El color verd correspon al territori de Palestina i la seva evolució des del 1946 i el 2000. Qui vol fer desaparèixer qui?
Avui hi ha eleccions a Israel. Les enquestes, ens diuen, que està la cosa ajustada. Que tant poden guanyar els de dretes, el més de dretes o els encara més de dretes, i que potser encara hauran de pactar amb els ultradretans. Els laboristes -o sigui la dreta socialdemòcrata- no tenen massa a dir, es veu. La campanya electoral oficial sembla que ha ajustat una mica més les coses. Vaja, un bon model, sí senyor. El que també s'ha aclarit -per si algú en dubtava- és que l'autèntica campanya electoral la van fer fa unes setmanes, amb una durada aproximada de vint dies. Li van donar nom de guerra i van justificar-la amb l'anomenada legítima defensa. Resultat: 1.300 morts palestins. I un munt de vots per als més conservadors, aquells que diuen que són danys colaterals les matances premeditades. Un fet digne d'estudi, aquest d'Israel. I encara més el del cor de repetidors, com a mones d'imitació, que arreu del món -i a casa nostra, de Salses a Guardamar, en tenim un munt- beneeixen les barbaritats del que podria ser un model gairebé perfecte d'exemple de terror d'estat. O sigui que tot previst, premeditat i portat a la pràctca. En la més absoluta impunitat. Amb tots els mitjans al seu abast. Amb l'Obama callant perquè encara no li tocava. Amb Europa mirant cap a una altra banda. I amb l'exèrcit d'opinadors, noticiaires, intoxicadors, etcètera, desgranant lletres, síl·labes, mots, frases, paràgrafs, textos, com fotocopiats en les idees força, per justificar el paper de la falca d'Occident a les portes del seu Orient. Com que fan eleccions, són demòcrates. Com que fan eleccions, poden jugar a bàsquet les competicions europees. Com que fan eleccions, poden concentrar el volum d'armament que volen. Com que fan eleccions, poden pasar olímpicament del concert internacional. Com que fan eleccions, poden assassinar i fer desaparèixer les persones i la nació palestina. Com que algú els ha donat l'etiqueta de demòcrates, poden presentar-se a les eleccions els que assassinen impunement, ocupen impunement i menteixen impunement. I guanyi qui guanyi, encara que defensi públicament l'assassinat de palestins, podrà governar i parlar de drets. I podran seguir negant el dret de Palestina a existir, a votar qui vulgui, a viure a casa seva i a defensar-se, encara que sigui parlant. Així, doncs, avui més que mai, Boicot a Israel!!
Avui s'han proclamat les candidatures que es presenten a les eleccions de tres territoris d'Euskal Herria. Entre elles, D3M i Askatasuna, ambdues independentistes d'esquerres. Han passat el filtre legal, la qual cosa deu voler dir que les persones incloses són ciutadans amb els drets reconeguts i amb possibilitat d'exercir-los. Abans, D3M ha passat un filtre espectacular: han aconseguit que més de 47.000 persones anessin a signar per fer possible presentar-se a les eleccions. Una primera lliçó de democràcia per a qui necessitava poc més de 18.000 suports per ser-hi. Així, D3M ja duu dues victòries en la jugada democràtica. Possiblement, però, l'Estat, les policies, els jutges, els grans mitajns generalistes, els polítics espanyols i els bascos d'autonomia -una mica com deien abans, de pacotilla- estan treballant -bàsicament els budells- per fer impossible que es presentin a les eleccions. L'excusa, ridícula, que no condemnen la violència de la ETA. El motiu, tenir les mans lliures per fer de les institucions un negoci privat al servei de tot allò que no és poble, amb una cirereta o alguna altra concessió perquè no sigui dit. Ja ho va dir un alt representant de la vergonya peneuvera: sense l'esquerra abertzale als ajuntaments es governa tranquil i sense entrebancs. Més clar?
La seva por a la força social de l'esquerra abertzale és el que fa que es neguin a acceptar la presència institucional d'aquest projecte nacional per a Euskal Herria. Saben que el camí està traçat, i si no és avui, serà demà, i saben perfectament que el problema no són les armes. Per això no les volen fer callar. A Euskal Herria, com a Palestina, cal fer callar la voluntat del poble, perquè allò que fa por no és la violència o el dolor -ells són especialistes en aquests temes!-, és la raó i la decisió del poble basc d'assolir la seva llibertat. Quedem a barricada de les urnes per celebrar una nova victòria!?
Pel dret de la societat basca a fer fora els ocupants i a acabar amb l'arbitrarietat induïda de l'Estat espanyol, Democràcia 3 milions a les eleccions! Precisament perquè ells poden garantir el procés cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació, per això no els hi volen, els corruptes del PNV i els ocupants del PSOE-PP.
Avui, el nostre país s'ha mobilitzat de forma massiva per donar suport a la lluita per l'autodeterminació de Palestina i contra la ingerència, l'ocupació i la criminalitat israeliana. Desenes i desenes de milers de persones han fet cap a les diferents concentracions i manifestacions convocades arreu, però centralment ha Barcelona, on una gernació ha omplert el recorregut de la manifestació en una marxa històrica que ha posat de manifest l'ampli suport que la nostra societat dóna al poble palestí. Una gernació s'ha concentrat a la plaça Universitat, carrer Pelai, plaça Catalunya, carrer Fontanella i Via Laietana, fins a la plaça Sant Jaume de Barcelona fent un acte de sobirania i de solidaritat davant l'actitud criminal de l'estat sionista d'Israel i els interessos econòmics occidentals, coberts per la incapacitat i manca de voluntat de la "comunitat internacional" per encarar el problema des de la seva real dimensió. La manifestació ha servit també per fer arribar a Israel l'exigència d'aturar el foc i obrir un nou procés.
L'exèrcit d'ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat d'aquest nou acte de barbàrie ha causat mig miler de palestins morts, bona part d'ells població civil desarmada. Aquest últim bany de sang, tot i ser el més despietat, no és el primer, ni suposa un canvi de lògica en l'estratègia d'apartheid i colonització israeliana. És més, ve a culminar el llarg setge israelià a Gaza, que de moment, per una part, ha merescut diversos pronunciaments no vinculants per part de diversos organismes internacionals i, per altra part, s'ha de destacar que les decisions que sí són vinculants han estat sistemàticament ignorades per els diversos governs israelians. Fa mesos que el poble palestí de Gaza viu una situació completament insostenible, atrapat dins d'un veritable camp de concentració, privat de recursos, de queviures elementals, de cap possibilitat de desplaçar-se, encerclat per l'exèrcit israelià i amb les fronteres d'Egipte tancades.
Davant d'aquesta situació, no podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció alimenta la complicitat dels governs de la Unió Europea. En lloc de pressionar el govern d'Israel per les greus i sistemàtiques violacions de drets humans, crims de guerra i incompliment sistemàtic del dret internacional, el passat 9 de desembre els governs europeus van decidir enfortir les relacions comercials de la Unió Europea amb l'Estat d'Israel, sense condicionar aquest acord a la presa de mesures cap a una pau justa a la regió, que respecti els valors propis de la democràcia i dels drets humans. El govern d'Israel, encoratjat també per la manca de crítica nord-americana, ha entès el missatge d'aprovació i actua en conseqüència. Fins i tot a casa nostra, els departaments de Vicepresidència i d'Innovació,Universitats i Empresa, han posat el seu gra de sorra aquestes darreres setmanes protagonitzant visites a Israel amb l'objectiu "d'impulsar les relacions econòmiques amb Israel", obviant així els reiterats informes de l'ONU que equiparen el règim d'ocupació israelià amb l'apartheid sud-africà, i que reclamen a la comunitat internacional incrementar la pressió política i econòmica vers l'Estat d'Israel.
Les organitzacions sotasignades ens neguem a l'exercici deshonest i immoral d'equiparar les parts en conflicte perquè Israel és la força ocupant i Palestina el país ocupat i perquè la desproporció de víctimes és aclaparadora. Ens neguem a ser còmplices de l'ocupació i la massacre contra el poble palestí. És per això que fem una crida als nostres governants i a tota la societat civil perquè facin seu el compromís amb la cultura de la pau, expressat de manera àmplia i reiterada per la ciutadania del poble de Catalunya. En el moment present, aquest compromís passa per la ruptura immediata de tots els acords de cooperació i associació comercial amb l'Estat d'Israel, en tots els nivells -europeu, espanyol i cátala-, i per això reclamem:
-Que el govern de l'Estat Espanyol aturi el comerç d'armes amb l'Estat d'Israel. -Que la ciutadania de Catalunya no compri productes israelians. -Que el govern de la Generalitat suspengui el foment de les relacions comercials amb Israel impulsades pel departament de Vicepresidència i el d'Innovació, Universitats i Empresa.
Primers signataris: Plataforma Aturem la Guerra, Institut de Drets Humans de Catalunya, NOVA - Centre per a la Innovació Social, ACSUR Las Segovias, Servei Civil nternacional, CIEMEN, Associació Catalana per la Pau, Sodepau, Xarxa d'Enllaç amb Palestina i Comunitat Palestina de Catalunya.
A aquest manifest s'hi han adherit prop de 150 professors universitaris i 300 entitats
Aquest dissabte, Barcelona, València i Palma seran l'escenari de sengles mobilitzacions per denunciar la barbàrie sionista i exigir que s'aturi el silenci, la passivitat i la vergonya occidental a Gaza. Des de l'esquerra independentista cal fer un esforç important de presència en aquestes mobilitzacions perquè quedi clara la nostra postura de solidaritat amb la lluita del poble palestí per l'autodeterminació i el dret a viure i ser respectat a casa seva, i el nostre rebuig a qui vol situar el catalanisme en l'òrbita del sionisme. A més d'aquestes ciutats, diferents pobles i ciutats dels Països Catalans també viuran mobilitzacions en aquest sentit durant aquest cap de setmana:
BARCELONA: dissabte 10 de gener a les 17h manifestació a Pl. Universitat. VALÈNCIA : dissabte 10 de gener a les 18h concentració a la Pl de l'Ajuntament i manifestació el dissabte 17 a les 18h a Pl St. Agustí PALMA : dissabte 10 de gener manifestació 17h Pl. Espanya. Concentracions cada dia a la Pl Espanya. CASTELLÓ : Concentració divendres 9 a les 19h a Pl Maria Agustina CERVERA : 10 de gener 20:30h concentració Pl. Major i a les 23h concert per Gaza PREMIÀ DE MAR : concentració divendres 9 de gener a les 20h Pl Ajuntament TARRAGONA : dissabte 10 de gener, a les 17h concentració a l'estàtua dels despullats a la Rambla Nova OLOT : Divendres 9 de gener a les 20h a la Plaça Rector Ferrer (davant de Sant Esteve) LLEIDA : Cada dijous a les 19:30H a la Pl. de la Paeria. PREMIÀ DE MAR : Concentració a la Pl. de l'Ajuntament divendres 9 de gener a les 20h CALAFELL : dissabte 17 a les 18:30h acte a les dependències municipals Calafell Platja C/St. Pere BALAGUER : diumenge dia 11 a les 18h a la Pl. Mercadal ST. FELIU DE LLOBREGAT : divendres 9 de gener, 18.30h, Pl de la Vila AMPOSTA (MONTSIÀ) : dissabte 10 de gener a les 19h a la Plaça de l'Ajuntament ELX DE BAIX VINALOPÓ : dissabte 10 de gener, 12h Pl. i Baix FIGUERES : 10 de gener a les 19h Pl. de l'Ajuntament IGUALADA : Diumenge 11 de gener a les 19h, Pl. Ajuntament TORREDEMBARRA : Dissabte 10 de gener a les 18h a la Plaça del Castell UAB : divendres 9 a les 12:30h es fa la reunió per organitzar la concentració. La reunió és a l'Edifici d'Estudiants, segurament a l'aula 111 SUECA : 9 de gener 20h, Pl. de l'Ajuntament SABADELL : diumenge 11 de gener a les 19Ha la Pl. Sant Roc (Ajuntament) ST. LLORENÇ SAVALL : dissabte 10 de gener a les 17h a la Pl Major. HOSPITALET : divendres, 9 de gener a les 18h a la Pl. de l'Ajuntament. BADALONA : Divendres, 9 de gener, a les 20h, a la Pl. de la Vila L'ALCÚDIA : Dissabte, 10 de gener, a les 12 del migdia, plaça Tiant lo Blanc. XÀTIVA : Diumenge, 11 de gener, a les 7 de la vesprada, davant l'ajuntament.
Davant la manca de voluntat d'encarar seriosament la situació que es viu a Palestina, les iniciatives personals, d'associacions, de col·lectius de persones conscients i compromeses es va extenent arreu. Als Països Catalans, les mobilitzacions per condemnar la impunitat, el militarisme i la criminalitat del sionisme es van escampant arreu. Al món, els fets es van coneixent de mica en mica. Davant del cinisme i la pocavergonya imperant i la repugnant babositat dels catalanosionistes que, enmig de tanta destrucció, es dediquen a fer paràboles per justificar l'injustificable -com justificar un estat imperialista i colonitzador, que fa el mateix amb els palestins que Espanya i França amb els catalans? Millor dit, tal com van les coses, i de moment, els d'aquí encara no han decidit d'executar-nos. De moment estan prou entretinguts a Euskal Herria-, Hugo Chavez ha fet valer el seu lloc de governant, i en el món de l'esport es comencen a veure gestos importants. Ahir va ser a Turquia, on els aficionats de l'equip de bàsquet local, que s'enfrontava a un equip d'Israel, va increpar els israelians fins que van haver de marxar. Avui, el jugador malià del Sevilla, Kanouté, en celebrar un gol ha mostrat una samarreta en suport a Palestina. Un altre gest important, el dels músics i cantants de casa que han decidit participar en un intercanvi amb músics de Palestina. Segur que, enmig de tanta barbaritat, seguirem veient com es manifesta la sensibilitat majoritària contra el feixisme que aplica l'estat d'Israel.
Aquí podeu llegir un imprescindible article del filòsof Santiago Alba Rico, que publica el diari Gara
Els sionistes estan de festa. El seu exèrcit religiós està matant a tort i a dret a la franja de Gaza. L'excusa són els morters que llancen des de l'interior les milícies palestines que no accepten l'ocupació. La realitat, més de 500 morts en una setmana d'operacions militars criminals. Novament, l'excusa és fer maniobres per acabar amb el poder d'Hamàs a Gaza. I és que acusen Hamàs de fonamentalisme, i violència. Caram! Que només els volen per a ells aquests identificadors? Diuen que qualsevol govern abans que seguir amb aquest perill. I els EUA i la comunitat internacional hi estan d'acord, per això callen. O sigui, volen un govern que respongui als seus intereressos. Si no és així, matar-los!!!! El més curiós de tot plegat és que sembla que tot hagi començat fa una setmana. Quants anys porta Israel ocupant Palestina? Quantes guerres ha fet, provocat i desenvolupat? Quantes vegades ha actuat amb mètodes terroristes? Qùe passava abans que Hamàs guanyés les eleccions? Què passava després dels milions d'acords de pau? Israel i la corrompuda comunitat d'interessos i negocis internacional només persegueix la dominació, la imposició i l'entesa amb els seus o amb els corruptes, com el president de l'ANP. I ara, tot el cor catalanosionista justifica l'assassinat de 500 palestins més -no oblidem que només són 500 més en una inacabable llista de morts i assassinats palestins des de fa anys i anys- a base del papu Hamàs. Igual com ha fet amb qui hagi convingut en el passat. Vergonya els hauria de donar obrir la boca per deixar anar tanta fortor de podrit.
aleix |
Allà enllà |
dilluns, 29 de desembre de 2008 | 21:51h
Cal que la Generalitat de Catalunya, des dels departaments d'ERC, deixi de cooperar amb l'estat sionista. Cal ampliar la campanya de boicot a Israel. Cal mobilitzar-se per Gaza i tota Palestina. Prou silenci còmplice, prou justificar l'injustificable.
