Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Publicat el 13 d'agost de 2016

I si comencen ja?

El cap de setmana passat va ser molt condidor, i això sense comptar el diumenge. Hi va haver temps per a uns quants episodis autònoms, quasibé independents, lligats només pel pas de les hores i l’espai com a fils conductors.

En un d’aquests episodis la trama improvisada fou una conversa que em vaig trobar ja començada, inevitablement de contingut polític pels participants, alguns dels quals tenen més pes en aquest àmbit que no em pensava. Bàsicament coincidíem en moltes de les qüestions que van anar apareixent, amb alguns matisos que potser d’ací un any o dos seran més importants. Abans d’arribar l’hora de dinar la tertúlia es fixà en un punt que jo també trobe indiscutible. Més encara: imprescindible. Si els valencians volem acabar d’alçar el cap hem de desllapissar-nos completament dels complexos que ens hem creat, i alhora descobrir i desfer-nos-en dels que ens han fet adquirir per diluir-nos com a poble. Des d’allò de ser ‘muelles’, fins açò de ser els més corruptes, no han parat de mirar de fer-nos creure que no som res. Potser sí que estem començant a replantejar-nos moltes coses d’aquestes. És necessari per a recondur l’orgull de poble. Hi ha molt a fer, i amb molta pressió en contra.

Es va fer l’hora del dinar –una miqueta més i tot– de manera que vam haver d’abandonar la tertúlia sense arribar a un dels punts que, posats a fer sociologia ficció, mire que té pes: el nom amb què ens van batejar és incompatible amb un autoconcepte digne de poble. Mentre això de Comunitat Valenciana continue circulant, mentre els nostres representants seguisquen fent-ne ús diari i conscient (fins i tot en la forma abreujada i encara més insultant de ‘la Comunitat’), fins que no torne a ser d’ús corrent el nom de País Valencià, malament podrem crear un relat (com es diu ara) de dignitat per al nostre país.

Havíem parla també en aquella conversa dels canvis impulsats des del govern, de les velocitats i les capacitas d’actuació que té, dels peus de plom i del perill de semblar immòbils. No sé si és moment de debatre la rectificació del nom, però fer visible, audible i natural el de País Valencià sí que hauria de ser ja una actuació preferent dels nostres governants. O millar encara: urgent.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent