Avui es constitueixen els ajuntaments sorgits de les eleccions del passat 22 de maig. Avui, 13 equips assumiran les il·lusions, necessitats, esperances i responsabilitats corresponents a la porció de lluçanesos que els pertoqui. I ho faran per dur a terme la quotidianitat de la política local, però també la de la política comarcal. I és que el present i el futur de la nostra comarca, la comarca del Lluçanès, està a les seves mans. Fa vuit anys, les candidatures que es presentaven a les eleccions de maig del 2003 van signar un compromís per tirar endavant la comarca. Des d'aleshores, el Lluçanès ha canviat dues vegades de majoria, però la seva situació i perspectiva ha variat ben poc. La majoria dita "d'esquerres" que es va formar el 2003 i que va "liderar" el Consorci, va esmorteir la reivindicació -deien que per mor de les necessitats primeres- i va fer callar la plataforma -diuen que per no entorpir la tasca dels nous i donar-los un vot de confiança. Amb la recuperació de la majoria dels qui l'havien tingut sempre abans, els de CiU, l'any 2007, tot va seguir en el mateix pla d'esmorteïment i de manca de compromís. Dues iniciatives, tard i a correcuita, i per mor del compromís isolat de l'alcaldessa de Lluçà, l'Eva Boixadé, van tornar a posar la comarca en el món trist de la llista d'espera. La primera, la presentació de l'estudi sobre la seva viabilitat, en un moment de pèrdua de contingut i paper de les comarques, ara encara més perdudes. La segona, l'acord de tots els ajuntaments de reclamar per via legal -morta?- que es faci efectiu el reconeixement -un acord, confessament formulat, per buscar diners per mantenir el Consorci o un substitut-, en un moment de recessió en tots els àmbits. Ara comencem una nova etapa amb velles estructures i amb rumors d'invents de subcomarques -el poc comarcalista exalcalde de Prats, Ramon Vall, ja va riure's de la fórmula en la proposta de l'Informe Roca!-, una mena de vestit -barat i esparrecat de bon començament- fet a mida per tapar boques i estómacs agraïts i necessitats. Com és que els nostres polítics són tan poc agosarats i decidits i tenen tan poca ambició?
Aquesta campanya electoral l'he viscuda més des de fora que mai i més intensa que mai, en la feina. Ha estat una sensació interessant, i m'ha permès ser a dins i mirar-me-la des de fora. A nivell general, tres grans satisfaccions: els més de 100 regidors i regidores de la CUP i els molts vots que han estat a punt de fer encara més gran el resultat. Uns vots que mostren l'arrelament de l'independentisme, el moment important, i la necessitat de seguir fent molta feina, com a principal exponent d'una nova opció política transformadora i de futur.
Cop d'estat als aeroports, cop d'estat a casa nostra. Un bon exemple. Qualsevol cosa va malament, militaritzem! Fora militars dels Països Catalans!
I hi afegeixo l'editorial d'avui de Vicent Partal, que, tot i no parlar d'altres aspectes laborals de personal d'AENA i de la privatització, crec que posa damunt la taula l'extrema gravetat del fet, un precedent que fa sentir calfreds.
Avui, 28-F, prop d'una vuitantena de localitats dels Països Catalans participaran en la consulta popular per la independència. D'aquestes, dues seran al Lluçanès, fent que ja n'hi hagi cinc que hagin organitzat aquesta iniciativa. Concretament, Sant Feliu Sasserra i Oristà/la Torre d'Oristà han preparat, amb unes campanyes prou intenses, el clima per fer possible la màxima participació. Potser, aquesta segona tongada de consultes tindrà un nivell de participació més irregular, potser hi ha hagut una campanya més local i menys general, i el clima polític està donant tombs per altres indrets. En qualsevol cas, el fet que una nova iniciativa popular hagi fet possible que la gent del territori s'hagi organitzat i hagi visualitzat la voluntat d'assumir el dret a decidir què vol fer, quan ho vol fer i com ho vol fer és el tema fonamental i, com ja deia abans del 13-D, l'important és la convocatòria, el resultat més important és precisament aquest. Avui, doncs, al Lluçanès seguirem decidint i continuarem avançant cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació de la nostra nació, els Països Catalans, i per anar bé que puguem seguir decidint, horitzontalment i poble a poble, per on volem circular per assolir-ho.
Només de veure com s'ha aprovat, des del Govern de la comunitat autònoma de Catalunya, el tema de la nova ordenació territorial, ja n'hi ha prou com per témer el pitjor. Primer es va fer aturar el carro al conseller d'ERC, l'Ausàs, i en quatre dies ho aproven com si de cop el vingués d'aquí. Ara bé, si mirem el que s'ha aprovat, tampoc estranya que ho acabessin fent, de pressa i mig passant desapercebuts. I és que amb l'excusa de recuperar el nom de Vegueria, n'hi ha que ja s'atreveixen a vendre fum i a mostrar garlandes de festa major. I no hem d'oblidar aquella dita tan nostrada que diu que "el nom no fa la cosa". I mai més precisa, per cert, la dita! Resulta que estem davant d'un acord que crea les vegueries que els ha semblat a ells -al territori que el bombin-, que permet recuperar el monstre d'interessos polítics, culturals i econòmics de l'àrea metropolitana de Barcelona, que acaba de buidar de sentit i competències les comarques, que manté les províncies i que es podrà aplicar segons els equilibris a Espanya i quan Espanya hagi fet els canvis que condicionen tot plegat. Vaja, un conte de por a la vora del foc, i embolica que fa fort!
Han passat alguns dies des dels fets que vam viure, sí viure, el passat diumenge, el 13-D, a l'entorn de les consultes sobre la independència i hem pogut començar a reflexionar-hi. En aquestes reflexions se'm barregen elements de caire local, comarcal i nacional i en alguns aspectes són comuns i en d'altres ben diferents. No puc dir que hagi tingut un paper de primera línia en la consulta a Prats de Lluçanès, tot i que he format part de la plataforma Prats de Lluçanès decideix, un espai on hi han confluït representants de les forces polítiques presents al consistori -ERC/JERC i CiU/JNC- i de persones amb trajectòries diferents però totes motivades per l'objectiu d'assolir la independència nacional i que això es pugui fer per principi democràtic. Però si una cosa m'ha semblat molt i molt interessant, sobretot en el context i el moment que viu la política en la nostra societat, és el fet que gent no organitzada en partits o grups polítics hagi volgut assumir un paper actiu i dinamitzador per fer evident uns drets i unes voluntats, autoorganitzant-se, autodeterminant-se. Per això, ja deia abans del 13-D que des de la meva perspectiva ja havíem guanyat abans de les votacions, i que els resultats només farien que afegir arguments, raons i energia a la nostra feina.
Aquest diumenge, prop de 170 municipis dels Països Catalans podran visualitzar la capacitat de desobediència, o sigui de protagonisme, que la societat, la gent, el poble pot tenir i exercir. Independentment del que digui l'estat, els partits i els poders i llurs interessos conjunturals, el poble pot exercir de subjecte de sobirania i pot desenvolupar les seves propostes. La importància d'aquesta consulta, des del meu punt de vista, rau precisament en aquest punt i no en cap miratge interessat que vol fer passar garses per perdius en un matusser joc de mans induït per la sectària confrontació política d'aquells que estan acostumats a fer trampes en lloc de política.
Aquest dissabte, dia 24, el Correllengua arriba al Lluçanès. Concretament, enguany la comissió del Correllengua de la comarca ha organitzat els actes a la Torre d'Oristà, on hi haurà activitats per a tots els gustos i edats, amb bitlles -l'esport nacional del Lluçanès-, activitats infantils, teatre, música, sopar... I a banda d'això, i en col·laboració amb les biblioteques s'ha organitzat una activitat literària sobre la figura de l'escriptor i pensador Manuel de Pedrolo. Un any més, i en van...!, el Lluçanès assumirà el seu compromís amb la llengua dels Països Catalans al voltant del Correllengua 2009.
