Gàlim

Benimaclet, anit, era un formiguer. Un fum de gent anava i venia pels carrers i les places, però també pels bars i les cases, bambant pels mil punts grocs de les fronteres que indicaven que allà hi havia algun sarau. Un ambient de festa major descreguda recorria el barri-poble/poble-barri amb el festival Confusion, amb actuacions, exposicions, performances i tota mena d’expressions artístiques per tot arreu: places, terrasses particulars, patis socials, domicilis familiars…
Em va recordar, inevitablement, el Poble Nou Endins d’Ontinyent. I inevitablement ho vaig nomenar. I, inevitablement, ara pense que si les casualitats no existeixen -com no para de dir-me ella- no sé què significarà que només parlar-ne m’assabente que el festival ontinyentí ja s’està organitzant.
Hauria estat bé haver-ho vist encara anit, mentre conveníem que aquell últim local pel qual passàvem reunia una série de característiques que el feien atractiu per a un pròxim sopar. Ho comentàvem mentre un servidor assaboria el gintònic de rigor, després de passar miserablement la prova de triar-ne un. Quan la cambrera va passar de la tercera marca en l’enunciació de ginebres em vaig esquallar. Una llumeta de salvació vaig veure quan va nomenar-ne una que diu que era de no sé què de xufa: eixa vull, per tastar-la!, com si les altres ja les coneguera. La xica, alta i amable, va tornar apeserada. No era la primera volta, digué, que proposava eixa ginebra i a l’hora de la veritat se’ls havia acabat. A punt de veure’m ofegat en el mar de les marques va aparéixer el nom d’una altra ginebra valenciana que… no li peguem més voltes. Era un flotadoret i m’hi vaig agafar.
La conversa va fluir sobre açò i allò, i el gintònic servit en copa de mudar es va acabar sense que ara puga fer-ne cap recomanació especial, encara que la responsabilitat puga ser que el meu paladar no està suficientment educat en aquests menesters -vulgarment dit paladar d’espart-. A l’hora d’eixir, però, vam viure un moment d’allò que s’anomena inseguretat ciutadana, o d’indefensió de la societat; un atracament a caixa oberta: vuit euros!?

PS. 1 No cal que digueu que encara em va eixir barat, o que ací o allà en posen de més cars. Ja ho sé.
PS. 2 Tot això no lleva que el local continue sent un bon candidat per a un sopar. Sense gintònic, evidentment.