Concentracions per demanar la fi del
bloqueig, les massacres i els càstigs col·lectius intolerables que
pateix el poble palestí i per demanar al govern de la
Generalitat que trenqui els acords comercials amb Isarel que s'estan
promovent des dels departaments de Vicepresidència, i d'Innovació,
Universitats i Empresa.
BARCELONA: dilluns 29 de desembre a les 19h davant la Cambra de comerç Espanya-Israel (Travessera de Gràcia, 21).
TERRASSA: dissabte 3 de gener a les 19h al Raval de Montserrat (davant l'Ajuntament).
GIRONA: dimarts 30 de desembre a les 20 h a la Plaça del Vi
LLEIDA: dilluns 29 de desembre a les 20 h a la Plaça de la Paeria
VALÈNCIA: dimarts, 30 de desembre a les 19 h Plaça de la Mare de Déu
aleix |
Allà enllà |
dilluns, 29 de desembre de 2008 | 11:21h
Davant l'atac genocida produït pel govern sionista i feixista israelià, contra la població civil i treballadora (incloses desenes i desenes de dones i infants), dels quals ja han mort prop de 300 persones i més de 1.000 ferits de gravetat, atacs contra població civil que no tenen comparació des de la guerra dels 6 dies, en la qual l'estat sionista i feixista d'Israel, amb el vist-i-plau dels imperialistes nord-americans i britànics, va acabar d'enllestir l'ocupació militar dels territoris palestins sota control palestí.
aleix |
Allà enllà |
dissabte, 27 de desembre de 2008 | 14:12h
Poques paraules calen. Només és un pas més en aquest joc democràtic que practica l'estat sionista d'Israel. I encara hi ha qui els justifica. I encara hi ha qui els vol d'aliats. I encara hi ha qui accepta la gran mentida, la gran vergonya, i qui la justifica. Quants palestins més han de marxar, viure sense conèixer la seva legítima terra o morir sense més esperança que deixar de ser qui són? Israel ens ha regalat, des de la seva terra santa, la millor nadala, la millor imatge, el millor pessebre. Avui, 27 de desembre, nou dia -i en van...- dels innocents.
El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.
El teu nom un bell estel a l’Orient.
El teu nom esperança. el teu nom una espina,
el teu nom mirall precís que ens reflecteix.
Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,
el teu nom Palestina.
Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres
com si així et desarrelessin el demà.
Els teus fills els soterren quan encara somriuen
esperant que així el teu ventre es torni un erm.
Naixeran oliveres de destí mil·lenari
perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,
el teu nom Palestina.
Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme
colpejats pels qui escarneixen llur passat.
Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure
si s’allunya la venjança del teu cor.
Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,
el teu nom Palestina.
aleix |
Allà enllà |
divendres, 26 de desembre de 2008 | 12:43h
Aquests dies s'ha parlat -molt menys del que és habitual, fins i tot en mitjans suposadament més independents- del fet sense precedents que una part ben significativa del món de l'esport basc s'ha plantat i s'ha negat a acceptar la rebaixa dels mínims que consideren bàsics per a un partit de futbol amistós en dates nadalenques. Amb aquest gest, per a alguns tan maximalista, l'esport basc ha volgut deixar clar que si parlem de seleccions esportives nacionals ho hem de fer seriosament i, en segon lloc, que la política la fem tots. I això és quelcom ben poc de moda en els nostres temps. A casa nostra, la reivindicació de les seleccions nacionals és una mena de barreja de sentimentalisme, oportunisme i renúncia -paral·lel absolutament a la dinàmica política imposada des dels despatxos de les institucions, partits, sindicats i associacions cíviques- que fa que cada cop sigui més difícil de justificar un partit com el que es jugarà el proper dia dels innocents al camp del Barça. Però aquest és un tema a part i del qual ja en parlarem. I és que el fet que han protagonitzat els esportistes bascos, i que tindrà continuïtat demà, dissabte 27, amb una manifestació a Bilbo per l'oficialitat de l'esport basc, va molt més enllà de l'anècdota d'un nom o d'un partit de futbol i aquí és on rau la gran importància del fet i el gran silenci produït, perquè aquest gest té una importantíssima càrrega simbòlica, política i de futur en pau.