A rel de la celebració del primer títol d'aquesta temporada del Barça, vaig publicar aquest apunt, a partir de les imatges i les informacions que recollia Vilaweb sobre els incidents provocats per la policia, també dita Mossos. Amb motiu de la proclamació del Barça com a campió de la lliga espanyola, ha tornat a passar si fa no fa el mateix. I les declaracions dels inefables conseller Saura i alcalde de Barcelona Hereu no fan més que remarcar l'aposta per aquest model repressiu, indiscriminat i que posa en perill el dret de la gent a celebrar al carrer, que encara és nostre, no ho oblidem, un esdeveniment esportiu, cultural, polític o social, quan vulguem. El Mail obert d'ahir, de Vicent Partal, deixava el tema prou aclarit i plantejava la base del problema. Però a banda de la reflexió sobre els drets i les llibertats, caldria que ens preguntéssim a què ve aquest ametrallament mediàtic sobre els aldarulls, la seguretat... Si hi havien 20 o 40 mil persones, segur que hi haurà problemes, però ¿cal parlar-ne abans, durant, després i sempre? Cal donar més i més arguments per justificar que l'Hereu intenti una alcaldada i vulgui tornar-nos a tancar la plaça Catalunya i les Rambles? Que no tenim dret a anar a Canaletes a celebrar? Que potser ja saben que hi haurà aldarulls? Que potser ja els tenen controlats? Que potser interessa algú tot aquest mullader? Algú podria fer balanç econòmic del total real dels desperfectes i del desplegament policial i mediàtic? És precisament això que en diuen esquerres qui ens ha de furtar el carrer? Que el Barça vulgui celebrar els títols al camp de futbol és lògic. Però la gent tenim dret a manifestar la nostra opinió a la via pública. I la policia si no hi és per ajudar-nos, ¿què hi pinta?
És curiós, si més no, veure que vuit anys després que aparegués l'anomenat Informe Roca, i que al Lluçanès es visqués una autèntica mobilització social per reclamar la comarca, fins ara els polítics no hagin fet un pas endavant en aquest tema. La veritat, i com diu la dita, més val tard que mai. Només faltaria. Però no deixa de ser sorprenent. Fixem-nos, per exemple, que en aquest període de temps s'han fet moltes coses al Lluçanès per reclamar la comarca, la majoria des de la societat civil -com va venir a dir ahir la presidenta del Consorci estalviant-se de dir el nom de la plataforma El Lluçanès és comarca-, però entre aquestes, moltes han rebut el suport dels partits polítics -PSC, CiU, ERC, ICV-, dels ajuntaments -10 ajuntaments van aprovar un mateix dia una moció en aquest sentit- i de les candidatures municipalistes -21 de 23 l'any 2003-. O sigui que els polítics no poden dir que no ho sabien. Simplement que ells prefereixen fer el paper d'això que s'anomena l'efecte tafaner: aturar-se i mirar-s'ho, no fos cas que si fessin alguna cosa pel seu compte perdessin vots, influència de partit o projeccions personals o protagonisme. Doncs bé, així i tot, benvinguts a la batalla per aconseguir la comarca, única via, de moment, per passar d'un Consorci a un Consell Comarcal. I és que en el seu moment ens van vendre el Consorci -primer els de CiU i després els d'ERC- com la via per assolir les nostres necessitats. Però ara s'adonen que per aquesta via sí que es poden fer coses però garanties aquesta mena d'organisme no en pot donar. Doncs ara, per la via de les necessitats econòmiques, ara sí que es volen moure per demanar el Consell Comarcal, o sigui la comarca. I amb l'estudi a la mà i la possibilitat d'un canvi en el tema organitzatiu del territori, tenim els avals tècnics per tractar el tema amb els polítics de més amunt. Benvinguda sigui, doncs, la llum. I a veure si ara, després de tants passos, gestos i algunes promeses espectaculars, podrem avançar fins a la comarca. Potser no és el millor moment de la mobilització popular -l'acte d'ahir, en aquest sentit, va ser més aviat fluixet-. Potser tampoc ens donen totes les esperances els polítics amb més projecció si tenim en compte els discursos dels màxims representants de CiU i d'ERC al Lluçanès -ahir, el d'un semblava més una intervenció per als Jocs Florals, i el de l'altre, sempre justificant-se i fent-se perdonar i fent llistes de feina feta com si presentés currículum per a alguna medalla-. Tot i així, potser entre tots tindrem capacitat de fer arribar fins on toqui la flama d'una voluntat i una realitat que necessita aquest reconeixement comarcal. La gent del Lluçanès hauria de poder-ho celebrar.
Demà, dissabte 25 d'octubre del 2008, el monestir de Lluçà tornarà a ser escenari d'un acte per reclamar la comarca del Lluçanès. En aquesta ocasió -potser ja era hora!- serà per presentar des de l'àmbit institucional el resultat de l'estudi encarregat per fer una valoració de la realitat del Lluçanès i poder mesurar l'interès de ser comarca reconeguda oficialment. L'estudi ha estat realitzat per un equip professional liderat pel geògraf i membre de la comissió que va redactar l'anomenat Informe Roca, Robert Casadevall. Aquest acte, que no comptarà amb la presència de cap representant de la plataforma El Lluçanès és comarca, sí que donarà veu a la presidenta del Consorci, Eva Boixadé, que és l'alcaldessa de Lluçà i que va ser membre de la plataforma, a l'alcalde de Prats de Lluçanès, Lluís Vila, futur president del Consorci, de CiU, i a Josep M. Freixanet, alcalde d'Olost, diputat al Parlament de Catalunya i darrer president del Consorci, d'ERC. Està molt bé que l'àmbit institucional, encara que sigui tard, faci un pas endavant en aquest tema, i que utilitzi el Consorci del Lluçanès -la primera institució comarcal després de l'abolició de la sotsvegueria, amb el Decret de Nova Planta, la primera constitució espanyola, tal com va remarcar en el seu dia la plataforma El Lluçanès és comarca- per parlar i proposar avançar en aquest terreny, tan necessari per a una comarca com la nostra. I ho és precisament perquè actualment el tema de l'organització territorial està -com fa tants anys i governi qui governi- en un terreny indefinit i passiu no sigui que porti problemes a Espanya i entre els interessos de tots els partits a les institucions grans. Demà serà un bon moment perquè els màxims representants de CiU -responsable que el Lluçanès no aparegués com a comarca proposada en l'informe Roca- i ERC -responsable que aquest tema no hagi avançat des que són al govern catalunyès, malgrat les moltes declaracions- es mullin en públic i així els ho puguem anar recordant un quant temps més. I més, perquè al Lluçanès facin d'una vegada polítiques comarcals i els campanars els deixin perquè ens acompanyin en el nostre quefer quotidià. En qualsevol cas, l'acte de demà és realment important i ens pot fer pensar en una represa de la dinàmica comarcal, que tan necessita el Lluçanès.
A continuació, trobareu la Declaració de Lluçà, del 5 de juliol del 2002, signada per partits i organismes comarcals, i després lliurada al Parlament de Catalunya, i el comunicat de premsa de la plataforma El Lluçanès és comarca on s'explica el desenvolupament d el'acte i el seu significat. I vagi des d'aquí un avís per als qui, sense reclamar ni mullar-se a fons pel Lluçanès, volen muntar una altra Declaració de Lluçà per servar els interessos partidistes amb el tema de les vegueries. Ja en parlarem un altre dia.
Un any més, i en van 11, el Lluçanès organitza el Correllengua a la comarca i participa, com la majoria de les comarques dels Països Catalans, en la més gran manifestació per la plena normalització de la llengua catalana que es fa, cada any, arreu del país. Un any més, la comissió popular, formada per persones de diferents pobles de la nostra comarca, ha preparat un seguit d'actes per dur el missatge de l'oficialitat única i la plena sobirania lingüística a cada racó del Lluçanès. El Correllengua, nascut a les Illes -1993- i al País Valencià -1995-, des de l'any 1997 s'organitza arreu de la nació per iniciativa d'una immensa i a voltes massa invisible xarxa d'associacions i col·lectius de pobles, barris, comarques, ciutats..., i coordinada per la CAL, que aporten el millor de cadascuna d'elles per fer visible la realitat del país i la necessitat de seguir treballant, sense descans, per normalitzar allò que hauria de ser normal en qualsevol societat lliure, democràtica i mínimament justa: l'ús social d'una eina de comunicació, vehicle d'entesa col·lectiva i element de singularització i personalitat d'una col·lectivitat, en aquest cas la catalana. Avui, quan aquest fet no només és posat en qüestió, sinó que cada cop més esdevé un element al punt de mira de tants instruments dels estats que ens neguen la plena llibertat com a poble, una iniciativa com el Correllengua esdevé més imprescindible que mai. Per això mateix, els propers dies 24 i 25 d'octubre, cal que es visualitzi aquesta voluntat de viure amb normalitat la nostra personalitat com a poble, també al Lluçanès.
Per seguir el Correllengua 2008, el web de la CAL A continuació podeu llegir el manifest del Correllengua 2008, redactat per l'escriptora alcoiana, Isabel-Clara Simó
Aquest matí, un ramat d'ovelles del Cuca, d'Olost, i un grup de pastors de diferents indrets del país es mobilitzaran entre la Barraca del Serra i el Càmping Lluçanès, a Olost, per reclamar el dret imprescriptible de pas pels camins ramaders. Un dret adquirit al llarg dels temps i que implica la utilització, lliure, dels espais públics que són els camins ramaders. El Lluçanès és terra de transhumància, terra de pastors, terra de circulació de ramats i a l'entorn d'aquesta activitat i realitat, s'han format pobles, s'han configurat realitats comercials i s'ha caracteritzat la comarca. Avui, enmig d'un model de creixement que no s'atura davant de res, posant per davant l'interès privat a les necessitats col·lectives, l'especulació a la identitat cultural, i en un moment de clara regressió de l'ús professional dels camins ramaders, el perill de desaparició d'aquest patrimoni cultural i social de primer ordre és més evident que mai. És el moment que les administracions públiques sàpiguen estar al seu lloc -ahir, al canal 324 de la tv, ens mostraven la recuperació del paper dels ramats per a mantenir l'herbei a ratlla i femar els jardins en una gran ciutat com Tori-, i afavoreixin la informació, la negociació quan calgui, i mantinguin una actitud que es correspongui amb el seu paper de vetllar pel que és de tots i no afavorir només el que és d'uns quants. I això és que es demanarà avui davant del Càmping Lluçanès, que s'obri el pas perquè el camí ramader que ajunta Vic i Berga pugui circular sense problemes. I se li demanarà al propietari -exregidor d'ERC del poble-, però també a l'alcalde i diputat d'ERC, que per raons i interessos incomprensibles (?) pretenen fer desaparèixer de la realitat un camí. Llegiu l'escrit del periodista del periòdic El 9 Nou, Josep Comajoan al seu blog.
Ara fa aproximadament un any que alguns membres de la plataforma EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA, vam reunir-nos amb un delegat del conseller de Governació, senyor Puigcercós, concretament amb en Jaume Oliveres, per saber com estava el tema del reconeixement del Lluçanès com a comarca. Així, dit ràpidament, se'ns van treure del damunt amb un bon rotllo especial, copets a l'esquena i el compromís d'un full de ruta, passades les municipals -les coses es compliquen, deia en Jaume, davant de les eleccions. Pel que sembla, a vegades també passa després.-, on quedaria aclarit per on aniria el tema de l'organització territorial. Novament, com tots els polítics, del color que sigui, es comprometia a moure el tema Lluçanès si -ai, sempre el si condicional!- es tocava el tema comarques. I que no patíssim, que fos quina fos l'opció, ens mantindrien informats. Vam sortir convençuts que tot era mentida, que res de res, que tot paraules i quedar bé i prou. Recordo que els companys i companyes de la plataforma més vinculats a ERC, deien que havíem de tenir confiança, que ja veuríem... I tant, si veuríem, i veiem i veurem: res de res. Ni comarca, ni proposta, ni full de ruta, ni organitzacó territorial, ni llei electoral, ni manenir-nos informats..., i ara ni el conseller. El Puigcercós, que no va venir a reunió per altres afers d'última hora, segurament entre ells la mandra de parlar amb algú a qui has d'enredar i anar fent passar amb raons -ho entenc, la veritat-, ara plega i diu que fa balanç positiu de la feina feta. Potser sí. Ara bé, amb el tema Lluçanès, ERC ha demostrat ser igual que abans els de CiU. Només amb una diferència, però, als de CiU ja els coneixíem, a ells ens ha costat un important mal de ventre conèixer-los. Primer va ser la pallassada del Carretero, que com un Míster Marshall qualsevol, arribà a l'ajuntament de Prats de Lluçanès, braç enlaire, fent la "V" amb els dits i dient, a tota veu "Sóc el primer conseller de la Generalitat que diu públicament que el Lluçanès serà comarca". I sí, ho va dir, sembla que va encarregar uns mapes i el conte s'ha acabat. El que ha vingut després, ja ho sabem. ERC, amb tot això, ens ha ben fotut.
