Si dic que fa mil anys, no és una exageració. És una manera de dir que en fa molts, perquè la realitat és eixa. Ens vam conéixer fa mil anys, allà a Prada del Conflent. Ell va ser un dels tres insensats, amb mi i un altre xicot de qui ja no he tornat a saber res més, que vam mamprendre una atrevida excursió per lliure a la capital del Rosselló amb resultats més aïnes còmics.
Durant anys vam mantenir l’amistat amb grups respectius dels dos pobles (l’Olleria i Albal), però com sol passar el temps s’aprofita de circumstàncies per separar trajectòries. No és que no ens hàgem tornat a trobar: però ha estat això, encontres més o menys fortuïts i fugaços. Per això quan em va dir de vindre a presentar el seu nou llibre (s’ha convertit en tot un investigador, amb doctorat i tot) i que ho organitzara em vaig alegrar bona cosa.
Va vindre divendres a presentar el darrer que ha publicat ‘Premsa valencianista. Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987)’, però jo vaig tornar a casa amb l’anterior també: ‘La revista Saó (1976-1987). Cristians i esquerrans nacionalistes’. Un molt bon present que em va fer.
Vam dir de comboiar-nos un dia. A veure si som capaços d’orquestrar-ho amb alguns dels que ens ajuntàvem llavors per viatjar pel país.