Escric açò amb una certa precaució. Vull dir que he estat uns dies dubtant si explicar-ho o no perquè en alguna ocasió ha passat que, en dir allò que s’havia de produir, s’ha presentat un impediment que ho ha fet impossible. En comptades ocasions. I sense que res faça pensar que hi ha cap relació entre el fet de parlar de les coses i que s’acaben complicant. Però ha passat.
En tot cas. espantem els mals pensaments: finalment, al cap de ni sé els múltiples mesos que ja sumen anys, arribarà el dia del gintònic que tenim promés. La nit, per a ser més precisos, perquè la Nit de Sant Ovidi l’Amàlia Garrigós i un servidor podrem fer-nos per fi el gintònic que tenim pendent des de temps immemorial.
Ja ho sabeu, no?, que és l’11 de març. Com sempre a Ca les Senyoretes d’Otos. Ella ve a parlar amb Pau Benavent de la relació dels mitjans amb la música i a la inversa. A més, aquest migdia m’ha confirmat Helena Montllor, la filla major de l’artista alcoià, que se’n vindrà també. I en acabant de sopar tindrem la música dels Sigarrito, una banda que vos agradarà.
Ja està fet. Ja ho he dit. Sant Ovidi farà el miracle.
Nota: serà un gintònic de persona, sense ingerències arbustives modernes