albinyana |
dissabte, 3 de desembre de 2011 | 13:58h
Siri és aquella cosa que fa que els iPhone 4S et parlen. No és ja que li demanes un número de telèfon i te'l marque automàticament: això ja és prehistòria. L'aparell en qüestió et respon parlant, i a la marxa que anem d'ací a poc et donarà conversa. S'hi podrà discutir?
No m'estranyaria, perquè ara mateix ja té opinions pròpies. Resulta que algú li va demanar per una clínica on es feren avortaments, i el sistema (digues-li plaqueta informàtica o xip made in taiwan) es va fer el suec. En compte d'això, va mostrar adreces de centres de planificació familiar i de fundacions en defensa de l'embaràs. Desconec el final de la història: vull dir que no sé si aquella persona va insistir i com devia quedar si va ser així.
En tot cas, m'ha fet pensar en les tres lleis de la robòtica d'Asimov que preservaven sempre per davant de tota circumstància la seguretat del ser humà. La seguretat física. Ara bé, aquests petits robots de butxaca (i els que vindran) ¿poden ser inofensius per a la integritat física però nocius per a la integritat moral? El cas és una simple anècdota que es corregirà, o certes decisions informatives dependran de la tendència ideològica dels consellers de les grans empreses?
Pensem-ho, perquè ja veiem on ens ha dut, ara mateix, deixar-ho tot en mans dels balanços econòmics.
albinyana |
dijous, 1 de desembre de 2011 | 00:25h
Al cine Goya de l'Olleria n'hem fet de bones. Un dia, Paco va arribar a no sé quin acte que es feia allà quan ja totes les butaques eren plenes. Ràpidament, un dels regidors presents a la sala li va dur una cadira plegable i ell, amb to seriós, em va dir: 'veus com els regidors sí que serveixen per a alguna cosa?'.
Ho he recordat en veure aquesta fotografia de la setmana passada, quan li van donar el premi de la Fundació Lluís Carulla. Qui diu que els alcaldes no serveixen per a res?
albinyana |
dimarts, 29 de novembre de 2011 | 00:01h
La Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, que ara és ja patrimoni de la Humanitat, no es pot reduir a la Muixeranga. Ho sé. Però si m'he d'afegir a les felicitacions, crec que la millor manera que tinc és amb aquesta Muixeranga a la plaça de la Vila de l'Olleria, amb els dolçainers de la Morralla, la banda de música Santa Cecília de l'Olleria, i el Ball dels Locos, la primera colla muixeranguera recuperada després de dècades d'oblit.
Nota molt posterior: com molt bé m'han fet saber, en l'escritet original ara corregit hi havia una errada. Hi havia posat el Regall com a colla dolçainera en compte de la Morralla, que són els que efectivament hi van tocar. Mea culpa.
albinyana |
dijous, 24 de novembre de 2011 | 00:24h
Quan vam publicar el llibre 'L'Olleria, Vila Reial', em vaig dedicar a corregir els textos que la impremta havia picat i que em passaven en uns rolls de paper crec que tèrmic. Uns anys després, vam traure 'Llauradors i vidriers', i a més de treballar amb la impremta amb disquets, l'autor ja m'enviava el treball per correu electrònic.
Ara es poden fer tirades petitíssimes, publicar a internet, autoeditar-se, hi ha llibres electrònics... De tota eixa evolució, de com ha afectat el món editorial, i de com és d'útil o no a autors, editors i lectors, parlarem dissabte a Ontinyent.
L'IEVA hem organitzat una jornada per parlar-ne. Serà dissabte 26 de novembre al Centre de Cultura de Caixa Ontinyent, i ací hi ha el programa detallat amb els horaris i participants. D'interés, no li'n falta.
albinyana |
dimarts, 22 de novembre de 2011 | 22:42h
L'Ajuntament d'Ontinyent votarà el mes que ve una moció en què es demana que qui vulga treballar en l'administració local haurà de conéixer la llengua del país. És una cosa que ja es feia, però el govern municipal del PP s'ho va carregar.
Hi ha qui diu que això és voler imposar un idioma, però els que ho afirmen fan trampa. És cert que per a treballar a l'Ajuntament de Salamanca no et demanen un certificat de castellà: simplement tens l'obligació de saber-lo. Ells no necessiten el 'requisit lingüístic' que diuen 'nacionalista', ja tenen l'estat sencer.
albinyana |
dimarts, 22 de novembre de 2011 | 19:43h
Encara que mira la càmara que fa la foto (en realitat un mòbil d'eixos sabuts), ell no sap que l'estant retratant. I encara menys sap que al cap de pocs minuts la foto m'arribarà i apareixerà publicada ací. Jo tampoc, tot s'ha de dir.
El cas és que Paco Muñoz ha anat avui al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, on ha recollit el premi a la trajectòria cívica que li ha atorgat la Fundació Lluís Carulla. Eh! Una cosa de mudar!
Enhorabona! Ara quan fem la cassola ens ho contes.
albinyana |
dijous, 17 de novembre de 2011 | 20:00h
Diu el PP d'Ontinyent que el numeret de la declaració institucional que han fet aquest matí els partits del govern municipal i les entitats del Pacte per la Sanitat són un 'montaje'. Ho diuen així a la seua web. Més concretament, ho escriuen, perquè escriuen en espanyol.
I com ho traduïsc jo això? 'Muntatge' vindria a ser com una fotocòpia lèxica, sense color; i tampoc no tinc clar que tinga el significat que té en espanyol. La tàctica és, en aquests casos, tirar mà del lèxic tradicional, casolà en el sentit de clàssic. Per què hem d'anar a parar a mots rebuscats, puntillosos?