aleix |
Allà enllà |
dimecres, 26 de novembre de 2008 | 00:04h
EN DEFENSA DE LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL
[Presentació del manifest i la iniciativa contra la criminalització de la desobediència civil en el marc del sumari 18/98]
Barcelona, 28 de novembre de 2008, a 1/4 de 8 del vespre Intervindran: Pepe Beunza, August Gil Matamala, Sabino Ormazabal i Gemma Ubasart Presenta i modera: Gabriela Serra Obertura de l’acte: Ricard Martinez
Clausura: Feliu Ventura (cantautor, Xàtiva)
Saló de Plens · Ajuntament de Barcelona · Districte de Gràcia Plaça Rius i Taulet, 2 · Vila de Gràcia | Metro Fontana/Diagonal
aleix |
Allà enllà |
dimecres, 19 de novembre de 2008 | 14:04h
Contra l'estat d'excepció a Euskal Herria, lluita i resistència
D'aquí uns dies rememorem els assassinats, el 1984 d'en Santi Brouard, dirigent de l'esquerra abertzale, i d'en Josu Muguruza el 1989, diputat electe de l'esquerra independentista basca al Congrés de Diputats espanyol. Ambdós militants foren assassinats pels aparells policíacs de l'estat espanyol, en uns moments claus de la farsa de la transacció espanyola iniciada el 1978.
Trenta anys després, continuem constatant el frau que es va cometre amb l'invent de l'estat de les autonomies, per a frenar les ànsies de llibertat dels pobles basc i català. De res han servit tots els intents polítics, per a poder fer possible una sortida negociada al conflicte polític i armat que viu el Poble Basc.
Novament, com fa trenta anys totes les expressions polítiques organitzades de l'esquerra independentista, es troben il·legalitzades. Estem assistint de manera sistemàtica a la conculcació dels mínims drets democràtics fonamentals per a un sector important de la població basca que representa de manera constant i continuada a un 15% del seu poble.
El dret de manifestació, d'associació i d'expressió, són prohibits de manera constant.
La judicialització de la política basca junt a la criminalització de l'independentisme en el seu vessant civil, ha fet que aquest sector de la població hagi estat esborrat del mapa electoral.
La persecució política, judicial i militar contra aquest sector de la població ha portat a omplir les presons franceses i espanyoles amb més de 750 presoners polítics bascos, xifra que no es donava des de la dictadura feixista iniciada el 1936.
Les il·legalitzacions, els judicis contra el moviment proamnistia, els tancaments de diaris, l'aplicació de facto de la cadena perpètua, etc, són les mesures utilitzades per a substituir els GAL, i intentar frenar el moviment d'alliberament nacional basc.
Han passat governs de tot pelatge. Tots s'han implicat de manera escandalosa en la voluntat de massacrar la lluita del poble basc pel dret a l'autodeterminació, mitjançant la guerra bruta, la tortura, la dispersió...
I tots ells han assistit impassibles a la capacitat de resistència, de renovació i de lluita d'aquest important referent del poble basc.
Des de casa nostra és el nostre deure intentar socialitzar la situació que estan patint en aquests moments amb la veu dels seus protagonistes, i alhora implicar-nos en la resolució del conflicte per solidaritat internacionalista i pel nostre propi interès en el nostre procés d'alliberament nacional.
