albinyana |
divendres, 4 de novembre de 2011 | 13:56h
Divendres passat vam fer la primera presentació del calendari de l'IEVA a Atzeneta d'Albaida. Ho vam fer allà perquè en aquell poble hi va haver una batalla durant la Guerra del Francés, que és el tema històric del calendari de 2012. L'altre tema, el festiu, és el dedicat al foc en les festes.
El foc... i va i tant divendres passat com hui, que el presentem a l'Olleria (Casa Santonja, 19.30 h), el protagonisme se l'enduu l'aigua. Toca! Que trone i no pedregue.
albinyana |
divendres, 4 de novembre de 2011 | 00:40h
Definitivament la mort es va apoderar de l'ordinador. Van ser en va els esforços, i el coma era tan irreversible que ha estat més que aconsellable aplicar-li una eutanàsia activa i compassiva. Queda, encara, el tràmit relativament urgent de la donació d'òrgans al nou habitant tecnològic de casa, aquest mateix amb què ara escric mentre l'acabe de configurar.
albinyana |
dijous, 3 de novembre de 2011 | 00:23h
La primera visita que va fer el Màrius Serra per aquestes terres va servir per posar-nos en la pista de l'Oriol Izquierdo, actual director de la Institució de les Lletres Catalanes i ontinyentí de Barcelona producte de l'any deu.
Aquesta segona visita del verbívor major dels regnes i principats ha coincidit amb una segona tanda de contactes amb l'Oriol, qui tornarà a la terra d'origen de la seua família el 26 de novembre, on participarà en una jornada en què l'IEVA debatrà la situació actual de les edicions de llibres.
albinyana |
dilluns, 31 d'octubre de 2011 | 00:19h
Fa sis anys? En fa vuit? Ara no ho sabria dir. Però fa dies que em torna a perseguir, com en aquell moment, la presència sonora d'un personatge pel que tinc ben poca predilecció artística.
Luís Miguel és un cantant americà embafós, de cançons pastoses al meu entendre, que en un moment passat se m'apareixia ara i adés en la ràdio, en les teles quan anava d'expedicions, fins i tot en alguna conversa de viatge curt. Allò es va acabar, per sort, però ara... Fa algunes setmanes que en la freqüència radiofònica per on sintonitzem Catalunya Ràdio a la Vall d'Albaida s'infiltra una emissora que la interfereix, sobretot a l'Olleria. Pel poc que s'arriba a escoltar (poc perquè només fa que interferir i ni una ni l'altra no s'escolten bé), sembla una ràdio de divulgacó catequista de la fe cristiana.
Els cas és que els últims dies, entre interferències, m'han tornat a aparéixer les cançons del Luís Miguel dels botons*. És algun senyal això, o només el mal gust dels programadors de l'emissora traïdora?
Potser hi ha una certa circularitat en el temps, i hi ha coses que tornen; o potser és certa la famosa sentència: no som quasi res, i 'lo' poc que som, mal sigut.
*Dels botons: una expressió casolana per suavitzar l'original 'dels collons'.
albinyana |
diumenge, 30 d'octubre de 2011 | 18:29h
Quan ho he vist en paper ja m'ha impressionat. Després, en pantalla, la cosa no és menor: ni molt menys.
El diari Levante entrevista l'últim president de la Diputació de València durant el franquisme, Ignacio Carrau, i l'home diu coses com que 'el régimen de Franco fue muy fructífero para Valencia' o que 'siempre seré fiel a la idea de fidelidad a Franco porque estableció una situación de libertad para expresar sentimientos religiosos y actividad de apostolado'.
Unes declaracions com aquestes, d'apologia de la violència franquista, s'haurien de tindre en compte en algun jutjat. Però segurament això no passarà, perquè la democràcia parida per la transició no sol considerar condemnable la violència unionista, si és que arriba a cosiderar violència la repressió franquista
albinyana |
diumenge, 30 d'octubre de 2011 | 13:34h
No hi va haver submarinisme literal, però d'aigua en vam tindre bona cosa. Tot i les alertes meteorològiques que avisaven de pluges considerables i la pròpia realitat plujosa, Cocentaina era plena de cotxes. Això no va impedir que aconseguírem aparcar i concertar la trobada al bar Marvi (si no en recorde malament el nom), situat a l'avinguda del País Valencià, cantó amb la fira mateix.
Allà, una molt bona estona de conversa allargada per la improvisació que no podia acabar de cap altra manera: sabeu que l'hotel de cocentaina es diu Odon? I que això al revés és Nodo? No sé si ningú més se n'havia adonat fins ara, però el Màrius ho va veure de seguida, no sense espant, ens digué mentre ens acomiadàvem sota la pluja.
albinyana |
diumenge, 23 d'octubre de 2011 | 18:20h
Ahir, davant la portella del Gran Teatre de Xàtiva, després del primer concert de presentació de 'La barraca', el disc de Botifarra i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, saltà la notícia. Xarràvem amb Paco Muñoz, i entre anècdotes i acudits va deixar caure, com qui no vol la cosa, la data definitiva: divendres 27 d'abril de 2012 a Almussafes. Apunteu-ho a l'agenda: Paco Muñoz fa el concert de comiat defnitiu dels escenaris. El mestre Josep-Vicent Frechina en va ser testimoni i ho pot confirmar.
A banda d'això, Paco Muñoz és actualitat per una cosa que no hauria de ser-ho: va apréixer a Canal 9. Van parlar d'un concert seu i van emetre una entrevisteta. En saber-ho, primer vaig pensar si era un altre senyal que el món s'acaba, però es veu que no; és que el que pot començar a acabar-se és el NO-DO, almenys tan exagerat com el coneixem...
albinyana |
divendres, 21 d'octubre de 2011 | 00:29h
D'ací un any, algú preguntarà què féiem quan ETA va dir que tancava la paradeta. Jo podré dir (perquè si se m'oblida vindré a mirar-ho) que preparava una cosa per a VilaWeb Ontinyent, i que una piulada del Twitter em va avisar. També podré dir que estava preveient l'assistència al(s) concert(s) de dissabte a Xàtiva, a la presentació del CD 'La barraca' que fan el Botifarra i els Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Cosa de vore i d'escoltar! I encara una tercera cosa: va ser el dia que finalment vaig diagnosticar coma irreversible al meu ordinador. Qualsevol dia li cantarem les absoltes.
albinyana |
dimarts, 18 d'octubre de 2011 | 20:37h
Diumenge va ser un dia eminentment familiar. Fa anys que a l'Olleria se celebra una Setmana dels Majors que acaba amb un dinar dedicat als jubilats de la població. No sé des de quan, el dinar s'aprofita per a fer una mena d'homenatge a les persones que durant l'any celebren el 85é aniversari. Entre aquestes persones enguany es trobava mon pare, de manera que ens vam mudar i vam acudir tota casa al dinar. He de reconéixer que no només no havia estat mai en el saló on vam dinar vora 600 persones: és que ni sabia que existia. Com a penitència em vaig beure un pitxer de sangria que no passava de ser 'aigua-xirli', que ni feia gust ni animava l'esperit, però almenys era fresqueta. L'apartat gastronòmic me'l botaré perquè no mereix cap esforç narratiu. Va superar el tràmit i poca cosa més. Ara bé, l'apartat 'detallets' era, segurament de manera inconscient, tota una declaració de principis. No sé si és habitual que en aquests dinars es donen 'detallets' als comensals com en els àpats nupcials. El cas és que en aquest dinar ho van fer, com si els regidors de l'Ajuntament foren els padrins d'un casament de fa... som al segle XXI? Dos coses em van sobtar, perquè en la meua ignorància pensava que ja no passaven. Si primer, alcalde i regidors van anar per les taules repartint un molt interessant joc de dòmino de tradicions ollerianes, ho van fer només als homes. Per a les dones reservaven uns bombons. Eixa era la primera cosa, una diferenciació que jo hauria jurat superada. La segona no és de menor importància: els bombons els repartien la regidora i les dones de l'alcalde i dels regidors. Què hi pintaven aquestes bones cònjuges? Jo creia que els electes i representants són els regidors i les regidores, no les persones amb qui fan vida marital. En fi, que potser és que el món s'acabarà anant arrere i estem arribant al blanc i negre.
albinyana |
dissabte, 15 d'octubre de 2011 | 13:57h
Enguany, molt probablement, em saltaré una autoprohibició: la d'anar a Cocentaina per la Fira de Tots Sants. No és que no siga més que recomanable de visitar aquella vila durant la fira, passa que com que ho fa tantíssima gent, se'm fa personalment molt costera amunt.
