A la barra del bar, els glops de café mouen la conversa, i aquell dia va anar a parar a la Qüestió: aquell senyor, conegut per mi justament i exclusivament per moments de café, no ho veu gens clar això de la independència ‘dels catalans’. Vull dir que no ho veu ni factible ni raonable ni just.
Intercanviem opinions, però jo pose molt d’interés a fer-li arribar dues idees. Una, que això és imparable si no apareixen cataclismes; i l’altra, que quan passe serem els valencians qui més ho pagarem. A veure d’on trauen els diners que el Principat deixarà d’aportar, li dic: ens faran pagar encara més.
– I els andalusos, i els extremenys… Que ells no paguen, també?
Molta faena (i urgent) queda encara per fer si no es veu com va ( i com anirà) això de les peles en aquest estat i aquest estatut.