perquè nacionals ho serien/són els que abastin tot el país i el tinguin tot al cap. Així, la informació es pot pensar en termes nacionals, i segur que es veuria diferent.
Avui fa 18 anys que van voler-nos arrabassar el Guillem. Ho van aconseguir en el seu món de misèria, però mai ho aconseguiren ni ho aconseguiran en el món de la vida, de la llibertat, el del nostre país. I la mostra més fidel d'asquesta realitat la tenim en la continuïtat del seu record, en la lluita de tanta gent, des dels seus pares i germanes al seus companys, passant per totes les generacions de joves maulets que de nord a sud del país escampen la llavor del futur pel qual ell lluitava. Fa ben poques setmanes, a Sallent, al Bages, per iniciativa de la CUP, l'ajuntament posava la placa del carrer en la seva memòria, que és la nostra i la nostra lluita. Avui, a València, a Burjassot, als blogs, al twitter i a milers i milers de cors viurem el nostre permanent record en lluita que es diu Guillem Agulló i Salvador.
(La dada del 21,3% és amb mètodes oficials. Sobre població major de 16 anys empadronada, són 18,7%. Aquesta ha estat una de les característiques més rellevants democràticament parlant de les consultes)
Organitzat per Endavant, aquest dissabte tindré la satisfacció immensa de compartir taula amb tres persones, amigues i admirades i companyes de tantes coses, per parlar de cultura i política feta contra el país. Julià de Jòdar, escriptor i referència personal i política; Tomeu Martí, company a la Crida, actiu defensor del país; i Pau Alabajos, una autèntica arma en forma de cançons per anar avant. Al Centre Cívic Can Felipa del Poble Nou, carrer Pallars, 277, de Barcelona, a 2/4 de 12 del matí. Un acte en suport de la consulta de diumenge, una de les mostres més clares de com es pot fer política al marge dels projectes estatals i autonòmics.
Avui comencen les xerrades organitzades per Endavant dins els actes d ela campanya de la consulta popular per la independència que es farà diumenge a Barcelona, tancant la campanya de consultes que s'han fet a centenars de localitats del país. En el marc d'aquesta iniciativa, Endavant organitza una campanya de reflexió sobre temes que també formen part d'un procés nacional però que tenen poca visibilitat en les campanyes de les consultes, tot refermant l'aposta pel sí i per la independència dels Països Catalans. Una iniciativa interessant per no deixar de banda aspectes claus en qualsevol procés d'autodeterminació.
Amb l'energia nuclear sempre han mentit, encara ho fan i ho seguiran fent. Menteixen quan presenten els projectes, com a Ascó quan van vendre'ls que farien un fàbrica de xocolata. Menteixen a l'hora de decidir on col·locar un cementiri nuclear. Menteixen en els accidents i avaries de Cofrents, Ascó o Vandellòs. I menteixen amb tota la mala llet amb els fets de Fukushima. L'energia nuclear mai afavoreix el poble, ni aquí ni enlloc, només serveix per mantenir els de sempre en el control de tot. L'energia nuclear ha matat, mata i matarà. Per això cal tancar-la.
La Coordinadora Obrera Sindical, COS, i Endavant organitzen aquest dissabte una jornada de debat sobre drets socials, treball, Països Catalans i independència. Les taules de debat es duran a terme Casal Independentista de Sants. Carrer Muntades 24, Barcelona, a partir de les 10 del matí. Una interessant proposta en un moment especialment important per al país i la seva gent. Per a més detalls, aquí.
'Els sotasignats rebutgem que l'Ajuntament de Barcelona es querelli contra
el diari VilaWeb.
Pensem que VilaWeb va fer la feina d'aclariment i d'investigació que
correspon als mitjans en un cas en què l'opacitat i l'ocultació de dades per
l'alcaldia són demostrables, com en el 'cas Vilaró'.
En conseqüència, demanem que el consistori retiri la querella i no pagui,
amb diners dels ciutadans, els advocats del senyor Vilaró en la seva
querella particular.
Alhora, reafirmem la nostra confiança en el rigor professional i ètic que
VilaWeb ha demostrat des del principi i donem el nostre suport al seu
director, Vicent Partal'.
Contra la censura, la corrupció i el tantsemfotisme. Per veure TV3 o qualsevol altre canal que es faci als Països Catalans sense fronteres, peatges ni controls, per foragitar regionalitis valencianeres, mallorquineres i catalunyeres i per disposar d'una vegada de mitjans de comunicació nacionals, de veritat, el dia 16 d'abril, tothom a València, a cridar ben fort "Visca la terra i mori el mal govern -del PP, de CiU, de l'extripartit...-!"
Ni centrals, ni cementiris ni més mentides! L'energia nuclear mata i serveix als interessos militars i industrials i en cap cas al poble, a la societat. El cicle nuclear no pot estar mai sota control civil, només pot mantenir-se, sense control, sota l'empara del poder. La mentida que és neta i barata queda ben de manifest amb els terribles esdeveniments d'aquests dies. De barata, res de res. El cost de la seva construcció, manteniment, seguretat i conseqüències no té preu. Les compensacions econòmiques als pobles no són altra cosa que suborns generalitzats tolerats des de tots els àmbits del poder per comprar la voluntat i la ràbia de la gent del territori a qui se li planteja l'opció nuclear com a única alternativa . I de neta, res de res. Que lamentable veure com un especialista en la matèria pot aparèixer davant d'un televisor dient que quan van maldades cal deixar sortir el vapor radioactiu a l'atmosfera abans que el mal sigui encara més i més gran. I les deixalles, els residus? Són nets? I doncs per què tanta comèdia amb la ubicació dels cementiris? Per què tan engany a la gent? I la gent que viu -és un dir- amb greus malformacions i malalties per culpa de la proximitat a cementiris o centrals? I per què tanta prevenció a donar dades de la merda que llancen a l'entorn? Els fets del Japó haurien de condemnar les instal·lacions nuclears a la seva fi i als que han amagat o matisat la gravetat i el perill de la seva existència, a pagar-ho per sempre. L'any 1987, la plataforma Ecològica de la Crida a la Solidaritat deia que "de res ens serveix recuperar els nostres boscos, defensar la nostra llengua i la nostra nació si tot està sotmès a l'atzar que no es produeixi un accident nuclear. Ja és hora de denunciar activament la nuclearització dels Països Catalans". Doncs això, com han denunciat a Cofrents aquest cap de setmana, fora nuclears dels Països Catalans.
