Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Publicat el 29 d'agost de 2016

Del cel a l’infern, les revetles aniran plenes de ball

Vicent-pastor-1El vaig conéixer, amb la resta de la tropa dels Tres fan Ball, el dia que vam anar a parlar amb ells per contractar-los per a la Magdalena. Devia ser el segon any de la festa -el tercer com a molt. No sabria dir-ho exactament. Sí que recorde molt bé on va ser que vam estar xarrant, però no és el cas ara d’explicar-ho perquè aquella actuació va acabar amb un pleit amb els organitzadors en què em vaig veure mig involucrat de manera involuntària. Diria que això va servir de catalitzador perquè Vicent Pastor i jo férem bona lliga immediatament.

Al cap de poc de temps van vindre a tocar per a la festa, com vam quedar. I en tots aquests anys hem coincidit en llocs molt diversos. A Prada del Conflent, després d’una actuació oficial, en va arribar una segona ben regada amb el café licor d’una marraixa que algú havia dut i que em van confiar perquè la repartira de manera generosa entre el públic.

La nostra relació era molt esporàdica, però això no lleva que se’m fera present la seua força i il·lusió en tot allò on s’embarcava. Em va parlar del Folksona, per veure què hi podia aportar jo, sobretot quan es van instal·lar a Agullent, l’any 2009. Parlàvem per telèfon, algun correu electrònic… Les voltes que vaig poder, els vaig acompanyar en l’acte de clausura, com enguany. Feia poques setmanes, per telèfon, amb una veu mínima, em va recordar que m’hi esperava, i va aprofitar per dir-me que l’havien operat d’aquell cáncer que arrossegava de feia anys.

Potser és que jo no ho volia veure, o potser és que realment no es veia, però aquella vesprada de juliol a Agullent el vaig trobar fotut però sencer. Em va fer seure en la primera fila amb les autoritats i col·laboradors, vam fer bromes com era costum, i el vaig sentir dir des de l’entaulat que li tocava passar a una segona fila en l’organització com qui diu que se’n va de visita i ara torna.

I no. La visita es farà molt llarga i no tornarà, encara que el buit que deixa l’ocuparà sempre un eixam de notes de música i coratge. I al cel i a l’infern el reclamaran per fer ball cada nit.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent