Molts no és tot lo món
A Alemanya, ‘Mr. L’ havia anat com a turista xinés. Dic ‘Mr. L’ perquè és el nom que li va posar la Creu Roja d’aquell país quan el va localitzar en un camp de refugiats. L’home hi va anar a parar per una série de circumstàncies kafkianes, i s’hi va estar quinze dies.
Sembla que a l’home li van furtar la cartera i tota la documentació i en compte d’anar a la policia se’n va anar a denunciar el cas a l’ajuntament. Com que només sap parlar xinés mandarí, el funcionari que el va atendre no li’n va pipar ni una (me l’imagine dient-li en alemany ‘hábleme en cristiano!’) i el va confondre per un refugiat, de manera que li va donar un imprés de petició d’asil. El turista el va signar, i es va convertir, ara sí, en refugiat.
La maquinària burocràtica va moure. El van carregar en un autobús i el van enviar a un centre d’acollida a 360 km d’on estava de vacances. Li van prendre el passaport, li van donar alguns pitxiqüens per a sobreviure, i el van tindre allà encara que els estranyava que anara ben vestit -en relació a la resta d’acollits- i que no es comportara com ells. Diu la notícia que també hi contribuí que l’home no fera escarafalls ni armara cap de cartapell. Potser es pensava que era una mena d’aventura sorpresa que li havien parat, o algun reality d’eixos que fan a la tele. Això ja són conjectures meues.
El cas és que al remat entre una aplicació de mòbil i un senyor d’un restaurant xinés van poder aclarir-se amb aquell turista encauat, qui en realitat, segons els va dir, on volia anar era a França i a Itàlia. Per acabar-ho de rematar, el diari explica que les autoritats li havien perdut el passaport. Els de la Creu Roja encara es van sorprendre més quan, a l’hora d’anar-se’n, educadament els va donar les gràcies per l’amabilitat que havien tingut amb ell.
Actualització: el diari digital diu ara que, segons les autoritats, el paper que va signar en l’ajuntament estava en alemany i en xinés, i que devia entendre què se li demanava perquè va omplir correctament espais de l’imprés. I que el funcionari va demanar un traductor que hi va ser present. Amb tot, la lliçó és evident: que el teu idioma el parle mig món no vol dir que l’altre mig t’entenga. Ho dic per aquells que es pensen que com que el castellà el parlen no sé quants milions de sers terrestres ja els hem de riure les gràcies tots els altres.