L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

28 de juny de 2014
2 comentaris

El factor nacional

El debat de la batalla electoral per Barcelona -com deia algú: un any abans i aquest és el nostre objectiu principal?- es presenta animat. Possiblement, l’emergència de noves o menys velles forces polítiques serà una constant d’ara en endavant -ja era hora!-. I no per ser noves, sinó per deixar les servituds dels postfranquisme.
En aquest sentit, la CUP ha estat una de les primeres proves de tot això, juntament amb coses com Ciutadanos. I ara vindran Procés Constituent, Podem, Guanyem Barcelona… Òbviament, la societat canvia al pas del temps i tot hi ha de tenir alguna cosa a veure.
A més, a Catalunya es viu l’anomenat “procés”, una aposta per un nou estatus en relació a l’Estat espanyol i als ens capitalistes mundials, com la UE, EUA…
Per tant, els miviments seran inevitables, i els partits més arrocinats -PP, PSOE, CiU…- patiran. ICV, ERC, Compromís… tindran noves perspectives.

(Continua)

Igualment, Espanya, arraconada per la seva magnitud de difícil adaptar, es veu abocada, forçada a reubicar-se i a fer un cert replantejament: que si reis, que si renovació generacional en alguns partits, emergència de noves propostes…
Un munt de circumstàncies que ens acosten a una nova etapa política.
Però hi ha un fet que sembla que no acabem d’encarar: el factor nacional. I quan parlo de factor nacional, no parlo de comunitats autònomes “independentistes” o de rebregaments regionals o de sentiments patriòtics. Factor nacional és aquell element de l’anàlisi que planteja un filtre més, essencial, bàsic, a l’hora de proposar, discutir i establir terrenys de joc. Al costat, ni per sota ni per sobre, al mateix nivell, que l’econòmic, el social, el mediàtic. Però que a més d’estar al nivell, els travessa de cap a cap. La finestra amb què es veu el món a Alacant no és la mateixa que a Iruña. El factor nacional és una nota de tall. I ho és per al “procés” i per a la convergència de la “nova política”. En un cas i en l’altre, i per motius diferents, hom fa ènfasi en el dret ciutadà. En un cas es branda el penó de la independència regional i en l’altre el del dret a una nova forma de participació. En cap dels dos, la nota de tall és l’alliberament nacional dels Països Catalans. I aquí hi ha la clau, l’efecte transformador, transgressor, rupturista.
Per tant, en la negociació de tot, cal que damunt la taula hi hagi l’alternativa nacional i popular per a la construcció dels Països Catalans.
Quan gent votant de la CUP i de l’EI veu que la proposta de Guanyem, del PC o de Podem és una forma de fer més ampli l’espai de la Unitat Popular s’oblida del marc. En el marc espanyol -la comunitat autònoma-, la referència nacional es pot obviar, en el marc català -els Països Catalans-, la llavor de la ruptura té totes les condicions per arrelar.
Avui, com ahir i com demà, l’Esquerra Independentista, oberta, generosa, organitzada i constructiva és l’element clau de transformació. L’Estat espanyol, i el francès igual, no són un terreny de joc alliberador, ni en antic ni en democratitzador. La nota de tall és el reconeixement dels Països Catalans com a subjecte de sobirania i l’exercici del seu dret a l’autodeterminació. Cal no caure en la trampa: unitat d’acció social i transformadora d’obediència als Països Catalans. I llavors, Guanyem Barcelona, València, Perpinyà, Ciutadella, Fraga…, els Països Catalans!

PS: Que no la caguem un altre cop, ara amb una transició espanyola progre.

  1. Com que ja vam viure una transició molt “apanyadeta”, totes aquestes maniobres que s’estan fent en aquests moments, crec que ens les hem de mirar bé. Entre els uns i els altres, que no ens tornin a aigualir el vi.
    Salut! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!