Així, arribe a 'martingala', i m'agrada. Deprés ho mire al DVCB, que ho defineix com a 'Embull, combinació per a burlar o enganyar'.
albinyana |
dimecres, 16 de novembre de 2011 | 22:37h
Adaptació
Jo vivia tranquil a la Garrotxa, envoltat de vells volcans esgotats i de gent del país. Sentia a parlar dels blaveros i dels atacs al valencià, però això no em preocupava perquè pensava que no tenia res a veure amb mi. Després vaig saber de l'espanyolització rabiosa que mossegava les illes, però no li vaig donar importància perquè això aquí no podia passar.
Ara... ara ja truquen a casa. I ara ja se m'ha fet tard.
albinyana |
dimecres, 16 de novembre de 2011 | 22:11h
Aquests dies es comenta bastant el fet que hi haja ara ja a Europa (la zona euro) dos presidents de govern que hi han arribat sense passar per les urnes. Dos? Jo crec que també hi hauríem de comptar el president valencià, Alberto Fabra, perquè el País Valencià també és Europa.
A més, té també tota la traça dels tecnòcrates que s'han posat de moda. Encara que, en el cas valencià, la missió principal del nou president no és fer surar l'economia, sinó agranar un PP que Camps i companyia havien convertit en una orgia d'interessos i d'integrisme mal dissimulat que s'apuntalaven complementàriament.
albinyana |
dimarts, 15 de novembre de 2011 | 20:21h
No és que desconfiara (i potser caldrà fer-ho, en vista del cas), però la curiositat m'ha demostrat que allò no era cert. O que allò no era cert des del nostre punt de vista, diferent de la visió provincialista dels representants del govern espanyol.
El cas és que la informació de l'Ajuntament d'Ontinyent, referida a l'adhesió al sistema de vigilància estatal dels casos de violència de gènere, diu que es convertirà en la 'quinzena ciutat valenciana' que en forma part. Me n'han semblat poques. Només catorze fins ara? A més, volia saber si ja n'hi havia alguna població de la comarca. Així, doncs, li ho he preguntat al senyor Google, i què m'he trobat? Que per a qui haja passat la informació a l'Ajuntament, valencians són (som) els de la província de València. Els altres... ja se sap. La Región que avanza en marxa triunfal.
Resulta que sí que hi ha catorze poblacions valencianes adherides. I més també: Alcoi, Torreblanca, Alacant, la Nucia, Castelló... Fins a vint-i-nou. Però clar, si comptem com a País Valencià, no com a províncies.
albinyana |
dissabte, 12 de novembre de 2011 | 12:55h
L'Ajuntament de València va fer números a temps arrere i va veure que no li eixien. Resultat: la Mostra de Cinema a fer la mà.
Més al sud, hi ha qui va mirar al Cap i Casal i va trobar que la idea era bona. Que no hi ha crisi? Que no hem d'estalviar diners? Doncs el Mon·Doc l'enviem a rodar. I així anem.
L'Ajuntament de Montaverner es carrega un bon festival que enguany només li costaria 5.000 euros: no hem aprés res. No han aprés res. Segueixen sense comprendre que la formació, la cultura, la capacitat d'interpetació són ferraments en què s'ha d'invertir. Això no és tirar els diners, com sembla que creuen; això és crear possibilitats de futur.
albinyana |
divendres, 11 de novembre de 2011 | 18:32h
Ara en acabant toca anar a la piscina. Hi anirem encara que diuen que potser hui s'acaba el món. Igual té on ens trobe el final: quan s'acabe farem palmes i au. En tot cas, si no s'acaba millor, perquè a les 12 de la nit fan a la tele un programa que valdrà la pena de veure. Per dues coses: una perquè es parla sobre el bandolerisme en aquestes terres, i l'altra, perquè un dels sabuts que apareixerà allà és Joan Olivares. També té la seua cosa el presentador del programa, l'ontinyentí José Luís Torró.
És en el Canal nou24, o com es diga. El programa A-2 Cultura. Crec que també es veu en directe per internet.
albinyana |
divendres, 11 de novembre de 2011 | 14:00h
L'he vist que mirava el mòbil com si hi consultara alguna cosa. Li he preguntat si buscava algun lloc, perquè feia l'efecte que mirava l'aparell com qui mira un plànol. I resulta que no.
- Faig fotos de les oficines bancàries que han tancat, m'ha dit.
Justament allà davant nostre n'hi havia una, amb grans vidres al carrer tapats amb papers. L'acabava de fotografiar amb el mòbil i estava mirant com havia quedat la imatge.
Hem quedat de veure'ns la setmana que ve. Quan passe a visitar-lo per l'oficina que dirigeix d'una caixa cooperativa li demanaré que m'ensenye la col·lecció de fotos.
albinyana |
dijous, 10 de novembre de 2011 | 20:37h
En broma, en broma, deu fer... milions d'anys ha dit ella que fa que no sabíem res l'un de l'altra. Molts. El telèfon ens ha acostat un poc adés, i ens hem interpreguntat per les colles d'amics, els coneguts que tant de temps fa que no veiem.
Ara tinc la sensació que ens vam conéixer al Mas Sopalmo de Toni Miró, però segurament ja ens havíem trobat abans. Sí que recorde que aquell dia ens en vam vindre tots a l'Olleria, amb la Núria Feliu, que es va endur una samarreta del Col·lectiu l'Olla, de les primeres que vam fer. Més tard ens vam trobar en diverses ocasions a Pedreguer, a les Terrasses de la Torre, a Can Pinet, en aplecs, saraus...
Ens hem fet de més edat: hi hem estat d'acord. Ens pensem les coses molt més, potser perquè ens hi pesen. Però també hem acordat que encara som allà, en el treball discret de cada dia.
