Irrepetiblement freqüent
-Te’n vas?
No la coneixia de res. Això i el to amb què va fer la pregunta em dugué a endevinar que la cosa no s’acabaria amb la meua resposta. Efectivament, després em va preguntar pel meu nom, que no coincidí amb el que ella esperava: sembla que, fa anys, havia conegut algú a qui jo li recordava.
No sé com ho hauria de fer, però potser podria organitzar una trobada de gent que ens assemblem. Que no en devem ser pocs: encara no fa un mes em van parlar d’un metge a qui li semble, i al cap de pocs dies em van confondre amb un anitc veí d’una senyora… A banda d’aquell cambrer de fa un parell d’anys encabotat a assegurar que m’havia vist en una penya scalextrista d’Ontinyent, o aquell altre que em va saludar efusivament fins que es va adonar que parlava amb un estrany.
O potser millor que no. Millor deixem-ho com està. Només espere que no arribe el moment que em confonguen amb algú que s’haja fet de mal voler i tinguem un pleit sense trellat.