Sempre és agradable de visitar Carrícola. Hui hi he anat a mitjan matí, després d’una visita matinera a Ontinyent. Asseguts a la porta del bar, davall les orandelles, hem xarrat Pere i jo de les coses que hem d’anar concretant per a la participació d’aquell poble en unes jornades sobre patrimoni que preparem des de l’IEVA. Seran ben entrada la tardor, però si no ho mirem amb temps, després tot són presses i correres.
S’hi estava bé, sobretot hui que l’oratge permetia de respirar amb un lleu ventet que corria sota els núvols. Crec que he repetit més voltes de les necessàries què necessitava d’ell per a allargar la conversa: feia perea alçar-se d’allà.
La sorpresa me l’ha donada el Doctor. No el doctor Olivares, sinó el doctor Francés, a qui tenia de metge ací en el poble i que fa temps que va canviar d’aires. L’he trobat en una de les taules de fora del bar, esmorzant. No recordava jo que ara feia de metge a Atzeneta (d’Albaida), i que això inclou visites a Carrícola. I també a Bèlgida. D’això enraonava amb unes dones que hi havia per allà i que preguntaven on i quan els tocava d’anar al metge. Diria que l’última volta que ens vam veure va ser a Banyeres, fa… un grapat d’anys. El salude des d’ací, perquè sembla que encara passa a voltes a llegir aquestes cosetes. M’he alegrat de veure’l.
Després me n’he vingut a casa, on m’esperaven les vacances a mitges que se m’han endut el temps.