– Ja veig que envelleixes com jo.
M’ho va dir a l’orelleta, quan es va acostar a saludar-me. I la veritat siga dita, tret de la diferència d’edat té total la raó del món. No crec exagerar si dic que devia fer deu anys que no ens trobàvem, fins ahir.
Vam estar una bona estona asseguts mentre esperava que li tocara el torn de pujar a l’escenari, parlant un poc de tot i de res. Continua fent de vedette aplicada (li ho vaig dir i no em va desmentir), vinga de fer-se fotos amb uns i altres que no paraven de demanar-li-ho. Érem davant l’escala de l’entaulat, per on baixaven, pujaven i pegaven (i no pocs) bacs artistes, ajudants, tècnics, periodistes… per això es va alegrar quan li van dir que li tocava de pujar per l’altra banda, on hi havia una rampa ben llarga.
Després el van cridar, i obedient se’n va anar cap a l’escenari. Ara que ho pense, és la primera volta que parle, alhora, amb un cantant, un productor de vi, un escriptor i un polític. Ep! I ànima benefactora (que no caritativa) des de la seua fundació, que se m’havia despistat això.
Em va ensenyar l’agenda i vaig desistir en l’intent de quedar. Potser d’ací deu anys tornem a coincidir.