Hi aniré a fer submarinisme, i m'imagine la cara d'estranyesa que feu ara mateix. Que com és això? Molt senzill: és el segon any que hi fan una Fira del Llibre i he quedat amb el Màrius Serra que ens hi trobarem. No sé en quin bar, però hi farem submarinisme.
albinyana |
divendres, 14 d'octubre de 2011 | 01:07h
Ho escoltava a la ràdio aquest migdia: Sanitat tancarà 262 llits d'hospital per a optimitzar recursos. Està ben pensat. No diguem 'retallar', que està molt mal vist i n'hem d'acusar els altres. De moment 'optimitzem'. Queda molt millor dit així, i en passar les eleccions ja abandonarem la literatura.
Després d'una brevíssima milloria, l'ordinador va tornar a entrar en coma. Diuen que se salvarà, molt possiblement. Però de moment és de nou a la UVI. Com en la primera ocasió, un vell PC em servia per anar fent. M'hi vaig configurar el correu electrònic i almenys podia eixir del pas amb les coses més urgents.
Fins anit. A alguna hora inconcreta i avançada l'adsl va desaparéixer del router. Tots els intents de restablir la connexió foren debades. I encara anem així. Una wifi amiga em permet d'arribar a internet, però com que l'ordinador suplent no en té, de wifi, s'ha quedat fora de joc. Sort que tenia a mà allò que en diuen un netbook (crec), amb el qual aquesta vesprada he aconseguit fer un parell de coses. Només un parell, perquè sense saber per quin motiu, ara es nega a connectar-se. En aquests moments, escric des d'un iPad, sense descartar que demà haja d'enviar algun colom missatger.
El disseny del CD és obra de Jordi Albinyana i de Joan E. Garcia
Ara cante per marcianes
perquè m'ho demana el cos, diu l'oracle que sóc cabra, pegue més voltes que un gos.
.../...
Doncs això mateix. 'X marcianes' és el nom del CD que Miquel Gil acaba d'acabar de publicar i que tinc entre mans i entre orelles.
'De marcians, marcianaes', comentàvem entre correus amunt i avall.
Per a mi no és un disc qualsevol. Hi ha l'espavilada Cileta que vam immortalitzar l'estiu passat en un vídeo maratonià. Però sobretot perquè Miquel hi esgarra un breu fragment d'un text meu de l'encara nonata Roba Estesa, com una excusa o inspiració d'En acabant'.
D'ací a poc començarà a circular, primer pels mecenes, i a foc seguit de mà en mà, com la Rosa de paper d'Estellés, la segona cançó del disc.
albinyana |
dissabte, 8 d'octubre de 2011 | 13:44h
El vaig veure anit, el documental. El van fer al Canal 33, però jo el vaig haver de mirar per internet: coses de la democràcia valenciana. He de dir que em va agradar, i que em va doldre alamon no haver pogut anar dijous a l'estrena que en van fer dijous a València. M'he compromés que aniré a Alacant quan el passen allà.
M'ha semblat un molt bon treball, encara que en algun momentet em feia la sensació que es continuava donant la imatge d'absència social de la llengua. Potser exagere, o potser és que tinc la sort de viure en una de les reserves indígenes. Tret d'això, hauria aplaudit al final. Però quedava rdícul.
Divendres passat vam fer la primera presentació del calendari de l'IEVA a Atzeneta d'Albaida. Ho vam fer allà perquè en aquell poble hi va haver una batalla durant la Guerra del Francés, que és el tema històric del calendari de 2012. L'altre tema, el festiu, és el dedicat al foc en les festes.
El disseny del CD és obra de Jordi Albinyana i de Joan E. Garcia
