L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

26 de setembre de 2015
0 comentaris

Per la independència dels Països Catalans, perquè vull!

Com deia algú per això de les xarxes, ja fa temps, molt temps, potser massa temps, que ho tenim reflexionat. Votem d’una vegada i seguim, que tenim molta feina. I així, arribarem a demà, 27S, dia del Gudari Eguna, quan els franquistes van assassinar cinc militants de la justícia i la llibertat, també de la independència dels pobles.

Va ser quan les coses havien de canviar, i el règim feia mans i mànigues per mostrar-se fort i preparar-se per tenir bones cartes per al “canvi”. Allò que en van dir la transició espanyola, o sigui, el pacte miserable entre els feixistes i els que es penjaven l’etiqueta de “demòcrates”. Entre aquests, convergents, psuqueros, sociates i del PNB. Us sonen? Encara viuen, els uns i els altres. I encara manen i ens maneguen.

Canvis que van comportar autonomies, prohibició de federar-les, negació del dret a l’autodeterminació i model únic de mercat i d’aliances internacionals. I CDC ho firmava.

Canvis que entronitzaven la monarquia dels Borbons i el paper de l’exèrcit espanyol.

I aquí estem, amb els Decrets de Nova Planta encara vigents – al Lluçanès en sabem alguna cosa, oi alcaldes de Sant Agustí i Sant Boi “denoséquè”?- i amb els Països Catalans fent nosa i amb les desigualtats més agudes que mai gràcies al mercat emparat per la Constitució vigent.

I en totes aquestes festes, els de CDC, amb els seus amics “democràtics” hereus del seu compromís amb el PSUC -que ara torna, us n’havíeu adonat?- sempre de protagonistes.

En front de tot això, sempre hi ha hagut una mateixa opció, l’Esquerra Independentista. Sempre, amb més organització o menys, amb més força o menys, amb més trellat o menys i amb més perspectiva o menys, però sempre la mateixa opció. La que avui es canalitza a través de la/les CUP. Única garantia que encara es mouen i es mouran coses fins a arribar a la independència dels Països Catalans, aquells que, després d’una intensa i potent campanya, avui, 26 de setembre, s’han dibuixat a Xàtiva, Perpinyà, Fraga o Palma (#ésPalma).

La gent que dia a dia construeix, enxarxa i obre les portes dels més de 140 casals i ateneus; la gent que va dir no a la Constitució espanyola; els qui van encarar les detencions del 92; els qui avui afirmem, amb la ràbia i la força, que la mort de Guillem -que no l’oblidem ni la perdonem- ja l’hem guanyada; les 400 que intenten fer viable mantenir la lluita i fer murs populars als ajuntaments; les qui han/hem pres la humil decisió de no retrocedir… perquè ni tenim por ni volem perdre l’únic que realment tenim, que és la vida. Aquesta gent és l’única opció que allò que passi demà servirà per arribar al port de veritat.

No ens deixem enganyar, PP, PSOE, Ciutadanos… fan la seva feina, colonial, imperial, jacobina. A qui cal combatre, de veres, és als llops amb pell d’ovella. Als qui sempre han pactat contra el poble per mantenir els seus interessos. Els qui esperen -o preparen- l’oferta de l’Estat, el seu, que que sempre han apuntalat, al que sempre han fet costat i al que han ajudat a mantenir les estructures. CDC i aliats són els únics que encara han de demostrar el seu compromís. Fins ara, només l’han demostrat, malgrat la xerrameca, amb Espanya i la UE, l’OTAN i el FMI, i les multinacionals i els bancs.

No us refieu dels botiflers. Demà, a les urnes, l’única possible garantia de present i de futur, és la CUP. I dilluns, l’Esquerra Independentista.

Com diu l’Ovidi, ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!