Avui, el Feliu Ventura, des del seu twitter proposava que en els referèndums independentistes es fes una nova pregunta, que formulava així, "jo preguntaria: "Està d'acord que el territori on #sensesenyal fou TT esdevinga un país independent, democràtic i social, ..." I m'ha semblat realment genialla idea i la proposta. I és que per a aquells que tenen tants dubtes sobre el país, per a aquells que tenen por, per als que pensen en el què diran, per als catalunyesos o valencians o baleàrics o... -tantes coses?- amb un bri de malaconsciència, per als esmaperduts, per als pocapenes, per als tímids de país, per als cagadubtes, per als barretinaires o xapurristes, és una proposta els vindria bé i per a la resta ens permetria anar amb el certificat del país a la mà, sense més rebaixes, dubtes rítmics, ni maromes. Aquesta és la bona!
Imprescindible declaració de Toni Cucarella, "Països Catalans és democràcia". No n'hi ha prou d'estar-hi d'acord, cal adherir-s'hi. Llegiu-la, difoneu-la i que comenci a fer gruix.
Desenes de milers -4, 5, 6, 7, 8...?- érem ahir als carrers de València, cap-i-casal del país, com tantes altres vegades, com altres ciutats en tantes altres vegades. Una riuada de gent desperta i compromesa encarant les trampes i enfilant desencisos, tot convertint les maleses en punys, cants, notes, crits i passos ferms. No era moment de despistar-se, ni d'oblidar-se de ningú. Carles Santos, una banda immensa i les tones d'emoció i pell de gallina que van provocar, treien les trenyines dels indrets de la ciutat que algú volia recòndit i reduït. El vagó, desbordat, d'Acció Cultural, jugant a fet-i-amagar amb el recorregut i el final de la mani, obria el seguici manifestable. Algunes carotes encartronades feien la viu-viu amb la realitat a veure què cau. Milers i milers de persones, d'arreu del país, en una implacable filà desafiant i orgullosa, acaronada per una tarda de sol i bon estar, eixamplava encara més l'avinguda, segellava la porta de Quart i anava cap a Serrans, avisant. L'esquerra independentista, no sé per què tan silenciada, si era la més sorollosa i animada, constant, jove, decidida, garantia, arrel, aplegava milers de persones en una nova mostra de tremp i futur forjant-se en un present regadet, assaonat.
Emmarcat en una iniciativa de l'Esquerra Independentista del Camp, la campanya "
Avui fa 18 anys que van voler-nos arrabassar el Guillem. Ho van aconseguir en el seu món de misèria, però mai ho aconseguiren ni ho aconseguiran en el món de la vida, de la llibertat, el del nostre país. 
Organitzat per Endavant, aquest dissabte tindré la satisfacció immensa de compartir taula amb tres persones, amigues i admirades i companyes de tantes coses, per parlar de cultura i política feta contra el país. Julià de Jòdar, escriptor i referència personal i política; Tomeu Martí, company a la Crida, actiu defensor del país; i Pau Alabajos, una autèntica arma en forma de cançons per anar avant. Al Centre Cívic Can Felipa del Poble Nou, carrer Pallars, 277, de Barcelona, a 2/4 de 12 del matí.
Avui comencen les xerrades organitzades per 
La Coordinadora Obrera Sindical, COS, i Endavant organitzen aquest dissabte una jornada de debat sobre drets socials, treball, Països Catalans i independència. Les taules de debat es duran a terme 
'Els sotasignats rebutgem que l'Ajuntament de Barcelona es querelli contra
el diari VilaWeb.
Pensem que VilaWeb va fer la feina d'aclariment i d'investigació que
correspon als mitjans en un cas en què l'opacitat i l'ocultació de dades per
l'alcaldia són demostrables, com en el 'cas Vilaró'.
En conseqüència, demanem que el consistori retiri la querella i no pagui,
amb diners dels ciutadans, els advocats del senyor Vilaró en la seva
querella particular.
Alhora, reafirmem la nostra confiança en el rigor professional i ètic que
VilaWeb ha demostrat des del principi i donem el nostre suport al seu
director, Vicent Partal'.
Contra la censura, la corrupció i el tantsemfotisme. Per veure TV3 o qualsevol altre canal que es faci als Països Catalans sense fronteres, peatges ni controls, per foragitar regionalitis valencianeres, mallorquineres i catalunyeres i per disposar d'una vegada de mitjans de comunicació nacionals, de veritat, el dia 16 d'abril, tothom a València, a cridar ben fort "Visca la terra i mori el mal govern -del PP, de CiU, de l'extripartit...-!"
Ni centrals, ni cementiris ni més mentides! L'energia nuclear mata i serveix als interessos militars i industrials i en cap cas al poble, a la societat. 
Avui, el 
Imprescindible declaració de Toni Cucarella, "
