La història es repeteix
Sense cap intenció ni pretensió prèvia, la historia es va repetir. Com en les anteriors cites nocturnes, vam ser els darrers a abandonar el local on dúiem hores de xarrera i consum -moderat- de líquids espirituosos per evitar que se secaren les goles i les idees. Fins i tot, coses de la confiança, ens van oferir la possibilitat que ens encàrregarem nosaltres mateixos de tancar la porta en anar-nos-en ja que els de la casa se n’anaven a dormir. Tampoc era menester tant.
Seguint el costum, no hi ha proves fotogràfiques de la vetlada. No per cap voluntat expressa d’evitar-les, sinó simplement perquè no em (ens) va passar pel cap de fer-ne. No veig quin interés pot tindre ningú a saber per on pare.
Llàstima que la meitat de la taulada -Fani i Emilio- se n’hagueren d’anar quan encara pràcticament estava a punt de començar la nit.