Per tot això us convidem a assistir a l'acte de Solidaritat amb EUSKAL HERRIA que es farà el proper dijous, 20 de novembre a les 19:30h al CAT de Gràcia (Travessia St. Antoni, 6-8, Metro Fontana L-3, Busos:22, 24 i 28)
En què intervindran:
Miren Legorburu, regidora de l'esquerra abertzale d'Hondarribi,
aleix |
Allà enllà |
dijous, 13 de novembre de 2008 | 20:28h
Els futbolistes bascos no jugaran amb la selecció si no s'anomena Euskal Herria
La federació de futbol s'ha fet enrere i l'ha tornada a anomenar Euskadi
Els futbolistes bascos han
anunciat que no jugarien amb la selecció d'Euskadi el partit del mes
que ve contra l'Iran. El motiu? La federació basca de futbol
ha decidit que enguany la selecció fos d'Euskadi i no de tot el País
Basc i que, per tant, ja no s'anomeni Euskal Herria. El manifest en què
han anunciat aquesta decisió, l'han signat 165 futbolistes, entre els
quals gairebé tota la plantilla de l'Athletic de Bilbao i dotze
jugadors de la Reial Societat.
Aquesta és la notícia que publica ara mateix Vilaweb. I jo que em pregunto, tots aquests senyors, de primera i segona divisió estatal de futbol, són de la ETA? Caram! O aquests de la ETA són molts o alguna cosa no quadra en les notícies, les informacions i les actituds polítiques, allà i aquí.
Primer que tot. Us imagineu els jugadors dels nostres clubs -Vila-real, Levante, Espanyol, Mallorca, Hèrcules, Girona, Benidorm, Elx, Nàstic, Barça o València- plantant-se en una cosa així?
En segon lloc. Us imagineu que algú defensi el nom de tot el país, els Països Catalans, en un afer com aquest?
En tercer lloc. Si un sector tan privilegiat com aquest defensa el dret de la seva nació, completa, a jugar partits de futbol com a tal, deu ser que la societat basca és més àmplia que allò que ens venen els governs, estatals i autonòmics, els mitjans de comunicació, d'on siguin, i els polítics, ja siguin regionalistes, autonomistes, localistes o espanyols directament. Fins i tot, a casa nostra, certs sectors de l'anomenada esquerra independentista ja es van regionalitzant per "realisme"!!!
En quart lloc. Això demostra que totes aquestes "collonades" d'esperar que no hi hagi violència des d'una banda per poder parlar de les coses són simples maniobres de distracció, i que el PNV vol la sobirania, també. Allò que no es vol és que parli la societat basca. I punt!!! I si no, per què no ens expliquen el motiu real d'aixecar-se de la taula de negociació per part de l'Estat espanyol en el darrer procés i tota aquesta bogeria de repressió sistemàtica i d'il·legalitzacions i censura i el silenci còmplice de totohom qui sosté l'estat?
En cinquè lloc. On és el procés cap a unes seleccions nacionals a casa nostra? Enlloc. Per què només es mouen iniciatives regionalistes i acabarem jugant el trofeu o el torneig de les nacions, una cosa que no interessa ningú i que, curiosament, fa temps va començar a vendre ERC. Quin agosarament, oi?
En sisè lloc. Pels volts de Nadal ens demanaran que anem a veure partits de Catalunya, Balears o la Comunitat Valenciana, oi?
Pel dret de la societat basca a fer fora els ocupants i a acabar amb l'arbitrarietat induïda de l'Estat espanyol, Democràcia 3 milions a les eleccions!
Avui, el nostre país s'ha mobilitzat de forma massiva per donar suport a la lluita per l'autodeterminació de Palestina i contra la ingerència, l'ocupació i la criminalitat israeliana. Desenes i desenes de milers de persones han fet cap a les diferents concentracions i manifestacions convocades arreu, però centralment ha Barcelona, on una gernació ha omplert el recorregut de la manifestació en una marxa històrica que ha posat de manifest l'ampli suport que la nostra societat dóna al poble palestí.
Cal que la Generalitat de Catalunya, des dels departaments d'ERC, deixi de cooperar amb l'estat sionista. Cal ampliar la campanya de boicot a Israel. Cal mobilitzar-se per Gaza i tota Palestina. Prou silenci còmplice, prou justificar l'injustificable.
Contra l'estat d'excepció a Euskal Herria, lluita i resistència
