Foto: component electrònic per al llibre d'artista Roba Estesa
Demà divendres, en un recés que espere fer entre les dos sessions que em toca d'acompanyant de malalt, assistiré a una nova aproximació al final d'una epopeia. Demà ve Tòbal Rentero a dur els components electrònics que ha manufacturat per a l'edició de Roba Estesa, a través dels quals es podrà escoltar en format estereofònic la música original que Miquel Gil ha fet expressament. El format definitiu és una caixa de fusta, dins la qual anirà la carpeta dels textos i de l'obra gràfica. En traure la carpeta, la música començarà a sonar automàticament... Una cosa de dignitat inapel·lable.
La setmana que ve farem una expedició a Barcelona, a passejar per una fira del llibre d'artista, a mirar de fer contactes perquè açò s'haurà de vendre. En voleu?
Ha costat, però és que el cel a voltes s'infinititza i i les conjuncions astrals es fan esperar. La setmana que ve n'hi haurà una, finalment. Toca tornar a posar-se la roba de treball i mamprendre una nova etapa de la Roba Estesa. Amb Miquel, Tòbal i Jordi pegarem una altra espenta al projecte que duu camí de mitificar-se, a vore si l'humanitzem i d'una volta el comencem a fer papable i presentable. Amb una miqueta de sort (i faena) el futur s'acurtarà i podrem parlar-ne ja en present. Segur.
És això, que hi ha temporades en què tens més caps que barrets i no pots acudir a tot, com aquesta setmana que ja s'acaba i que m'ha dut cagalló per séquia. I encara em volien comboiar uns per a anar hui a València i demà uns altres a Oriola... Tira, tira: quedem-nos en casa que es fa tard i ve plovent. De fet, ja plou. No és que ara estiga ociós, però és que he pegat una miradeta pel món dels blocs i m'he trobat dos coses que m'havia perdut per l'abarinto d'aquests dies. Dos coses remarcables personalment.
Em vaig posar els auriculars de l'iPod de Miquel. Esperava escoltar la versió d'alguna cançó mítica, perquè segons ell es tractava de vore si reconeixia el que sonaria. Encara estava recent la tronada. Era una premaqueta, una prova a pèl. La guitarra com a únic instrument no em feia vindre al cap res en forma de record. Anava sonant i entrà la seua veu. El vaig mirar que em somreia i jo ho vaig fer també, no sé si un miqueta roig de cara. Allò que cantava ho havia escrit jo, era un tros d'uns dels textos que apareixeran dins de Roba Estesa. Jo sabia que li havia agradat molt de la primera hora que ho havia llegit, ja fa temps d'això, però no esperava que acabara entre notes. No sé si finalment quedarà en forma de cançó o només com a exercici musical, però jo ja estic pagat. Molt.
Mentre em faig a la idea de tornar-me a posar a corregir textos per a l'edició de les actes del III Congrés d'Estudis de la Vall d'Albaida, fusse una miqueta pel món dels blocs coneguts i em trobe aquesta nota de l'amic Tóbal, amb una primera mostra de les proves de so de la música que Miquel Gil ha fet per a Roba Estesa, el llibre d'artista de Jordi. Sona! Què farem quan ja estarà tot acabat?
Encara no teníem els setiets. Va deixar el got del gintònic sobre la barra i em va demanar si li podria passar algun escritet per fer alguna il·lustració.
Dos anys després (o tres, ja no ho sé), un especialista de nivell astrofísic fussa uns components electrònics mandarins per a fer-ho sonar.
Als terrats de les cases, als corrals, als desllunats dels pisos, s'estén la roba, com una indiscreció casolana o una breu confessió d'intimitats. Sobre els fils dels estenedors se sintaxen les peces a eixugar, subjectes amb uns signes de puntuació que en diem agulles d'estendre.
Diu Tóbal (m'ho deia anit) que en vénen de camí unes de l'Orient per a fer la primera prova, agulles electròniques per als fils de la Roba Estesa.
Uff! Tota l'esprâ cara a la pantalleta actualitzant i posant al dia l'ordinador. Per sort ho he aconseguit pràcticament tot. Tot és impossible. Encara em queda alguna cosa, però ho deixarem per a demà. Ara toca fer una mica de vida social. Potser que parlem de la Roba Estesa. Dilluns vam acordar el que serà el format definitiu. Al·lucinant, si no s'acaba el món o la cervesa. Ara feia temps que no escoltava la música que ha fet Miquel, i la veritat és que és una cosa inesperadament preciosa. Com que la cosa ara va de bo, hauré d'anar inventant-me ja una història creïble per a explicar tot açò el dia que toque mudar-se i batejar la criatura.
Coses de Miquel (La Torre dels sons, amb Manel Camp)
No. No s'havia acabat la cosa, que encara queda faena a fer. Després del parèntesi provocat per l'edició del disc de Botifarra (ai, Pepet!), tornem a posar-nos en l'enviscâ. Si no canvia la cosa, dilluns ens ajuntarem amb Miquel i Tóbal a vore com fem anar això de la música, decidim el format final de la caixa, i ho acabem d'una volta. Ara sí: aneu estalviant diners per a comprar-ne.
Foto: Miquel Gil i Albert Ortega (que ha fet de tècnic) en plena faena de gravació
Miquel Gil ha posat al seu myspace la música que ha composat per a Roba Estesa. No sé quina versió hi ha penjat, perquè un problema tècnic no em permet senir-ho. Escolteu-ho, que ho gaudireu.
Imatges de com anirà el text de L'hora escotada en el llibre de Roba Estesa: serigrafiat amb tinta blanca, espessa per donar-li relleu sobre paper vegetal.
La setmana passada vam anar a l'estudi de gravació d'Albert Ortega, desvanidament dotat de porta i aire condicionat de fa quatre dies. Hi vam anar per acabar d'enregistrar la versió per a internet de la peça musical que Miquel Gil està composant per a Roba Estesa. Sobre la base ja gravada, Pep 'Botifarra' hi afegí la seua veu en un fragment, i Miquel féu el mateix en un altre. Tot un luxe, tant per la composició en si, com per poder compartir uns moments en primera fila amb aquells mestres de la música. Amb un clàssic entrepà de l'Hostal Doménech d'Alberic i un intercanvi de confidències vam acabar la jornada de treball, no remunerat però molt valuós.
Demà reprenem els treballs de Roba Estesa, amb una reunió de tots els enviscats al voltant d'una paella que ens guisarà el senyor Roc Partal: garantia de bon dinar.
L'Alzaneta farà un altre viatge oficial fins a Bétera, passant per Xàtiva on recollirem a Botifarra. Miquel Gil acudirà des de Catarroja, si no es perd. La cosa promet.
Divendres passat, el XXIII Festival Internacional de Cine de Mar del Plata concedia una menció especial a la pel·l·lícula 'Regreso a Fortín Olmos', que justament es projectava eixe dia a l'Olleria per primera volta a tot Europa. Dissabte dia 15 es lliuraren els premis. Els que ho entenen diuen que aquest festival no és qualsevol cosa, sinó un dels més prestigiosos de l'Amèrica Llatina. A la projecció va assistir el codirector i coguionista Jorge Goldenberg, que segons tinc entés té casa plena de lleixes per posar tots els premis que ha guanyat. La llàstima és que la presentació i el minicol·loqui posterior es fera en petit comité, per la mínima assistència de públic.
Foto: component electrònic per al llibre d'artista Roba Estesa
Foto: -quin dia és la paella?, preguntava Miquel
Foto: Joan E. Valiente
