L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Ja ho deia el projecte de constitució catalunyesa de l’Havana que la comarca del Lluçanès havia de ser un dels territoris a incloure en aquella proposta de marc legal.
I ja es nota en el primer mapa comercialitzat dels Països Catalans editat per Joan Ballester.
I… tantes referències històriques acumulades que ho vindiquen.
Sí, però sempre ens hem quedat a les capses! I per què? Per aquesta maleïda por a fer un pas més i disposar-nos a ser conscients del que tenim i d’on som i de com ens calen eines per caminar i viure amb tranquil·litat.
Aquest 26 de juliol del 2015 ha de ser un dia històric, però no per seguir parlant del passat, del que podíem haver fet i de com van anar les coses. No. Serà un dia històric perquè el Lluçanès, o sigui la seva gent –que ja n’hi ha prou de fer veure que els territoris són ànimes sense cares i sentiments i necessitats, les de les persones-, prendrà la humil decisió de no retrocedir i de disposar-se a decidir, a analitzar, a proposar, a organitzar-se…, en resum a planificar el seu dia a dia. Que d’això es tracta.
És el moment de dir als polítics temporals, professionals o no, i als polítics eterns, sempre professionals, que acceptem que ens representin i que els deixem que signin i es pengin la medalla de la nova comarca, però que això ho volem la majoria perquè volem assegurar que les nostres coses les decidirem segons les nostres necessitats.
I això no és un plantejament utòpic, ratllant l’impossible. El Lluçanès té totes les característiques necessàries per poder estructurar formes de parrticipació, d’organització i de presa de decisions que recullin la sensibilitat de la seva gent. És prou extens i alhora prou reduït com per poder valorar i planificar conjuntament des de cada poble i des de tota la comarca tots els temes que l’afecten.
Una força que ha de permetre que les decisions es prenguin aquí i es traslladin directament on calguiu, sense intermediaris. Podem valorar si els plataners de la carretera volem que segueixin ombrejant el territori i singularitzant-lo; podem planificar si hem de créixer urbanísticament o en l’àmbit agrícola; si necessitem indústria contaminant o respectuosa amb l’entorn i les persones; si la nostra cultura és tan important com la de les comarques veïnes; si els pobles que viuen als límits seguiran sent el darrer de la cua de grans comarques altament centralitzades o seran part d’una realitat propera i col·laborativa; si ens plantegem un model de creixement basat en la línia d’aparador de compra per a passavolants o en una realitat d’intercanvi que ens garanteixi l’estabilitat de la nostra gent i que les grans infraestructures deixin de ser camins de sortida; si…
Tot. El repte és avaluar, proposar, planificar, executar, negociar, aprendre de totes les experiències d’arreu i de les nostres realitats i disposar de les eines per fer possible que el Lluçanès es dibuixi i s’identifiqui a si mateix.
S’ha acabat la por, s’ha acabat el dubte. És el moment de fer-ho possible. En cap cas anirem enrere. Hem de deixar de ser la motxilla d’Osona o els serrells del Bages i el Berguedà.
Diumenge deixarem clar que ja ens hem fet grans i que el futur ens el volem escriure nosaltres, directament. I així ho farem. 14 anys de lluita gairebé constant, són la garantia per fer-ho realitat.
Visca la comarca del Lluçanès! (o sigui, la seva gent!)
(Article publicat a La Rella)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Us desitjo el millor! que sí., que el Lluçanès esdevingui comarca.
Jo crec que el Berguedà, el Solsonès i probablement el Lluçanès haurien de configurar una vegueria del Pre-Pirineu. Temps al temps.
De momento us desitjo el millor!
Salvador Molins Escudé des de Berga.