Cada any, Prats de Lluçanès commemora de forma sorollosa la primera crema que va patir el poble. Va ser el 5 de Febrer de 1714, l'últim any de la Guerra de Successió. L'exèrcit del borbó Felip V, comandat per Carrillo de Albornoz, va fer cremar el poble. L'1 de juliol del mateix any, una altra crema, aquest cop ordenada pel comandant Bracamonte, òbviament del mateix bàndol que el seu predecessor.
Així, el dia de Santa Àgata, durant unes hores, tothom qui vol pot pujar, escaladecargol amunt, fins a dalt del campanar de l'església parroquial de Sant Vicenç per fer repicar es campanes en senyal de recordança d'aquell esdeveniment que va marcar el futur del poble, i que era un episodi més de la terrible travessa sagnant i destructiva que l'exèrcit borbònic va efectuar fins a la conquesta de tot el territori nacional. Des de la batalla d'Almansa i fins la presa de Maó i Cardona, un grapat d'anys en guerra que, 300 anys després, encara marquen implacablement la nostra realitat nacional.
Després vingueren els Decrets de Nova Planta -la primera constitució espanyola, ja imposada al nostre poble- i tres segles de dominació amb tota mena de lleis, guerres, transicions, estatuts, renúncies, reis Borbons, botiflers... i la lluita de tanta gent, i l'esperança de tot un poble, en què un dia arribarà que ens farem responsables del nostre futur.
Avui, Prats de Lluçanès repicarà les campanes i posarà senyeres als balcons, i recordarà que encara ens queda feina per fer per aconseguir marxar, d'una vegada, d'Espanya i França, els estats que ens dominen i que llavors van ser aliats per acabar amb les nostres llibertats. 300 anys, tan lluny i tan a prop!
Fa dies que no escric i se m'acumulen els temes. Espero reprendre des d'ara mateix i posar-me al dia -i si algú hi té interès, posar-li a ell també-.
Així lleugerament, voldria fer un comentari sobre un fet que crec que és ben significatiu -i un xic tristot-.
Fa pocs dies, enmig d'aquesta campanya que ha engegat ERC de trobades-de-proximitat-amb-sopar-inclòs-i-dirigent-màxim-i- colla-de-dirigents-menors-per-prendre-notes-de-l'opinió-dels- que-van-al-sopar -perdoneu la tirallonga però crec que és com si fos un sol mot-, es va fer un acte d'aquestes característiques a Santa Creu de Joglars, al cor del Lluçanès, organitzat per la federació comarcal d'ERC d'Osona (?) i la secció local(?) d'ERC del Lluçanès. Un centenar de persones hi van assistir. Hi eren convidades persones militants, persones simpatitzants i, em consta, algun conegut que habitualment vota CiU. També els i les regidores que ERC té al Lluçanès.
A mi, però, que sóc regidor per ERC, independent però per ERC, des de l'any 1999 -4 anys a l'oposició i aviat en farà 4 al govern-, no em van convidar. Suposo que se'n deurien oblidar.
Passa, però, que deuen pensar que potser no els votaré més i com que del que s'acostuma a tractar en aquests actes és de buscar vots, valen més votants de CiU -a veure si els convencen- que crítics propers.
La política local també està empeltada d'aquest trist nivell. A l'espera d'algun comentari amistós, bon profit, companys.
Cada any, Prats de Lluçanès commemora de forma sorollosa la primera crema que va patir el poble. Va ser el 5 de Febrer de 1714, l'últim any de la Guerra de Successió. L'exèrcit del borbó Felip V, comandat per Carrillo de Albornoz, va fer cremar el poble. L'1 de juliol del mateix any, una altra crema, aquest cop ordenada pel comandant Bracamonte, òbviament del mateix bàndol que el seu predecessor.
