Segons he sentit i
llegit de les declaracions de la fiscal en cap de Barcelona, Ana María Magaldi, algun manifestant li va dedicar paraules poc agradables, i diu que algú li va adreçar una mirada “que no oblidaré mai”. “Mai no havia vist una mirada amb tant odi”.
Sembla, segons volen donar a entendre des de certs mitjans amb lletres grosses i peces televisives quasi apocalíptiques, que el clima s’està fent irrespirable i la convivència precària.
Des de la distància, i a partir de les imatges que s’han pogut veure, em sembla que el que aquesta dona ha passat -sense justificació- és una broma al post del que s’ha hagut d’aguantar -i encara no s’ha acabat- en actes com els del Nou d’Octubre a València, amb amenaces concretes, insults sense eufemismes i agressions físiques, enmig d’un ambient de permissivitat oficial encoratjadora.
Però ja se sap que ‘el mal del ric té molt bon crit’. Ací, malgrat tot allò encara havíem de sentir-nos dir que provocàvem, mentre ara, allà, aquella dona la volen convertir en una màrtir.