El passat dia 9 d'octubre, es reconstituí el Consorci del Lluçanès, segons els resultats de les eleccions municipals del 27 de maig d'enguany, amb els canvis que van portar i la nova majoria establerta a la comarca. Per situar-nos, el Consorci del Lluçanès és un organisme nascut fa uns sis anys, en un moment de forta reivindicació comarcal, després d'anys i panys de dubtes, tebiors i manca de compromisos polítics per part de tants polítcs locals lluçanesos. El Consorci va néixer amb un format a mig camí de la mancomunitat de serveis -amb una forta dosi de promoció turística- i el germà pobre d'un hipotètc Consell Comarcal. La plataforma El Lluçanès és comarca en reivindicà el simbolisme de ser la primera institució comarcal des de la derogació de la sotsvegueria del Lluçanès, amb el Decret de Nova Planta, però la quotidianitat ens l'ha convertit en una cosa de difícil definir. En aquest sentit, les responsabilitats polítiques que ha patit l'han condicionat extramadament i excessiva.
Avui es constitueixen els ajuntaments sorgits de les eleccions del passat 22 de maig. Avui, 13 equips assumiran les il·lusions, necessitats, esperances i responsabilitats corresponents a la porció de lluçanesos que els pertoqui. I ho faran per dur a terme la quotidianitat de la política local, però també la de la política comarcal. I és que el present i el futur de la nostra comarca, la comarca del Lluçanès, està a les seves mans.
Avui, 28-F, prop d'una vuitantena de localitats dels Països Catalans participaran en la consulta popular per la independència. D'aquestes, dues seran al Lluçanès, fent que ja n'hi hagi cinc que hagin organitzat aquesta iniciativa. Concretament, Sant Feliu Sasserra i Oristà/la Torre d'Oristà han preparat, amb unes campanyes prou intenses, el clima per fer possible la màxima participació. Potser, aquesta segona tongada de consultes tindrà un nivell de participació més irregular, potser hi ha hagut una campanya més local i menys general, i el clima polític està donant tombs per altres indrets. En qualsevol cas, el fet que una nova iniciativa popular hagi fet possible que la gent del territori s'hagi organitzat i hagi visualitzat la voluntat d'assumir el dret a decidir què vol fer, quan ho vol fer i com ho vol fer és el tema fonamental i, com ja deia abans del 13-D, l'important és la convocatòria, el resultat més important és precisament aquest.
I el Lluçanès, on és?
Aquest diumenge, prop de 170 municipis dels Països Catalans podran visualitzar la capacitat de desobediència, o sigui de protagonisme, que la societat, la gent, el poble pot tenir i exercir. Independentment del que digui l'estat, els partits i els poders i llurs interessos conjunturals, el poble pot exercir de subjecte de sobirania i pot desenvolupar les seves propostes.
Aquest dissabte, dia 24, el Correllengua arriba al Lluçanès. Concretament, enguany la comissió del Correllengua de la comarca ha organitzat els actes a la Torre d'Oristà, on hi haurà activitats per a tots els gustos i edats, amb bitlles -l'esport nacional del Lluçanès-, activitats infantils, teatre, música, sopar... 
El passat dia 9 d'octubre, es reconstituí el Consorci del Lluçanès, segons els resultats de les eleccions municipals del 27 de maig d'enguany, amb els canvis que van portar i la nova majoria establerta a la comarca.
